“Cal canviar la lògica de tot el sistema de serveis socials, passar de l’acció pal·liativa a la preventiva”

Cristina Allué  @crisallue 

Fa tot just un any que Chakir el Homrani (Barcelona, 1979) va ser nomenat conseller de Treball, Afers Socials i Famílies. Rellevava la consellera Dolors Bassa, ara empresonada, en un moment en què l’Estat controlava la Generalitat a través de l’article 155. Malgrat la paràlisi política, el context obligava a afrontar, per una banda, el desplegament de la Renda Garantida; i, per altra, l’arribada dels joves migrants sols, una situació que ha tensat fins al límit el sistema de protecció a la infància. “Ha sigut un any complicat”, admet el Homrani quan li demanem.

Malgrat tot, el conseller aposta per tenir una mirada a curt termini, per a les emergències, però no abandonar mai la mirada llarga. “Al final –confessa–, estem aquí per transformar”. Ell, que és sociolèg i va créixer en el sindicalisme de la UGT, és conscient, però, que hi ha molts reptes als quals encara no ha donat resposta. Al Social.cat, en fa balanç.

Reconeix que cal capgirar el sistema de serveis socials, encaminar-lo cap a la concertació i millorar les condicions laborals. Tot plegat, ho ha de fer amb pressupostos prorrogats, amb les demandes urgents del tercer sector sobre la taula i les negociacions tenses amb l’Estat. Algunes de les preguntes d’aquesta entrevista s’han preparat en col·laboració amb entitats i plataformes cíviques, com els promotors de la ILP de la Renda Garantida, la Federació de Mares i Pares d’Alumnat de Catalunya (FaPaC), l’Observatori contra l’Homofòbia o ECAS.

Va arribar al Departament a proposta d’ERC quan encara era vigent l’article 155. I, al febrer, un cop ja s’havia format el “Govern efectiu”, la conselleria d’Economia va haver d’enterrar els pressupostos per manca de suports. En diverses ocasions ha admès que aquest primer any no ha estat fàcil. Com en valora la gestió?

Ha sigut un any complicat. Els primers mesos, vam intentar tornar a generar la normalitat d'una institució que durant vuit mesos no va ser governada per qui havia decidit el poble de Catalunya, amb la intervenció del 155. Malgrat tot, hem posat esforços en diversos aspectes del Departament, que tracta temes molt diversos.

“Hem de pensar com endrecem la concertació, com fem que la qualitat sigui el principal element de valoració, i no el preu”

En l’àmbit social, un dels reptes més importants és la nova Llei de concertació dels serveis d’atenció a les persones. El tercer sector fa anys que reclama, perquè així ho demana la directiva europea, un nou model que prioritzi les entitats sense afany de lucre per sobre de les empreses privades.

Sí, és un dels nostres reptes. Hem de pensar com endrecem la concertació en els serveis a la persona, com aprofitem un petit tresor que tenim en el país que és el teixit social, com fem que la qualitat sigui el principal element de valoració, i no pas el preu.

Vostè va dir el novembre del 2018 que aquesta nova normativa estaria a punt en breu. Quan està previst aprovar-la?

Estem treballant conjuntament amb el sector. Esperem tenir un document acordat de línies generals en breu i, llavors, iniciar els tràmits de l'avantprojecte de llei i portar-lo cap al Parlament.

I com es relaciona la Llei de concertació amb la Llei de contractació de serveis a les persones que lidera la conselleria d’Economia, tan criticada per plataformes com Marea Blanca o FaPaC, que l’han anomenat ‘Llei Aragonès’?

Són dues coses diferents. Per una banda, efectivament, hi ha la Llei de contractació, que està en tràmit al Parlament, que va ser pionera, la va liderar en el seu moment el conseller Raül Romeva i va quedar bloquejada pel 155. Ara, recau en Economia. Per altra banda, hi ha la Llei de concertació, que implicarà tot un canvi de model: passar dels contractes als concerts. Per fer-ho, ja hem començat aquest any a canviar el cens d’acreditació dels proveïdors en els serveis de la discapacitat o la infància.

És per això que a principis d’any hi va haver retards en els pagaments a les entitats, que es van trobar en una situació límit i asseguraven no poder pagar sous. Per poder cobrar, les entitats havien d’acreditar-se de nou. Aquest canvi què suposarà?

Es tracta de generar un sistema que no sigui tan burocràtic i que introdueixi elements de valoració diferents al preu, com la qualitat o l’experiència o el know how. Els endarreriments, sí, han estan relacionats amb aquest sistema d'acreditació de les entitats, que han hagut de fer aquesta passa, però que permetrà procediments més fàcils i, per tant, una millora en la contractació i els pagaments.

I la ‘Llei Aragonès’ com s’explica al costat d’una futura Llei de concertació?

Com he dit, el Parlament està tramitant el projecte de Llei de contractació. El Govern la va recuperar, després del 155, amb un ampli consens. Els grups parlamentaris han treballat el projecte amb entitats i associacions. Es tracta d’una llei per prestar serveis a les persones, posant per davant criteris de qualitat i d’excel·lència, i no pas de preu, com fins ara es feia. Posem les eines per garantir que els contractes públics es regeixin per criteris socials i de qualitat, i no en base a l’oferta més barata. Més barat no és sinònim de millor servei. La qualitat ha de ser la prioritat, perquè al final estem parlant de serveis públics, de proximitat, de millora de la vida de la gent.

“No hi ha cap voluntat de privatització. Es vol que els serveis que ara ja es poden contractar, ho facin donant valor al teixit social”

És a dir, la ‘Llei Aragonès’ complementarà la futura Llei de concertació?

Exacte. La Llei de contractació no s’aplicarà als serveis socials que ja estan concertats, que són la majoria dels que proveïm amb la col·laboració de les entitats. En aquest cas, s’aplicaran les normes pròpies de concertació social, que prioritza la qualitat i elements de garantia dels serveis públics centrats en l’usuari. La Llei de contractació, per a casos excepcionals, complementarà la futura Llei de concertació, que és la que es prioritzarà, perquè totes dues reforcen un model que promociona la qualitat del servei, la professionalitat i la proximitat i que evita l’especulació en l’atenció de les persones.

Per tant, el Govern té la voluntat de fer un canvi de paradigma? Es vol passar d’un model de contractació a un model de concertació i ho farà a través de diverses vies?

Sí, al final hem definit un mapa amb diversos canvis. Per una banda, les ordres d’acreditació. Per altra banda, el decret d’empresa social. I, sobretot, la Llei de concertació social. Després, hi haurà la Llei de contractació de serveis a les persones, que ja està en tràmit i que incorpora aquesta disposició addiccional que deia, i que tindrà en compte el segell d’empresa social.

Però amb totes aquestes lleis, que busquen prioritzar el teixit social sense ànim de lucre per davant de les empreses, no es pot acabar obrint la porta a una privatització dels serveis públics? No es pot acostumar l’administració a no gestionar-los directament?

Amb la Llei de contractació es dona marge, en els serveis a les persones, per limitar la concurrència i evitar la mercantilització. Però hem d’assegurar en tot moment que estem parlant d’un servei públic. La normativa encara s’ha d’aprovar al Parlament. El que tinc molt clar és que no hi ha cap voluntat de privatització, ni molt menys. El que busca la llei és com fer que els serveis que ara mateix ja poden entrar dins de processos de contractació, ho facin de forma més responsable i donant valor al teixit social. Això, en la Llei de concertació social que estem treballant, ho tenim molt incorporat.

Sí, però hi pot haver un risc, no?

Sí. Som conscients que poden haver-hi pulsions en tots els sentits: pulsions contràries al teixit social, des d’una perspectiva més liberal, però també des d’una perspectiva de protecció dels serveis públics. I aquí és on rau l’equilibri. També hem d’entendre que hi ha un gran arrelament de les petites entitats al territori, que tenen un coneixement espectacular de les situacions de les persones que atenen i que no podem desaprofitar-ho. Per exemple, el Govern no hagués pogut donar resposta a la situació d'emergència amb els joves migrants sols. Si això ho haguéssim fet només des de l’administració, encara estaríem en els processos de licitació de contracte. També hem de ser conscients que hi ha molts altres aspectes que ens limiten absolutament, com el creixement del personal en l’administració.

“Patim dificultats amb la regularització de la situació administrativa dels joves migrants sols. L’Estat no facilita la feina”

Joves migrants sols, una oportunitat de país

Ha parlat de l’arribada dels joves migrants sols. La conselleria espera que el 2019 arribin 5.526 adolescents estrangers, un 50% més que l'any passat, i vostè ha afirmat en alguna ocasió que ja no és una situació d’emergència, sinó una oportunitat de país. De fet, al gener vau presentar un full de ruta per millorar l’acollida d’aquests joves, però no es va acompanyar de pressupost. Com ha donat resposta, exactament, el Departament?

Hem creat més de 3.000 places en centres d’acollida i només aquest 2019 ja són més de 650. Però volem i necessitem i creiem que cal superar el debat de la primera acollida per anar a un debat entorn de l'emancipació i l'apoderament. Per això, hem creat 1.000 places en centres de noves oportunitats del SOC, en un treball conjunt amb Educació. La pregunta que ens fem és com assegurem que, quan aquests joves surten del sistema de protecció a la infància, estan apoderats per viure amb plenitud, tenint en compte que han viscut circumstàncies vitals molt complexes sobre les quals no tenim el control.

En què no té la conselleria el control?

No tenim les competències en fluxos migratoris, no tenim informació de l’Estat, i aquesta és una de les coses que hem demanat: més transparència. A més, els nois i les noies que arriben al nostre país han passat per altres sistemes de protecció, de la mateixa manera que molts estan en el nostre de passada, perquè el seu trajecte migratori el volen culminar en altres països europeus. És una de les realitats més complexes que hem hagut d’afrontar aquest primer any. També ens han preocupat algunes reaccions, que són minoritàries, però que alimenten l’estigma i són fruit de la por.

A banda de l’obertura de nous centres i la creació de noves places de primera acollida, quina inversió s’ha previst per a aquests joves un cop fan 18 anys?

Pel que fa a mesures concretes, el full de ruta que abans esmentaves preveu adaptar els itineraris dels Programes de Formació i Inserció (FPI) i, en la mateixa línia, hem adaptat el Programa Noves Oportunitats. També estem augmentant les places per a joves d’entre 16 a 21 anys vinculades a programes d’inserció laboral, així com les places del Servei d’Atenció Especialitzada al Jove (SAEJ) i els pisos d’extutelats. Però seguim patint serioses dificultats amb la regularització de la situació administrativa dels joves. L’Estat, malgrat ens ha manifestat la voluntat de solucionar el problema, fins a la data no ha fet cap pas per facilitar-nos la tasca.

Save The Children va fer públic fa uns mesos que només es destina un 0,8% del PIB català en infància, mentre que la mitjana europea és del 2,4%. Quines polítiques concretes ha impulsat per revertir aquesta situació?

Les polítiques de família, educatives, contra la pobresa o de treball són també d’infància. Per tant, no podem comptar únicament el pressupost d’infància. En aquest sentit, cal esmentar el document que va elaborar UNICEF. A Catalunya, l’ONG estima que la inversió de la Generalitat representa el 23,5% de la despesa total i el 4,63% del PIB, per tant, po­dem convenir que el Govern té un elevat component proinfància. També es pot citar el Pla integral de suport a les famílies, en què s’ha passat de destinar 224 milions el 2012 a prop de 700 milions d’euros anuals des del 2018 fins al 2021. De la mà dels ens locals, hem ampliat la xarxa de serveis socioeducatius per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies (SIS). A més, des del 2017 hem començat a crear experiències pilot dels Serveis d’Orientació i Acompanyament de les Famílies (SOAF).

Mesos enrere, Mèdia.cat va publicar un reportatge en què denunciava com algunes fundacions de l’acció social podien estar-se llogant a si mateixes pisos per a infants tutelats o extutelats a un preu molt per sobre del de mercat. En quin estat es troba la investigació, que estava en mans del Patronat de les Fundacions?

Des del primer moment, el Departament ha facilitat tota la informació que ens ha estat sol·licitada. La nostra voluntat és que tot això s’aclareixi des de la màxima transparència. Més enllà d’això, no podem fer cap judici sobre la qüestió, perquè el procediment encara està obert, però si es detecta qualsevol tipus d’irregularitat, actuarem en conseqüència. De fet, vam prendre la iniciativa, posant en coneixement de diferents estaments aquesta qüestió. I ho hem seguit fent, atès que ens hem personat a les causes judicials obertes.

“UNICEF estima que la inversió en infància de la Generalitat representa el 23,5% de la despesa total i el 4,63% del PIB”

La Sindicatura de Comptes ha detectat diverses irregularitats en la concessió, avaluació i justificació de subvencions i prestacions econòmiques donades per la DGAIA durant el 2016 –any en què Ricard Calvo encapçalava aquesta direcció– que van sumar prop de 26 milions d'euros en transferències a institucions sense ànim de lucre i altres ens corporatius. S’ha fet una revisió perquè situacions com les que es van produir el 2016 no es tornin a repetir?

Hem estat un any col·laborant al màxim amb la Sindicatura de Comptes, aportant tota la informació i documentació que ens han requerit. Hem creat un equip nou específic a la DGAIA per treballar amb el Síndic per donar resposta a totes les peticions. Analitzarem les propostes de millora i, si cal modificar procediments, ho farem. La nostra voluntat inequívoca és la de la transparència i l’aclariment dels fets.

Garantir els drets de les persones LGTBI

En el que portem d’any, segons xifres de l’Observatori contra l’Homofòbia, ha augmentat un 30% la violència contra les persones LGTBI. Quines polítiques ha impulsat?

Caldrà confirmar aquestes xifres amb les dels Mossos d’Esquadra i la fiscalia, però en qualsevol cas tot increment de la violència és més que preocupant. Per tal de prevenir-la, treballem en la formació i en campanyes d’apoderament i denúncia de vulneracions dels drets LGBTI. També hem implantat arreu del territori una xarxa de Serveis d’Atenció Integral. I, als Mossos d’Esquadra, les policies de proximitat han rebut formació específica.

Es pot millorar la norma sancionadora per fer més efectiva la Llei 11/2014 i evitar situacions de discriminació contra el col·lectiu LGTBI?

Tots els reglaments previstos per la Llei estan en vigor i desplegats. Per això, hem pogut sancionar els insults homofòbics a l’educació o contra la gent gran. També hem desplegat el pla interdepartamental, amb més de 200 accions, el deure d’intervenció o el nou reglament del Consell Nacional LGBTI. En només cinc anys, un temps rècord en el desplegament de qualsevol llei, hem fet una feina que ens posa al capdavant a Europa. Naturalment, queda molta feina a fer i possibilitats de millorar la norma sancionadora, i tota la voluntat política de fer-ho, dins del marge que dona l’ordenament jurídic estatal.

El desplegament accidentat de la Renda Garantida

Un dels problemes de l’administració, aquests darrers mesos, se l’ha trobat en la gestió i el desplegament de la Renda Garantida.

Hem creat, finalment, el Consell de Govern, i tot aquest temps hem organitzat moltes reunions informals. Quan vam arribar al Departament, els expedients que complien els requisits que marcava la llei no arribaven al 10%, i ara ja superen el 30%. Hi hem dedicat molts esforços. Hem treballat per pactar el reglament, que ara està en fase de tramitació i que hem volgut acordar amb el tercer sector, els sindicats, les entitats municipalistes i els col·legis professionals. I hem d’abordar la territorialització de la Renda Garantida i com assegurar que altres desigualtats que no són l’econòmica no impedeixen l’accés a l’ajut.

“La lluita contra la pobresa té dues variables: treball de qualitat i habitatge assequible. La Renda Garantida és complementària, no de base”

Vostè va admetre que s'havien denegat el 73% de les sol·licituds. Ara, apunta que la xifra ha anat millorant. Igualment, no és un percentatge massa elevat de denegacions?

No és que es deneguin, és que no es compleixen els requisits que marca la llei. Els dos motius per a l’incompliment són perquè un dels membres de la unitat familiar té una feina a jornada completa o perquè supera el barem d’ingressos. Tot i així, és cert que ens vam trobar amb un coll d’ampolla, al principi, i hem treballat per obrir-lo. El reglament, quan l’aprovem, també ho facilitarà. Cal pensar també que durant molts mesos no hi va haver lideratge polític a la conselleria, pel 155.

Però aquestes denegacions poden haver provocat molta frustració en col·lectius vulnerables que esperaven rebre l’ajuda. Prop d’un 25% de la població catalana està en risc de pobresa, segons l’Idescat.

Sí, però la lluita contra la pobresa per a mi té dues variables: treball de qualitat i habitatge assequible. Totes les altres eines són complementàries. Per tant, la Renda Garantida és una eina complementària, no de base. Amb aquest punt de partida clar, és cert que la Renda Garantida ha de ser una eina pal·liativa i d’apoderament. Gairebé 5.000 persones que han estat dins la Renda Garantida, des del setembre del 2017 que es va posar en marxa, s'han inserit laboralment. Per a mi, això és un èxit. Igualment, és un èxit que gairebé 10.000 persones hagin tornat a confiar en el sistema d’ocupació.

Tot i així, hi ha persones a les quals se’ls ha denegat la prestació i comptaven de rebre-la. S’ha estat prou transparent?

I hem d'aconseguir que la Renda Garantida la tingui tota persona que compleixi els requisits. Si s'ha donat alguna situació amb la qual s’està en desacord, hi ha tot de mecanismes jurídics i legals. Hem d’entendre, però, que el desplegament és progressiu i cada 15 de setembre s’amplia l’univers de persones que poden rebre l’ajut, perquè varien els requisits d’ingressos màxims. També hem de ser conscients que, ara mateix, s’ha trencat una part del contracte social que deia que treballant podíem emancipar-nos i viure amb dignitat. Tenim un fenomen, que és el dels treballadors pobres, i haurem de veure bé com abordem en la Llei de la Renda Garantida la complementarietat amb les rendes del treball.

“Hem superat els 120.000 beneficiaris. És fer trampes no comptar les 45.000 persones a les quals complementem prestacions no contributives”

A la conselleria ja estan treballant per fer-ho possible?

La llei ho permet i s’està pactant. Primer, hem iniciat aquesta complementarietat amb les famílies monoparentals. I, quan el reglament estigui en vigor, esperem ampliar-ho a famílies nombroses. I, després, s’ha buscat un mecanisme per suspendre l’ajuda en aquells treballs que són molt precaris i duren molt poc.

Quan inverteix el Govern en l’ajuda?

Hem incrementat un 55% el que gastem en nòmina mensual de la Renda Mínima d’Inserció a la Renda Garantida. Al setembre del 2017 la nòmina mensual en la prestació era de 18 milions d'euros i, a l'abril del 2019, és de 28,4 milions d'euros.

Quantes persones ha beneficiat la Renda Garantida?

Hem superat ja les 120.000 persones beneficiàries. Sempre explico que és fer trampes no comptar gairebé 45.000 persones a les quals complementem prestacions no contributives. I ho és perquè vam decidir que la Renda Garantida és complementària. Com pot ser que els que critiquen que sumem aquestes persones dins les beneficiàries són els mateixos que paguen quanties indignes per les prestacions no contributives? És una pregunta que algú haurà de respondre. Igual que haurà de respondre com és que continuem amb el mateix marc laboral que amb el govern de Mariano Rajoy. No han tocat la subcontractació, ni la prioritat de conveni, ni el reforç a la negociació col·lectiva, ni la reforma laboral!

Repensar el sector de la discapacitat

Els darrers mesos, amb l’augment del salari mínim, el govern espanyol tampoc va preveure com això podia afectar als centres especials de treball (CET).

És clar, fins i tot grans notícies, que són encara insuficients, perquè continuem sense complir la carta social europea que l'Estat espanyol va signar fa molts anys, com l’augment del salari mínim interprofessional, s’acompanyen de manca de previsió. Un govern responsable hauria pensat com afectava aquesta pujada als CET. I, ara, ens ha tocat a nosaltres resoldre-ho amb el pressupost prorrogat.

Com ho heu fet?

Hem incrementat set milions i mig dels fons propis que destinem als CET. Actualment, destinem ja 42 milions i mig. I no hauríem de destinar cap euro, perquè això és competència estatal! A la resta de territoris de l'Estat les persones amb discapacitat no s’estan als CET, que són un valor afegit del nostre model. Però, és clar, hi ha un neguit al sector de la discapacitat... i tenen tota la raó quan diuen que no és només un problema amb el salari mínim, sinó amb tota la política de tarifes, que no s’han incrementat durant la crisi. I en això estem treballant.

“Hem incrementat set milions dels fons propis que destinem als CET, però no n'hauríem de destinar cap, perquè és competència estatal!”

I què més fa la conselleria per atenuar aquest neguit de les entitats?

Aquest juliol es constituirà el Pacte Nacional de les Persones amb Discapacitat, que referma el nostre compromís amb la Convenció de les Nacions Unides per a la plena inclusió en els propers anys. Agraïm el treball i la col·laboració de les entitats del sector de la discapacitat i de COCARMI. Han fet un esforç i un exercici de transparència i autocrítica per analitzar la normativa catalana i les polítiques del Govern per encaixar amb la convenció de les Nacions Unides. Els reptes que compartim també inclouen la sostenibilitat del sistema i la millora de la seva capacitat cobertora, amb un canvi de lògica. Hem de passar de la perspectiva assistencialista a l’apoderament de les persones amb discapacitat. La línia de treball és clara: promoure l’autonomia personal, social i laboral de les persones amb discapacitat i vetllar per la seva inclusió, participació real i igualtat d’oportunitats

El Departament ha insistit força sovint en què els CET no han acabat de complir la tasca que se’ls va encomanar, que és la d’inserir les persones amb discapacitat en l'empresa ordinària. Potser per això s’han convertit en un espai massa protegit?

És cert que, quan es creen els CET, es consideren un mecanisme transitori cap a l'empresa ordinària. Després, es fa un seguit de modificacions legislatives que acaben fent que aquest procés d’inserció s’acabi cronificant. Sí que és cert, i és una reflexió que estem fent amb el COCARMI, que hem de fer polítiques no tant per als CET, sinó per a les persones que atenen els CET. I, després, cal abordar l’envelliment prematur de les persones amb discapacitat. La Llei estatal de la Seguretat Social no està ben pensada i això acaba provocant que el personal productiu dins els CET sigui cada cop més limitat, i als CET els preocupa com gestionar-ho.

El llast de la Llei de la Dependència

Al capdavall, doncs, es tracta que les persones amb discapacitat, així com la gent gran o les que tenen algun grau de dependència, puguin desenvolupar una vida més autònoma.

Sí, és clar, és cap a l’autonomia personal que hem de dur el sistema. Ara, això implica canviar moltes lògiques de funcionament. Has de ser conscient que has de gestionar i has de gestionar bé, però estem aquí per transformar. I la transformació és com fer un bon sofregit. Foc lent i remenar. Si poses el foc alt, cremes els ingredients.

Els darrers anys, però, amb la crisi econòmica, es va produir una emergència que calia abordar de forma urgent.

Aquest equilibri és molt important: abordar l'emergència, la mirada curta, però també tenir mirada llarga.

En aquest sentit, el secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, assenyalava, en una entrevista al Social.cat, que un dels reptes de futur seria aprovar una Llei d’autonomia personal. Aquesta seria la mirada llarga?

És aquesta mirada llarga, sí, però és alhora el que hem d’abordar amb més profunditat. Els propers mesos tindrem bons senyals entorn a la millora de l’autonomia, però encara estem molt enrere del que hauria de ser el sistema. Però també presentarem les novetats de l’assistent personal per a les persones amb discapacitat, que és un exemple de cap a on volem que es dirigeixin les polítiques públiques per ampliar l’autonomia personal i l’apoderament.

Ha estat la Llei de la Dependència una rèmora per avançar cap a un sistema d’autonomia personal? L’Estat no ha complert mai amb la seva part del finançament i Catalunya ha hagut d’assumir el 80% del cost.

Ha estat una rèmora, i molt complicada de deixar anar, perquè, a més, ens fa tenir una mirada sobre l’envelliment vinculant-lo sempre a la dependència, quan la mirada hauria de ser molt més àmplia.

“La Llei de la Dependència ha estat una rèmora... Hem de parlar d'envelliment actiu i de com donem alternatives a les residències”

Com hauríem d’atendre la gent gran?

Hem de parlar de gent gran activa, de l'envelliment actiu, de l'envelliment quilòmetre zero, de com donem alternatives a la institucionalització, és a dir, a les residències. Perquè, al final, la gent gran el que vol és envellir a casa seva… I és cert que, segurament, al final, necessitarem una plaça residencial, però abans hi ha els serveis d’atenció domiciliària, la teleassistència avançada i molts altres aspectes en els quals hem d’aprofundir, com la Llei d’Autonomia Personal, que hauria d’anar més enllà de l’envelliment, i contemplar les persones de totes les edats que tenen alguna dependència. El més perillós de la Llei de la Dependència és que es va generar un dret subjectiu que no s'ha complert mai, i això genera unes frustracions brutals. Destinem més de 1.400 milions d'euros i, malgrat tot, som conscients que tenim tants reptes per solucionar...

Entre els quals, millorar i visibilitzar la tasca de les cuidadores?

Sí, cal millorar les tarifes per millorar les condicions laborals de les persones que treballen de cuidadores. Cada vegada costa més trobar professionals. Les cuidadores haurien de complir el mateix paper social que una infermera, un metge, un educador o un treballador social. I, ara, aquest reconeixement és diferent. A les persones que tenen cura de la nostra gent gran les hauríem de cuidar molt més. En aquest sentit, estem contents, a la conselleria, perquè pensem que les hem fet visibles amb l’acord a què hem arribat sobre el treball de les cures.

Combatre la precarietat laboral, el gran repte

Quines fites més creu que ha assolit en l’àmbit del Treball?

La prioritat ha sigut convertir l'ocupació en una ocupació de qualitat. Tanmateix, hem de ser conscients que no tenim la capacitat de regular el marc normatiu laboral, que és un element clau, i especialment després de les diverses reformes laborals, formulades pels governs del PSOE i del PP. Tot i així, tenim tres eines que ens serveixen: la concertació social, el diàleg social i la capacitat de fer concerts de forma tripartita amb els agents econòmics, els socials i l'administració.

“Hem focalitzat les polítiques d’ocupació en els col·lectius de risc. En polítiques actives i passives destinem 920 milions l'any”

Segons un informe realitzat per Comissions Obreres, a Catalunya hi ha 400.000 treballadors pobres, el que significa que un de cada deu treballadors ho són. La xifra, a més, no ha parat de créixer i des del 2013 ha augmentat un 17%. Com es combat aquesta situació?

Hem focalitzat les polítiques actives d’ocupació en els col·lectius de risc. En polítiques d'ocupació actives i passives destinem anualment 920 milions d'euros. I, després, considerem que per apoderar les persones al món del treball cal una bona qualificació professional. Per això, hem estat treballant molt intensament amb Educació en el desplegament de l’Agència Catalana de Qualificacions Professionals i de Formació Professional, per integrar els dos subsistemes de la FP. Amb 380.000 aturats que tenim al país, hi ha molts sectors que no troben professionals qualificats, i és un repte que tenim pendent… Per al proper curs ja veurem els primers fruits d’aquest any de treball.

[Una setmana després de la celebració de l’entrevista, Educació va aturar el model de FP dual davant l’allau de crítiques de la comunitat educativa].

Està prevista l’actualització de l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) per adequar les quanties de les prestacions al cost real de la vida?

Aquesta actualització correspon a Economia. És en la confecció dels pressupostos quan s’avalua la conveniència de millorar-la i veure quin impacte tindrà. Quan s’iniciï la tramitació de pressupostos és quan es podrà parlar d’aquesta qüestió. Si bé, per ser honestos, hem de dir que algunes prestacions han estat calculades a partir d’escenaris en els que no és imprescindible l’increment de l’IRSC, com és el cas de la Renda Garantida, que ja té un règim transitori i per trams, amb percentatges calculats a partir de les quanties que s’havien calculat en la negociació de la Llei.

Un nou pla estratègic de serveis socials

La conselleria treballa ja en una nova carta de tarifes que incrementi els preus que les entitats cobren per fer-se càrrec de serveis d’atenció a les persones i que estan congelats des de fa deu anys?

Sí, estem treballant en un full de ruta tarifari en diversos àmbits. I som conscients que hem d’aplicar millores aquest 2019. Ara, el que no farem serà prendre compromisos que no siguem capaços de complir. Amb pressupost prorrogat és complicat… però hi estem treballant per tenir un mapa global en dos mesos. I ho estem fent conjuntament.

“S'han reforçat els serveis socials bàsics i acabarem l’any amb 900 professionals més. Això ha suposat un increment de 90 milions”

En què ha de consistir aquest mapa global?

En l'àmbit social, hem fet una feina molt poc visible, però d'una gran importància, el Contracte Programa, signat amb els ens locals, els ajuntaments i els consells comarcals. S'han reforçat els serveis bàsics d'atenció social i acabarem el 2019 amb més de 900 professionals més. Això ha significat un increment de 90 milions. Ara, ens cal canviar la lògica de tot el sistema d’acció social: passar de l’acció pal·liativa a l’acció preventiva.

Com ho faran?

Estem començant a treballar en el Contracte Programa 2020-2023. Som conscients que tenim reptes per endavant i situo dos que tenim molt clars: la pobresa energètica i el sensellarisme. Ens pertocarà a l’estiu, la tardor i l’hivern presentar el pla estratègic de serveis socials. I això s'ha d'aprovar al Parlament. Aquest pla és el que ens ha de permetre fer aquest canvi. No pot ser que l’acció social sigui la germana petita dels serveis a les persones, de l’Educació i la Salut. I això és el que hem de canviar. Aquest és l’objectiu.