Guia pràctica Dincat: La salut de les persones amb discapacitat intel·lectual: què hem de tenir en compte?
Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut, Dincat (Discapacitat intel·lectual Catalunya) va presentar ahir la guia pràctica “La salut de les persones amb discapacitat intel·lectual: què hem de tenir en compte?”, editada per la mateixa entitat gràcies a la feina del servei de discapacitat intel·lectual de l’Institut d’Assistència Sanitària de Salt-Girona i amb el suport del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Sanitat, Igualtat i Serveis Socials.
La guia vol ser un document de referència per als professionals de l’àmbit sanitari (metges, infermers i auxiliars clínics) perquè millorin l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i perquè tinguin coneixement de les particularitats del col·lectiu i, en conseqüència, puguin aplicar certes adaptacions en la pràctica clínica diària, tant en ambulatoris com en hospitals. "Actualment, la resposta del sector sanitari davant la discapacitat.
La publicació compta amb diferents apartats. D’una banda, hi ha una exposició de quins són els principals problemes de salut en les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID), tenint en compte que és un col·lectiu que té més risc de presentar patologies mèdiques en comparació amb les persones sense discapacitat. A la guia es detallen els tipus de malalties més comunes (cardiovasculars, respiratòries, neurològiques, digestives, etcètera) i consells específics per als professionals sanitaris. Per exemple, en el cas de les malalties cerebrovasculars es recorda que l’epilèpsia és una patologia molt prevalent entre les persones amb DID o en les malalties respiratòries es fa èmfasi en què les pneumònies són una de les principals causes de mort en les persones amb DID, entre altres.
Per una altra banda, es detalla una relació dels trastorns mèdics i mentals més freqüents en les síndromes genètiques, com la síndrome de Down, la de l’X fràgil, de Prader-Willi, de Williams, d’Angelman, etcètera. Per a cada síndrome, hi ha associada una fotografia (per poder identificar-la millor) i aquells problemes mèdics que hi estan normalment associats.
La guia també inclou un apartat sobre com es pot atendre una persona amb DID. En primer lloc, s’identifiquen les dificultats amb què s’enfronten les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament quan utilitzen un servei sanitari (dificultats per adaptar-se a les situacions desconegudes, per a la comprensió i transmissió de la informació, per a l’expressió del malestar i per a la integració d’estímuls sensorials) i, a la vegada, les dificultats amb què s’enfronten els professionals (desconeixement de les característiques de les persones amb DID, problemes per comprendre el que expressa el pacient, per transmetre’ls la informació, per a l’obtenció de consentiment/acords i per a la gestió de situacions complexes). I, en segon lloc, la publicació desenvolupa un conjunt d’estratègies de maneig adreçades al personal sanitari.
Són consells per als professionals en el moment de tractar amb les persones amb DID, com presentar-se i mostrar-se proper a la persona, parlar clar i sense presses, utilitzar un llenguatge simple, oblidar conceptes abstractes, tenir en compte la seva dignitat (preservar la seva intimitat, dirigir-se a ell/a durant la visita, escoltar-lo, tractar-los d’acord amb la seva edat...), permetre que pugui tenir personal de referència al seu costat, dedicar-li el temps necessari, donar-li possibilitats d’elecció o tenir en compte l’ajuda del suport gràfic, entre altres.