Aquest dimecres finalitza la Setmana Mundial de la Lactància Materna, instaurada oficialment per l'Organització Mundial de la Salut i UNICEF, l’any 1992. Per entendre quins beneficis aporta aquesta pràctica i com ha canviat la tendència en els darrers anys, el ‘Social.cat’ ha parlat amb la portaveu de l'Agrupació de Pediatres del sindicat Metges de Catalunya, Ana Roca.
Des de quan s'aposta per la llet materna?
Veníem d'uns bons índexs d'alletament els anys 50; era assequible, barat i segur pel nadó. Després, als anys 80 aquests índexs baixen per qüestions socials: la presumpta modernitat i la pressió dels laboratoris fabricants de llet i succedanis de llet materna que, en aquell moment, van fer molta campanya i van disminuir de manera important la prevalença de llet materna. Llavors l'OMS se n'adona del que passa i comença a fer campanyes a favor d'aquesta pràctica.
Com va ser l'evolució?
L'any 1989 només el 7,5% de les dones seguien alletant els seus fills als sis mesos d'edat. En canvi, deu anys després, l'any 1999, ja es van començar a fer polítiques de promoció de la llet materna i es va arribar al 22% de dones que feien alletament. L'any 2006 la xifra s’enfilava fins al 38,7%, i el 2012 un 46,9%. És a dir, des dels 90 fins a l'actualitat hi ha un increment de l'alletament matern.
Quin va ser el punt d'inflexió per promocionar la llet materna?
L'any 1990 l’OMS signa la Declaració d'Innocenti. És la declaració que inicia totes les campanyes posteriors de la promoció mundial per l'alletament matern. A partir d'aquest moment, l'OMS ha anat ampliant i descobrint nous conceptes. El concepte dels hospitals amics dels infants, el consell de l'alletament de la primera hora de vida, etc. Cada any es fan campanyes centrades en un aspecte concret de polítiques estratègiques per afavorir l'alletament matern.
On se situa Catalunya?
Catalunya registra millors dades que l'Estat espanyol en alletament matern. Té un sistema sanitari molt enfocat i que intenta donar suport a l'alletament matern durant l'embaràs, el naixement i els controls posteriors, tant els de la mare, ginecològics, de llevadores, com en l'àmbit de pediatria i a les consultes d'assistència primària, però encara hi ha moltes coses a fer. El decàleg de l'OMS per afavorir la llet materna encara, en alguns centres, s'ha de millorar molt.
S'ensenya a donar el pit a la mare que encara no té experiència?
L'estratègia consisteix en què la llevadora ja, des del minut zero, ajuda a la mare a posar-se l’infant al pit en el moment en què neix, afavorint així el contacte mare-infant, fent el pell a pell. A més, tot el personal que treballa en les unitats familiars té coneixement i formació per ajudar en la part tècnica i en la part de suport emocional, que és molt important. Cada cop s'està fent més formació: ara hi haurà un màster específic en alletament matern. La política i l'estratègia sanitària van orientades a millorar els índexs perquè, malgrat que els tenim bons, encara són millorables. Pel bé de la mare, del fill i de l'economia.
De l'economia?
Sí, a Austràlia i als Estats Units ja han calculat el que s'estalviarien de despesa sanitària si tinguessin uns índexs d'alletament matern superiors. Per tant, podem afirmar que l'alletament matern també té unes conseqüències en l’economia.
“L’alletament disminueix el risc de tenir diabetis o determinades al·lèrgies”
De quina manera l'alletament afavoreix el vincle entre mare i nadó?
L'alletament només el pot fer la mare, hi ha un contacte pell a pell. Quan es passa un test de relació mare-fill, de seguretat en la mare o de benestar emocional en la mare, els resultats són superiors en les dones que fan alletament matern. Hi ha una sèrie d'indicadors que, després d'haver passat un embaràs, un part, un postpart, l'esforç, etc., fan que la mare senti que la seva llet està criant el seu fill, l'està protegint de les infeccions, li està disminuint el risc de tenir diabetis o una al·lèrgia determinada. Tot això dona seguretat a la mare. És molt important.
Quins són els avantatges que té per al nadó ingerir llet materna?
Disminueix el risc d'infeccions com les diarrees, pneumònies, el risc d'al·lèrgies, el risc d'obesitat, el risc d'atòpia, de malalties autoimmunes, i també disminueix el risc de la mare de tenir càncer de mama. Hi ha molts estudis que demostren que les mares que han alletat tenen menys probabilitat de patir un càncer de mama. I tenen també menys risc de tenir un càncer d'ovari. Per un altre costat, la part emocional és bàsica inclús també pel futur d'aquella criança: la mare s'ha de sentir segura amb les seves accions amb el fill, amb el punt de vista de relació i de vincle. I això ajuda i molt.
Hi ha moltes tècniques avançades que afecten l'alletament, com per exemple la lactància induïda. Què n’opina?
Totes les opcions són adequades. Des del punt de vista biològic és més difícil aconseguir que la mare que no ha tingut un embaràs i un part pugui alletar perquè els tres factors principals són: el final de l'embaràs, el part, quan es desprèn la placenta és quan hi ha una alta secreció de l'hormona de la lactància, la prolactina. Durant les contraccions del part s'estimula molt aquesta hormona i quan la criatura ja ha nascut, la succió del nen. Participar en l'alletament és una decisió lliure de la parella. L'ajuda i col·laboració de la parella de la mare és molt important en l'alletament els primers dies de vida i en els posteriors.
Actualment el costum és d'alletar a demanda. Quants cops al dia s'ha d'alletar un nadó?
Els primers anys de vida és a demanda perquè no es pot pretendre aconseguir un horari amb una criatura que pot mamar cinc minuts o deu perquè s'adorm. Molt pocs nens aconsegueixen fer un horari amb llet materna. Ara bé, quan la mare dona el pit al fill, el va observant i coneixent, i més o menys ja sap quan demanarà pit. Així, per afavorir l'alletament matern, sobretot, les primeres setmanes de vida, ha de ser a demanda.
“La competitivitat laboral afavoreix els índexs baixos d'alletament”
Quina és la tendència en alletament en altres països?
Hi ha països de nivell socioeconòmic alt que tenen uns índexs d'alletament matern molt baixos. Estats Units, Austràlia, Anglaterra, Irlanda i França són països que tenen uns índexs força inferiors als nostres.
Per quin motiu aquests països tenen índexs baixos en alletament?
La modernitat, el món laboral, la competitivitat laboral, etc. A vegades la dona ha de decidir entre el món personal i el món professional. I són països amb una competitivitat important en el món laboral. A Austràlia van començar a veure que això era un problema i van fer un estudi per saber què s'estalviarien amb les malalties tant de les mares com dels bebès, si les mares tinguessin més índex d'alletament matern. S'estalviarien 100 milions de dòlars anuals! Als Estats Units van fer un estudi semblant i també van veure que es reduïa l'estalvi en 17 mil milions l'any. És a dir, que té un impacte econòmic real.
I quins països són pioners en el foment de la lactància materna?
Els països escandinaus. Dinamarca, Noruega, Alemanya, etc. tenen uns índexs d'alletament matern al cap de sis mesos de vida del nadó molt alts, gairebé el doble que el nostre.
Com ho fan?
Allà hi ha polítiques d'alletament, espais en els llocs de treball per fer extracció de llet, etc. Per exemple, si una dona ha de fer l'extracció en un lavabo, aquest ja és un motiu de discriminació. En canvi, si compta amb un espai net, amb nevera per guardar la llet, etc. això a la mare la fa sentir que el sistema laboral l'afavoreix.
De quina altra manera es fomenta la lactància materna en l'entorn laboral?
Hi ha molts factors emocionals i mentals que influeixen. En el nostre país hi ha molt mala estratègia laboral per fomentar l'alletament matern. Malgrat això, amb tots els grups de suport a la llet materna, el Servei Català de la Salut, la promoció sostinguda d'informar, de donar suport, de les mares amb experiència que ajuden a altres mares més novelles, això fa que any rere any podem mantenir i millorar els índexs d'alletament.
A més de l'ajuda de les mares amb experiència, què cal per ajudar les mares que s’estrenen?
A més de les mares, hi ha serveis sanitaris que també fan aquesta funció. Per exemple, hi ha molts hospitals amics dels nens, que respecten estrictament el decàleg de l'OMS per recomanar l'alletament matern, hi ha molta més formació als professionals de ginecologia, pediatres, infermeres pediàtriques, i tot el suport a les mares, etc. tot això és una política per afavorir una acció determinada, en aquest cas és l'alletament. Podem dir que l'alletament gaudeix de bona salut, tot i que encara estem lluny dels països escandinaus.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari