Donuts, llaminadures i ‘snacks’: com lluitar contra l’obesitat infantil?

Un 12,6% dels infants catalans té obesitat, segons l'Enquesta de Salut de Catalunya del 2015

Els entrepans amb tomàquet i oli d’oliva abunden als patis de les escoles. Malgrat tot, no són els reis de la festa. Els donuts, els ‘bollicao’, les palmeres de xocolata i tota la resta de productes que formen part de la gran família dels dolços industrials s’imposen en el territori escolar. Qui no hagi tingut salivera palplantat davant l’aparador d’una pastisseria, mentre observa la brillantor del sucre glacé, que aixequi la mà.

A Catalunya, gairebé el 32% de la població de sis a 12 anys té excés de pes, el 19% té sobrepès i el 12,6% té obesitat, segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya del 2015. En els tres casos, el nombre de nens supera al percentatge de nenes. Els experts coincideixen a assenyalar que uns hàbits d’alimentació adequats i fer esport són les principals mesures per combatre l’obesitat. Però, com fomentar-ho?

La prevenció, alerten els professionals, és la clau. Amb tot, es tracta d’un problema que va molt més enllà de la vessant mèdica. Els hàbits culturals hi juguen un paper molt important. Per això, els experts coincideixen a assenyalar que la intervenció ha de ser múltiple. “Hem de fomentar els bons hàbits en el menjar i en l’exercici i evitar la vida sedentària amb l'abús de televisió i pantalles”, diu el pediatre expert en obesitat infantil del CAP Marià Fortuny de Reus, Jose Luis Cabedo.

“Hem de fomentar els bons hàbits en el menjar i en l’exercici i evitar la vida sedentària amb l'abús de televisió i pantalles”

De fet, en alguns centres de salut de les comarques tarragonines ja han posat en marxa un mètode per combatre l’obesitat infantil, l’anomenat OBEMAT (per les seves sigles en anglès Obesity, Motivational, Adolescence Therapy). Segons explica Cabedo, “és eficaç perquè permet entendre les causes reals que ens porten a guanyar pes i això ajudar a actuar sobre elles”.

El programa té una durada d’un any i planteja visites mensuals en les quals es treballa un tema estudiat. A més, s’avaluen els objectius plantejats en la visita anterior i se’n plantegen de nous segons els resultats obtinguts. “És un estudi que està molt ben dissenyat, perquè és molt minuciós i consta de moltes proves que, acompanyades de molts consells, ajudar a reduir l’obesitat en els nens”, explica el doctor.

Un programa que prevé un de cada tres nous casos d’obesitat

També des del Departament de Salut s’han fet campanyes informatives i educatives per combatre l’obesitat infantil. Un exemple n’és el Pla Integral de Promoció de l’Activitat Física i l’Alimentació Saludable (PAAS). Així mateix, l’Agència de Salut Pública de Barcelona ha impulsat el Projecte de Prevenció de l’Obesitat Infantil a Barcelona (POIBA).

El programa va néixer el 2009, està dirigit a menors d’entre vuit i 12 anys i contempla les desigualtats socials i de gènere. Per això, busca abordar el problema de pes des de diverses vessants, i no només a través de la dieta. “Són programes multinivell i multicomponent. No només treballem amb l'infant sinó que ho fem també a nivell familiar, a nivell escolar i a nivell comunitari“, diu la tècnica del programa, Francesa Sánchez.

“Treballem a l'aula, a l'educació física de l'escola o a través de la participació amb les famílies”

Segons aquesta experta, l’objectiu és implicar tot l’entorn de l’infant. “Treballem des de diferents àmbits: a l'aula, a l'assignatura d'educació física de l'escola o fent-los participar amb les famílies, entre altres. Així aconseguim treballar a diversos nivells”.

Dins del POIBA, es va desplegar durant el curs 2015-2016 el programa Creixem Sans. Fins a 2.510 alumnes de quart de primària provinents de 68 centres escolars de la ciutat hi van participar. Un any  més tard, encara van fer un reforç més, tal com explica Sánchez, l’anomenat pla Creixem més sans. “La literatura científica ens diu que les intervencions amb un reforç posterior són més efectives”, apunta Sánchez.

Els resultats mostren que el programa és capaç de prevenir un de cada tres nous casos d’obesitat infantil, si es millora la freqüència i conducta alimentària, es fomenta la pràctica d’activitat física i s'abandonen els hàbits sedentaris.

Un infant menja un gelat a l'estiu | (Unsplash)

Un risc més elevat entre els menors de famílies desafavorides

El programa també ha constatat que la prevalença de l’obesitat és més elevada entre els menors de les classes socials més desafavorides o entre els fills que tenen mares amb estudis primaris o sense estudis.

“A la mateixa ciutat de Barcelona, hi ha diferències rellevants depenent del barri que analitzem”, diu la tècnica. A més, Sánchez apunta als motius: “Quan volem fer participar les famílies en situació més vulnerable, ens trobem amb moltes barreres, principalment, la idiomàtica i la cultural. És molt difícil treballar-hi”, assenyala.

“Moltes famílies, tot i que saben perfectament què s'ha de menjar i què no, no tenen recursos econòmics per fer-ho bé”

Segons Sánchez, un dels punts que més ha costat de tot el programa i que encara ens costa és la implicació familiar. “En els barris que hi ha molta immigració s'accentua la dificultat”, destaca. Per aquest motiu, segons explica l’experta, “tots els programes intenten incorporar aquesta visió d'aproximació amb aspectes familiars ja que són on els que costa més d'arribar”.

Menjar sa és car: “Quan obro la nevera, sopem el que tenim”

“Quan obro la nevera, sopem el que tenim”. Aquesta és la justificació que Sánchez ha d’escoltar constantment de les famílies amb menys recursos. El major risc d’obesitat en infants en risc d’exclusió evidencia una altra realitat: menjar sa és car. “El pitjor de tot és que moltes famílies, tot i que saben perfectament què s'ha de menjar i què no, no tenen recursos econòmics per menjar bé”, afegeix la tècnica.

Així ho reconeix també el doctor Cabedo. “Si vas al supermercat i busques aliments sans, veuràs que et gastes més diners que si surts amb aliments preparats per fer una cuina ràpida o dolços industrials o snacks i aliments envasats, que sempre solen ser més accessibles”, explica.

I, malgrat tot, el Govern és l’únic de l’Estat que ha decidit pujar els impostos dels productes amb sucre per reduir-ne el consum. L'Agència Tributària catalana ha recaptat 8,5 milions amb l’anomenat impost de begudes ensucrades en només dos mesos i ja supera les expectatives de la Generalitat. La resta d’institucions ni tan sols s’ho plantegen encara i la mesura catalana arriba, per a molts, tard. “Estem acostumats a veure propaganda de sucs, gelats o refrescos. També és cert que la gent, a poc a poc, va prenent consciència dels hàbits saludables. Amb tot, el gruix de la publicitat segueix difonent missatges molt negatius”, conclou Cabedo.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article