Manifest FEAPS 22N que denuncia les retallades a les polítiques inclusives de les persones amb discapacitat intel·lectual

Ens mobilitzem per impedir que s'esvaeixin els drets de les 400.000 persones amb discapacitat intel·lectual o de desenvolupament i els de les seves famílies, que tant de temps i esforç ha costat i està costant conquerir en aquest país. Per la dignitat de les persones amb discapacitat, per la seva inclusió i pels seus drets, i per una societat més justa i solidària, diem alt i clar NO a 10 situacions amb què ens trobem com a conseqüència de la política d'ajustament i retallada aplicada pels diferents governs.
 
1. No més retallades i reformes que suposin una vulneració i una minva dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament, recollits en la Convenció de Drets de Nacions Unides i en la legislació espanyola i catalana.
 
S'estan comprometent els projectes de vida digna de les persones en igualtat de condicions i plena ciutadania. Les reformes i les retallades en educació, salut, ocupació i serveis socials vulneren la Convenció de Nacions Unides ratificades pel Govern de l'Estat espanyol.
 
2. No a l'estrangulació de la viabilitat dels serveis i els programes que treballen per a la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament i per a la seva inclusió. 
 
Les retallades, els endarreriments de finançament i la manca de crèdit fan inviable el manteniment dels serveis i els programes que donen suport a les persones en els seus projectes de vida.
 
3. No a les llistes d'espera
 
Per manca d'inversions, les persones que, per exemple, surten del sistema educatiu, han de quedar-se a casa perquè no hi ha lloc per a elles en serveis d'adults.
 
4. No a la reculada del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència.
 
Ha minvat la cobertura per a l'atenció a dependència en un percentatge insuportable. La retallada de prestacions, l'espera creixent, la revisió del barem i la manva de suports a l'Autonomia Personal han deixat en no res un dret anunciat com el 4t pilar de l'Estat del Benestar.
 
5. No al buidatge dels serveis socials per a les prestacions de la dependència
 
S'estan substituïnt els serveis socials per prestacions per dependència i, en conseqüència, serveis inclusius per serveis merament assistencials. A més, no es garanteix que persones amb discapacitat intel·lectual que no es troben en situació de dependència tinguin l'atenció que necessitin.
 
6. No a una educació menys inclusiva i de menys qualitat 
 
L'ampliació d'un 20% del nombre d'alumnat per aula suposarà un endarreriment en la inclusió educativa dels infants amb necessitats educatives especials, i generarà noves situacions de segregació i discriminació.
 
7. No a la destrucció d'ocupació
 
Els treballadors amb discapacitat, tant de l'empresa ordinària com dels centres especials de Treball, veuen com perilla el seu dret al treball per manca del suport pressupostària per a les subvencions a la contractació.
 
8. No a la reducció de l'atenció precoç
 
Les retallades també estan afectant els serveis d'atenció precoç. Uns serveis absolutament necessaris per evitar situacions en el futur de dependència severa, de manca d'inclusió, de persones amb més necessitats de serveis assistencials, que aportaran poc valor amb el seu treball, i de famílies molt més estressades.
 
9. No al retorn a l'assistencialisme, que veu la persona com si fos un “número” o una “plaça”
 
Denunciem plantejaments erronis que aposten per atendre situacions de dependència afavorint l'assistencialisme i la institucionalització de les persones en comptes d'afavorir l'autonomia personal i la inclusió en l'entorn natural. Les persones no són “números” o “places” sinó projectes de vida als quals cal donar acompanyament i suport.
 
10.No a sobrecarregar més les famílies de les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament
 
Les mesures d'austeritat de caràcter general estan minvant les possibilitats de les famílies: atur, retallades de prestació per desocupació, augment de l'IVA, increment de la despesa sanitària i farmacèutica, que s'afegeixin al sobreesforç econòmic de 25.000 euros a l'any que han de fer, com a mitjana, les famílies que tenen un membre amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament.