Davant les retallades laborals i socials, lluita sindical!

Des que el govern de Madrid va acceptar la paraula crisi la seva agenda política ha vingut marcada per tot un seguit de reformes antisocials que estronquen l'estructura del que són els drets de la classe treballadora.

Fins avui se'ns ha imposat:

1. Una reforma laboral pensada en benefici de la patronal amb mesures com l'abaratiment de l'acomiadament, la consolidació de la precarietat laboral i l'afebliment de la classe treballadora i dels seus drets sindicals.

2. Una reforma de les pensions que suposa un pas enrere important respecte al Pacte de Toledo amb mesures com el retard en l'edat de jubilació, reduir la quantia de les pensions, endurir les condicions per accedir a una pensió pública alhora que afavoreix l'expansió dels plans de pensions privats aportant novament beneficis al secor financer.

3. Se'ns imposarà properament una reforma de la negociació col·lectiva. En aquests moments a la cuina de la patronal i dels sindicats espanyols d'acompanyament, preparada per ser aprovada i tramitar-se legalment durant aquest mes. Tot i el secret amb què s'acompanya coneixem l'abast de la seva amenaça a doble banda: individualitzar les relacions laborals potenciant la flexibilitat i centralitzar l'estructura de la negociació col·lectiva reforçant l'àmbit estatal.

Davant aquests múltiples atacs és fa més evident que mai la justa reclamació d'un marc català de relacions laborals i socials per tal de disposar dels instruments reals d'acció sindical que ens permetin desenvolupar amb eficàcia la defensa dels nostres interessos com a classe. En aquesta reivindicació del marc social i laboral ens hi juguem també la possibilitat d'articular un altre model de societat.

Des de la confrontació hem de plantar cara a la reforma laboral, a la reforma de les pensions, a la reforma de la negociació col·lectiva, reformes que van acompanyades de polítiques econòmiques de retallada de la despesa pública (amb el nostre govern com a capdavanter de la mesura), reducció de salaris, reducció d'impostos al capital o privatització d'empreses i serveis públics. Tot composant un mosaic d'estratègies al servei del capital financer i en contra dels serveis públics i de la classe treballadora.