“L’emergència climàtica és necessàriament una lluita social i antifeixista”

Gemma Barricarte | Estudiant i portaveu de Fridays For Future a Barcelona


Té una mirada i una veu fermes, directes, sinceres. També hi ha quelcom d’urgència, en el seu tarannà, i, alhora, la convicció del seu discurs no et deixa indiferent. T’interpel·la. “Bàsicament, no puc no fer res”, etziba Gemma Barricarte en un moment de la conversa. Ella és una de les portaveus dels Fridays for Future a Barcelona, el moviment internacional que està revolucionant la lluita pel canvi climàtic, i que porta la defensa per un clima vivible a llocs on abans no era prioritària. Infants, joves i famílies han decidit unir veus i accions per guanyar-li la partida a la desídia suïcida de governs i empreses totpoderoses que miren a una altra banda o neguen l’evidència del canvi climàtic.

Barricarte, de 26 anys i estudiant de l’últim curs d’Arquitectura, dona veu a un moviment transversal, divers i molt jove, que sap que la figura de Greta Thunberg els ha donat l’empenta necessària per arribar molt lluny, tan lluny com calgui, perquè són conscients que la seva lluita és ara o mai.  

En quin moment decideix participar activament en el moviment Fridays for Future?

Vaig participar en la seva creació a Barcelona, així que estic implicada des del primer moment. El moviment va sorgir a partir de la marxa pel clima que es va fer el novembre de 2018. Allí, vaig començar a participar en l'organització. Barcelona forma part del C40, la cimera de ciutats pel clima. Són 40 ciutats a escala internacional que promouen mesures locals per fer front a la crisi climàtica. Arran d'aquest fet es va organitzar una manifestació per pressionar a l'Ajuntament de Barcelona. En aquella organització es van formar diferents blocs i un d'ells va ser l'estudiantil. Allí, vam coincidir gent de diferents facultats preocupades pel canvi climàtic, i llavors vam formar un grup dedicat a establir mesures a les universitats. 

“La lluita mediambiental és absolutament urgent, central i necessària, i calen moltes forces. És una qüestió de responsabilitat”

Aquest grup va ser la llavor del Fridays for Future?

A través de les notícies vam veure que s'estava constituint el moviment de Fridays for Future a tota Europa i vam decidir, en aquell mateix moment, reproduir el moviment aquí, a Catalunya. Aquella reunió va ser el febrer de 2019. Després, vam convocar una assemblea oberta el 15 de febrer i va ser quan va començar a venir més gent d'instituts. A partir de llavors vam organitzar la primera manifestació a Barcelona, que es va convocar el 22 de febrer.

Hi havia molta gent, en aquelles primeres assemblees?

Quan vam decidir organitzar-nos sota el paraigua del Fridays for Future érem unes sis persones. A la següent trobada, on vam decidir convocar la manifestació, ja vam participar unes 50 persones. Vam fer molta difusió i vam convocar una assemblea oberta, i llavors va començar a venir gent. La manifestació del 15 de març ja s'estava publicitant als mitjans, i es va aprofitar tot aquest moviment.

Abans havia participat en algun altre moviment?

Sí, des dels 18 anys que participo en moviments socials. Vaig començar a Arquitectes sense Fronteres, encara que no vaig activar-me gaire, perquè era molt jove i inexperta. També vaig participar al 15-M, i després ja, quan vaig arribar a Barcelona i vaig començar la carrera d'Arquitectura, vaig col·laborar de forma més activa amb l’Espai Social de Formació d'Arquitectura (ESFA), que promou l'arquitectura crítica. A més, feia temps que llegia sobre ecologisme i vaig entrar a Ecologistes en Acció. Va ser ficar-m’hi, que va començar a créixer ràpidament tot el moviment per la Marxa pel Clima. M'he format molt llegint els seus materials i llibres, tot i que el moment en el qual em comença a preocupar el canvi climàtic és a partir de la meva primera lectura sobre ecologisme, un llibre del politòleg Carlos Taibo.

D'ençà que va començar fins ara, què li aporta la lluita social pel clima?

És una qüestió de responsabilitat. Crec que puc aportar el meu gra de sorra per millorar la situació en la qual estem. La lluita mediambiental és absolutament urgent, central i necessària, i calen moltes forces. Bàsicament, no puc no fer res.

“Encara que els mitjans se centrin en Greta Thunberg, perquè ha tingut un paper més visible, darrere d’ella hi ha molta gent”

Requereix molta implicació formar part d’un moviment com el Friday for Future?

Molta. Som molta gent, i molt implicada. Cadascú intenta aportar el que pot. El nostre ha estat un procés col·lectiu, construït des de zero, i molt espontani. Al principi vam generar molt interès als mitjans de comunicació, i ens va arribar un diluvi de peticions i ningú no havia treballat abans en aquest sentit. No sabíem com fer notes o rodes de premsa, per exemple.

Pensa que els moviments socials necessiten lideratges clars com el de Greta Thunberg?

No crec que calguin lideratges... El nostre moviment ha estat molt espontani, i s'ha construït de forma col·lectiva, a través de comissions. Realment no hi ha hagut un lideratge clar. Les cares visibles, que som els portaveus, s'han decidit democràticament a través d'una estructura, i treballem de forma assembleària. No té sentit centrar-ho tot en una persona, encara que sigui més fàcil de comunicar d’aquesta manera... El missatge que es transmet es construeix a través de consensos, debats i assemblees. L'assemblea és l'òrgan on es prenen les decisions vinculants i no hi ha ningú que porti la batuta. Els portaveus el que intentem és traslladar les idees que es consensuen. És més aviat una representació que no pas un lideratge, perquè aquest és un moviment col·lectiu en el qual hi ha molta gent treballant.

Però tot i haver-hi centenars d'organitzacions ecologistes que lluiten des de fa anys, de sobte arriba Fridays For Future i es converteix en la plataforma més visible.

Això no ha estat una decisió nostra ni ha estat fruit del nostre treball, perquè ens va venir donat des de fora. No per Greta Thunberg, sinó pels mitjans de comunicació, que s'han centrat en ella.

I ella no compleix, en certa forma, la funció de líder?

Jo crec que no. Encara que els mitjans se centrin en la Greta, perquè ha tingut un paper més visible, darrere d’ella hi ha molta més gent. A més, els països nòrdics no són com l’Estat espanyol... cadascú té la seva història política i es manifesta en aquestes estructures, també. 

“El moviment ecologista va tenir força, però potser no es va adaptar als canvis. L'arribada de Greta Thunberg ho ha capgirat” | Sira Esclasans

Així, són els mitjans els que sovint busquen una cara reconeixible, un relat personal...

Sí, s'ha produït un fenomen molt mediàtic, però crec que, en bona part, això ha estat així perquè s'ha capgirat totalment el discurs del moviment ecologista, que treballa des dels anys 70. El moviment antiglobalització va tenir molt de pes. A l’Estat espanyol, per exemple, Ecologistes en Acció es va formar com a confederació a partir del moviment antiglobalització, i va tenir molta força. Però, d'alguna manera, el discurs va quedar obsolet, perquè no era capaç de reflectir la transversalitat en contra del canvi climàtic. Ens afecta a totes i tots, i de manera determinant. En última instància afecta a les cadenes tròfiques i a la nostra pròpia alimentació. Som ecodependents i vivim d'acord amb la biosfera, que ens determina totalment. Vivim en una cultura que ha invisibilitzat aquest fet. 

“No és just que les generacions més joves ens hàgim d’empassar tots els problemes del que no s’està fent ni es va fer”

Per què el missatge ecologista no va incidir, doncs, tal com ho ha fet ara el de Greta Thunberg?

El moviment ecologista va tenir força, però potser no es va adaptar als canvis. L'arribada de Greta Thunberg interpel·la directament les mares i els pares, perquè és una nena que lluita pel seu futur, i és una responsabilitat també de les famílies. La justícia climàtica implica també justícia intergeneracional, perquè no és just que les generacions més joves ens hàgim d'empassar tots els problemes del que no s’està fent ara ni es va fer abans. Després de 30 anys de cimeres i lluites col·lectives, no s’ha fet res, i s’està mercantilitzant amb l’excusa del canvi climàtic.

Sense Greta Thunberg no s'hagués tornat a reactivar la lluita ecologista?

Jo crec que ha tingut molt potencial comunicatiu. Precisament, una de les coses que feia falta dins d'aquesta lluita era la comunicació política. Crec que, en part, la lluita ambientalista no ha tingut èxit perquè no s’ha comunicat bé, a banda que s'ha comunicat poc. Això ha fet que aquesta lluita no hagi estat al centre de l'agenda mediàtica ni política. S'ha parlat de projeccions i dades, però crec que no s'ha fet l'exercici de traducció necessària per a la majoria de la població, perquè sàpiguen com impactarà en el seu entorn més proper. Crec que Greta Thunberg ha tingut un potencial discursiu enorme, perquè ha fet aquest exercici de traducció que feia falta. Ha estat fonamental.

Havíeu previst aquest esclat de visibilitat? 

Ens va venir donat i hem intentat potenciar-lo. Sobretot, som molt conscients que, si hem tingut tanta visibilitat, és perquè hi ha uns interessos al darrere. Una de les qüestions que intentem tenir molt present són les falses solucions del mercat. Els mercats les seguiran venent, si no alertem del fracking, el cotxe elèctric, la reindustrialització verda que s'intenta promoure o el greenwashing de moltes empreses, com Ecoembes o Iberdrola. 

“El mercat seguirà venent falses solucions, si no alertem del ‘fracking’, el cotxe elèctric o la reindustrialització verda”

Empreses amb grans vincles amb els grans grups mediàtics...

És clar! Hi ha un perill latent del qual som conscients i contra el qual intentem lluitar: no es parla de la crisi energètica, no es parla de les dades de l'Agència Internacional de l'Energia, que diu que el 2025 no podrem cobrir el consum energètic del planeta. Hi haurà un descens en el consum, necessari, obligat, pels límits en els recursos físics, i això, si no es planifica, ho planificarà una empresa, i no serà a favor de la ciutadania, probablement. Aquestes empreses que tenen tant poder en els grans mitjans generalistes probablement tenen interessos perquè es promogui la urgència del canvi climàtic i treure’n profit... I no volem que tota aquesta lluita es desviï cap a una reindustrialització verda, perquè el problema és la industrialització. La crisi ambiental té origen en la societat industrial.

Hem de dirigir l’atenció, doncs, cap als fonaments de la societat industrial?

Sí... És que el cotxe elèctric contamina igual que el cotxe de benzina, perquè la producció de bateries és més contaminant que altres parts d'un cotxe convencional! Bona part de les emissions dels gasos nocius per a la salut es produeixen en el desgast en l’embragament, els frens o a les carreteres, i el cotxe elèctric això ho fa igual. No és, per tant, només una qüestió d'emissions. Les emissions de CO2 es produeixen de forma molt indirecta, no només conduint. Bona part de les emissions es produeixen en la producció dels cotxes, una estructura que també depèn del petroli. L'energia renovable no té l'eficiència energètica que té el petroli, tampoc. Però d'això no se'n parla als mitjans...

I, ara, les autoritats us tenen més en compte?

No. Com que hem tingut molt de ressò mediàtic i hem estat decisius en un període de campanya electoral, els partits ens han picat l'ullet, però no és suficient. Els programes polítics s’haurien d’articular des d'una transversalitat de mesures verdes, ambientals, que impliquin un descens i una mitigació de les emissions, i un procés d’adaptació. Això no ha passat, tot i que ho hem reclamat.

Gemma Barricarte interpel·la quan parla de la urgència de la lluita pel clima: “Bàsicament, no puc no fer res”, confessa | Sira Esclasans

***

Una lluita que ve de lluny i que ara explosiona. Una lluita que no pot esperar i que arriba carregada de propostes i d’esperances. “El canvi climàtic és en realitat una oportunitat per introduir mesures de justícia social, de redistribució de la riquesa”, diu Barricarte. Malauradament, ella, molt conscient de la realitat que l’envolta i de quins són els poders fàctics que mouen els fils per negar el canvi climàtic, creu que aquests van en una altra direcció molt allunyada de la lluita que proposa Fridays For Future. 

Quines són, concretament, les demandes de Friday for Future?

D’una banda, hi ha la Llei del Canvi Climàtic que fa molt de temps que està formulada i no s'aplica. La primera reivindicació seria aplicar la llei. Per altra banda, l’Estat espanyol forma part de l'Acord de París, un acord que no és vinculant, i justament aquest és un dels seus problemes, ja que no es penalitza el seu incompliment. En aquella convenció es va acordar mantenir l’augment de la temperatura mitjana mundial per sota dels dos graus respecte dels nivells preindustrials, i lluitar per limitar aquest augment al grau i mig. Però encara hi ha disputes sobre si és suficient un grau i mig o ja arribem tard. El nostre reclam és que es comenci a aplicar el que ja està treballat, i a partir d'aquí, que es millori. Si hi ha coses formulades i treballades, per què no s'apliquen?

“A l’Estat espanyol, les 50 principals empreses són responsables del 85% de les emissions. A tot el planeta, en són 100”

Per què creu que no s'apliquen?

Cal més demanda social i que els governs entenguin que és una preocupació i un problema transversal. Si no hi ha clima vivible, no hi ha treball, no hi ha disputa sobre Catalunya… L’emergència climàtica s'hauria de treballar a curt termini, però també a llarg termini, i en política ja sabem que a llarg termini no es fa res. També som conscients que, en realitat, qui té més culpa del canvi climàtic són les empreses. 100 empreses de tot el planeta són les responsables del 70% de les emissions, a escala mundial. A l’Estat espanyol, les 50 principals empreses són responsables del 85% de les emissions.

Però la classe política no vol castigar ni regular aquestes empreses... 

És clar! Molts d’aquests actors polítics tenen accions en aquestes empreses. L’exministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, té molts milers d'euros en accions d’Iberdrola, una de les empreses menys sostenibles. Per això, insisteixo, s'ha de generar més demanda social. Això és encara més crític quan tens en compte la dada de l'últim informe de l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), que diu que si el 2030 no hem reduït el 45% de les emissions globals hi haurà un punt de no retorn i es començaran a desencadenar retroalimentacions del canvi climàtic que agreujaran exponencialment la crisi climàtica. Són 11 anys! És urgent!

Juga en contra de la lluita pel clima que hi hagi líders mundials importantíssim que, directament, neguin el fenomen, com el president dels Estats Units, Donald Trump.

El negacionisme dins del canvi climàtic ha estat un complot empresarial que es va crear a Estats Units, com documenta perfectament Naomi Klein al seu llibre Això ho canvia tot, i que encara se segueix alimentant. S'ha de lluitar contra aquest discurs, i cal reivindicar que l'emergència climàtica és necessàriament una lluita social i antifeixista.

“El nostre reclam és que es comencin a aplicar les mesures que ja s’estan treballant, i a partir d’aquí, que es millorin”

La lluita contra el canvi climàtic és per a tothom una lluita antifeixista? No hi ha més maneres d’encarar-la?

Es pot encarar de dues maneres: amb una sortida ecofeixista o amb la via democràtica. És a dir, en un context advers d’escassetat energètica i de recursos, migracions climàtiques i inseguretat, hi pot haver una expressió política autoritària, que acapari els recursos disponibles i impedeixi solucions justes o democràtiques; o pot ser una oportunitat per introduir mesures de justícia social i de redistribució de la riquesa... Però crec que el poder va per l’altre camí, per l’ecofeixisme...

Heu concretat un seguit de mesures a exigir?

Portem mesos en campanya electoral... Una de les reticències que teníem era que els partits ens poguessin instrumentalitzar per buscar vots. En aquest sentit, un dels acords del nostre col·lectiu va ser no reunir-nos amb les formacions polítiques i, quan acabessin les eleccions, intentar incidir per assegurar-nos quelcom real i no només promeses. I sí, sí que hem treballat quines mesures ens semblen més urgents, a diversos nivells territorials.

Serà la Cimera sobre el Canvi Climàtic de l’ONU que se celebrarà a Madrid aquest desembre de 2019 un punt d’inflexió? 

Després que el govern xilè hagi cancel·lat la cimera al país, pel context polític i social, ha estat molt imprevist que l’Estat espanyol aculli la convenció, coneguda com a COP25... Justament se celebra en un Estat que va derogar la Llei de Canvi Climàtic catalana, i que ni tan sols va arribar a aplicar el Pla Nacional d'Energia i Clima... Ens obliga, especialment a tots els moviments climàtics, a plantejar d'urgència mobilitzacions i convocatòries associades que encara estem tantejant en l'àmbit estatal. La COP25 és un esdeveniment molt rellevant, perquè és l’última cimera que hi haurà abans que entri en vigència l'Acord de París. Suposa una de les últimes crides a l'acció per reduir dràsticament les emissions i mantenir-nos en un nivell de concentració de CO2 segur per a la vida. 

I els divendres a la plaça de Sant Jaume de Barcelona seguiran sent els dies forts de mobilització? 

Els divendres seguirem al carrer amb diverses accions que, de moment, estem esbossant. No implicaran únicament concentracions a la plaça de Sant Jaume. Estem pujant en ambició. A més, a finals d’aquest novembre de 2019 s'està plantejant planificar alguna acció, ja que és la Global Strike for Future, promoguda per Fridays For Future. 

“El negacionisme dins del canvi climàtic ha estat un complot empresarial que es va crear a Estats Units, i encara se segueix alimentant”

Sou molta gent, la majoria molt joves. Com us organitzeu?

Després d'un disruptiu 27 de setembre de 2019, on milions de persones es van mobilitzar a tot el món, l'interès pel moviment ha augmentat moltíssim. Actualment, s'han incorporat moltes persones noves després de la baixada de l’estiu i en les últimes assemblees han participat al voltant de 50 persones. Ens organitzem en diferents comissions de treball. 

Però també us organitzeu internacionalment?

Ens organitzem en l'àmbit estatal, local i internacional. Justament aquest estiu hem fet algunes trobades internacionals i estatals per coordinar-nos millor. Vam celebrar una trobada a Artieda (Aragó) en l'àmbit estatal, i una trobada a Suïssa, en l'àmbit internacional. Les trobades van ser molt profitoses, especialment perquè vam conèixer personalment a totes aquelles persones amb les quals feia mesos que treballàvem i construíem un moviment a través de les pantalles. Hem assentat les nostres línies de treball, hem establert línies vermelles, i també hem decidit com ens continuarem organitzant i plantejant una estructura el més democràtica i participativa possible. Així mateix, hi ha hagut debats sobre objectius, continguts i posicionaments en diverses temàtiques relacionades amb l'emergència que vivim i en quins sectors de la societat volem fer més incidència.

El moviment està format principalment per universitaris i també per estudiants d’institut. Teniu papers diferenciats o actueu amb una sola veu?  

Cadascú pren responsabilitats o tasques en funció dels seus interessos, independentment de si vens de l’àmbit universitari o dels instituts. Pel que fa a la representació i els portaveus, intentem que hi hagi gent tant d'instituts com d’universitats, perquè es puguin donar les dues visions. També comptem amb el grup Famílies pel Futur, que és autònom a Fridays for Future, però que ens donen suport a les manifestacions. A escala internacional, encara s'ha estès a més gent: científics pel clima, advocats pel clima, com també el grup de docents Teachers for Future, que al conjunt de l’Estat també existeix. 

“No podem lluitar contra el canvi climàtic si no tenim sobirania alimentària i energètica, si l’aigua no és de gestió pública”

Creu que cal fer una estratègia per estendre tota aquesta força i que arribi més enllà de l'àmbit estudiantil?

Sí, és clar, estem començant a fer aliances amb altres moviments, sobretot localment, perquè hi ha molts grups que treballen en la mateixa línia que nosaltres o molt semblant. Ens comencem a plantejar camins comuns per poder crear una estratègia conjunta de treball i que, d'alguna manera, es puguin optimitzar potencialitats.

A banda de les organitzacions que lluiten contra el canvi climàtic, també us plantegeu establir aliances amb moviments socials d’altres àmbits?

Per descomptat! Perquè el canvi climàtic és absolutament transversal. No podem lluitar contra el canvi climàtic si no tenim sobirania alimentària i energètica, si l'aigua escasseja i no és de gestió pública, en un país com l’Estat espanyol, que pateix un greu problema de desertificació. Amb tots aquests grups com Aigua és Vida o Xarxa per la Sobirania Energètica, entre altres, tenim un objectiu comú. Ja estem en contacte amb diferents col·lectius, perquè els hem demanat formacions específiques. I, quan parlem de mesures concretes, ho parlem i organitzem xerrades conjuntes... En un futur, però, hem de teixir més estratègies conjuntes.

“No és just que les generacions més joves ens hàgim d'empassar tots els problemes del que no s’està fent ni es va fer”, diu Barricarte | Sira Esclasans

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article