“El jovent ha estat un dels col·lectius més criminalitzats durant la pandèmia, tot i també haver estat afectat”

Laia Girós | Directora general de Joventut


Amb el suport de  

Tot ha canviat d’ençà que el passat novembre la sabadellenca Laia Girós va accedir al càrrec de directora general de Joventut de la Generalitat. La pandèmia ha trastocat, i molt, les prioritats i les polítiques que s’impulsen des d’aquesta institució. Començant per la urgència de garantir que infants i joves puguin gaudir de les activitats de lleure aquest estiu, i finalitzant per bastir un nou Pla nacional de Joventut que faci front a la crisi de la Covid-19 en el col·lectiu, el més castigat en ocupació, Girós és conscient que la participació del jovent serà cabdal per afrontar la incertesa que aquest nou context ha generat.

Fa una setmana han començat les activitats de lleure d'estiu per a infants i joves. Poden estar tranquil·les les famílies que envien als seus fills i filles a colònies, casals i campaments?

Hem estat treballant durant moltes setmanes per tal que les activitats de lleure d'aquest estiu siguin segures, perquè som coneixedors que la situació és la que tenim, que malgrat que epidemiològicament podem dir que hem millorat, això no vol dir que ens hàgim de relaxar. Per això, nosaltres seguim mantenint els mateixos protocols i les mateixes normatives que hem acordat amb el sector en els últims mesos. Sí que hi ha hagut una flexibilització pel que fa a la distància, que ha canviat de dos metres a metre i mig. La setmana passada, en el marc de la Taula de Governança, creada arran d'aquesta situació, tot i que pretenem que tingui durada més enllà del lleure d'aquest estiu, vam explicar també la possibilitat que entre els grups de convivència hi hagi jocs compartits entre diferents grups, per tal d'intentar que els infants puguin tenir relació entre ells, però mantenint les normes que s'han acordat: deu infants per monitor, distància de metre i mig, neteja habitual de mans, compartimentació i desinfecció d'espais, no utilitzar objectes compartits i, en el cas que hi hagi un apropament en el qual no es pot mantenir la distància, l'ús de mascaretes.

Qui ha de vetllar per complir aquests protocols?

Hem estat treballant amb el sector del lleure i amb el Departament de Salut, concretament amb Salut Pública, els encarregats de traçar quines havien de ser les normes per poder portar a terme les activitats de lleure. I una de les noves figures perquè tot això es pugui fer és la del responsable de prevenció i higiene. En col·laboració amb Salut, hem organitzat 21 formacions, amb un total de 10.500 assistents, monitors i monitores que aquest estiu tindran la responsabilitat de ser aquesta figura de prevenció i higiene, que vetllarà perquè les noves mesures es portin a terme.

“Crec que no hem sabut explicar als infants amb el seu llenguatge què és el que estava passant”

Tant monitors com entitats i empreses de lleure han manifestat que alguns protocols eren “inviables” en aquests tipus d'activitats.

És cert que el document amb el qual vam començar a treballar la viabilitat de les activitats de lleure d'aquest estiu és diferent al resultant. En un principi, el document de Salut Pública recomanava no fer campaments, i a altres territoris de l'Estat directament els han suspès. Nosaltres hem treballat per fer-ho possible. És difícil imaginar-te una activitat on hi ha infants i joves amb aquestes recomanacions, però al cap i a la fi el que pretenem és que aquestes activitats siguin un espai d'aprenentatge d'aquestes noves rutines. Els infants fa tres mesos que estan confinats a casa, i com a molt qui li ha explicat aquestes noves rutines són els familiars propers, però no han viscut un aprenentatge... Fins i tot podem fer autocrítica. Crec que no hem sabut explicar als infants amb el seu llenguatge què és el que estava passant, sinó que els hi hem dit: “Has de fer això perquè ho diu un adult”. Però no hem construït amb ells el procés. Assumim l'autocrítica per part dels que governem en aquest sentit. Vam batallar molt, i ens deien que no era possible, però si no ho fèiem possible, no hi hauria activitats aquest estiu. Igual que tots quan sortim al carrer ens posem la mascareta, i intentem mantenir la distància física amb l'entorn, doncs els infants hauran d'aplicar aquestes mesures per tal de poder tenir espais de joc i gaudir aquest estiu.

Per molts joves, aquests espais són els primers per tornar a socialitzar després de mesos. S'ha apuntat que l'educació emocional estarà molt present durant les activitats de lleure. Com s'acompanyarà els joves en aquest sentit?

Detectàvem aquesta necessitat no només d'acompanyament emocional als infants i joves, sinó també als monitors i monitores, ja que al cap i a la fi, molts d'ells han pogut patir sentiments de pèrdua, un procés de malaltia d'algun familiar, però també la pèrdua de llibertat i de rutines. El que vam demanar al sector és que de manera conjunta construíssim materials per poder donar suport als infants i a l’equip de monitors. A la pàgina web que hem estrenat específicament per aquesta campanya, Estiu amb lleure, estem pujant un repositori d'activitats que hem anat dissenyant amb el sector en aquest sentit, moltes enfocades des del joc.

“Hem creat una nova ajuda de 3,5 milions d'euros per activitats de lleure que s’aplicarà com a descompte directe a les famílies”

D'altra banda, el Síndic ha denunciat fa pocs dies que, malgrat l'increment en la inversió en ajuts, són insuficients per garantir l'accés dels joves i infants vulnerables a les activitats educatives d'estiu. Com incloure'ls?

Des de fa molts anys, la Direcció General de Joventut i l'Agència Catalana de Joventut gestiona més d'un milió d'euros a l'hora de becar infants en situació de vulnerabilitat. A Joventut ho fem en col·laboració amb les entitats que organitzen les activitats, que bequen els seus infants, i l'Agència Catalana de Joventut organitza les colònies L'estiu és teu, on també assisteixen infants becats al 100%. Nosaltres som coneixedors que la situació econòmica aquest estiu fa que hi hagi més famílies en situació de vulnerabilitat, i per això hem creat una nova ajuda de 3,5 milions d'euros que s’aplicarà com a descompte directe a les famílies perquè puguin apuntar a l'infant a l'activitat que més els hi convingui. En aquest sentit, és un ajut que estem ultimant perquè pugui ser publicat d'aquí a poc, però estem fent les coses amb molt poc temps, i tot i que ens agradaria córrer més, les feines tècniques no ens ho permeten. Aquesta és una ajuda de 80 euros sobre el preu d’inscripció en el cas que l'infant participi en casals, i de 100 euros per colònies o campaments. En aquest sentit, nosaltres augmentaríem aquest estiu la dotació pressupostària per les activitats de lleure. Paral·lelament, també hem estat en converses amb les diputacions, amb els consells comarcals i els ajuntaments, perquè al cap i a la fi tot suma per intentar arribar als infants i joves més vulnerables.

Salut ha admès que li preocupa l'augment de la incidència de casos de Covid-19 entre el jovent. Ha mancat informació adreçada específicament a aquest col·lectiu?

Hem d'entendre també la situació dels joves. Jo crec que els joves són un dels col·lectius més criminalitzats durant aquesta pandèmia, i al cap i a la fi també han estat afectats pels efectes de la Covid-19. Jo crec que és una assignatura pendent fer una comunicació en llenguatge jove, feta pels seus referents, perquè entenguin que la situació ha millorat però que no ens podem relaxar. També és cert que, en aquest sentit de no criminalitzar, hem de ser conscients que les alternatives que tenen els joves són poques. No tots tenen la mateixa situació econòmica, no tots es poden permetre fer activitats, els instituts i universitats han tancat... Per tant, hem de ser conscients que aquest augment pot produir-se per una relaxació, però també perquè manquen aquestes estructures alternatives que els puguin acompanyar.

“És una assignatura pendent fer una comunicació en llenguatge jove, feta pels seus referents, perquè entenguin que la situació ha millorat però que no ens podem relaxar”

S'està preparant res en aquest sentit?

A la Generalitat estem en constant contacte amb els consells comarcals i amb els ajuntaments per facilitar aquesta estratègia. Cal recordar que durant el confinament els serveis de joventut no s'han aturat, al contrari, ens hem reconvertit, i aquesta reconversió s'ha basat en un acompanyament a través de les xarxes i les opcions telemàtiques que tenim avui dia. Seguim oferint els programes d’acompanyament, des dels ens locals també. Això és una feina que cal fer entre tots, i l'administració més propera és la que pot acompanyar més al jove per oferir aquestes alternatives.

Els experts apunten que la joventut serà el col·lectiu més afectat per l'impacte de la pandèmia i un dels que més patirà l'increment de l'atur. Què planteja la seva direcció general per revertir aquest futur incert?

Hem fet dues publicacions des de l'Observatori de la Joventut que ja apuntaven quina era la situació dels joves, i justament ara ens trobem en l'anàlisi d'aquestes dades per bastir alternatives. Som coneixedors de les dades, tot i que encara no són fiables al 100 %, perquè tot això té un rastre i un impacte que anirem veient, però sí que som coneixedors de la cristal·lització que estan patint els joves quant a les desigualtats socials, i això es tradueix en la manca d'oportunitats a l'hora d'emancipar-se o trobar feina.

Calen més que mai polítiques específiques d’ocupació per a joves?

Tenim detectats alguns dels que han de ser els cavalls de batalla de les nostres polítiques d'ocupació, i justament ara ens trobem teixint algunes línies, que encara no puc avançar perquè estem ajustant el pressupost. Per una banda, hem de detectar aquells joves que provenen dels sectors més afectats, sobretot el de serveis, per veure com els podem ajudar a reconvertir la seva carrera per trobar altres oportunitats. D’altra banda, creiem que és interessant començar a treballar les noves necessitats que han sorgit amb la situació de la Covid-19 en el mercat laboral, com els nous nínxols d'ocupació en sectors tecnològics, de compra en línia, desenvolupament d'aplicacions, etc. Volem tirar d’aquest fil per veure fins on arriba, però hem de ser molt curosos per tal que no es converteixi en un nou espai de precarització dels joves.

Una de les tasques que ha d'impulsar a la seva direcció general és el nou Pla nacional de joventut. S'ha avançat en aquesta feina?

Justament abans del confinament, al març, ens trobàvem en un moment de valoració de pla nacional que fa deu anys que està marxa i que acaba la seva vigència enguany, i també estàvem treballant en la creació del nou Pla nacional de joventut. Teníem ja ultimades unes sessions que s'havien de desenvolupar al març i que pretenien començar a situar el debat de com havia de ser el nou pla. En el moment que s'inicia tota aquesta situació provocada per la Covid-19, s'atura aquest debat, perquè vam bolcar-nos en donar resposta a la nova situació. Fins i tot havíem arribat a preparar aquesta participació per fer-la en línia, però vam considerar que no era el moment perquè les dades epidemiològiques eren molt dramàtiques i era molt difícil situar aquest debat quan tothom està donant resposta en l'àmbit sanitari. Ara que veiem que les dades semblen indicar que ens estem sortint, i s'ha iniciat tota la campanya del lleure, el mes de juliol el destinarem a reprendre aquesta tasca.

“Volem que el Pla nacional de joventut sigui una eina útil sobretot per als joves”

Quines seran les línies bàsiques del pla? Caldrà adaptar-lo a aquest nou context?

Sabem de ben segur que algunes coses que teníem plantejades s'hauran de canviar, perquè no donaran resposta a la nova situació. Caldrà fer alguna reformulació interna d'alguns dels ítems que ens havíem marcat per tal d'adaptar-lo a aquest context. Nosaltres el que pretenem és que aquest Pla nacional sigui una eina útil pels joves i pels professionals de joventut i per tots aquells que fem polítiques de joventut. Però sobretot el que volíem és que fos útil pels joves, i que fos un referent i un pla nacional que s'entengués, la qual cosa ens costa de vegades, i sobretot participat, perquè la clau per nosaltres és la participació juvenil en processos de cocreació, que és el que preteníem fer en aquestes sessions. La participació presencial fins d'aquí a uns mesos no la podrem reprendre, o la farem en petit format, i ara mateix estem en aquesta reformulació.

Quines són les prioritats de Joventut per protegir i impulsar polítiques d'emancipació del jovent?

Per una banda, el que diem a Joventut és que és molt important sumar els joves en el moment de presa de decisió. Aquesta és l'eina imprescindible. Hem d'acabar amb aquesta perspectiva adultcèntrica, des de la qual l'administració dissenya i el jove ja s'ho troba tot fet. Hauríem de ser capaços d'incorporar el jovent en la presa de decisions, i a més a més fer-ho d'una manera molt transversal, des del Govern però també des dels territoris. Les polítiques que volem fer en matèria d'emancipació, o d'ocupació, habitatge, etc., es basen en acompanyar el jove en el seu projecte vital, no hem de dirigir com ha de ser la vida dels joves, sinó que ells han de tenir la possibilitat d'escollir com volen que sigui la seva vida. Això ha canviat molt des del Pla nacional de joventut, ja que avui dia els joves s'emancipen en diferents moments de la seva vida, amb diferents persones i les relacions han canviat molt.

Hi ha una certa desafecció entre la joventut i les institucions. Com es pot canviar aquesta tendència?

Jo crec que hi ha diferents tecles a tocar, i al cap i a la fi, a un jove l'administració li serà més propera si li és útil, que no pas si no la troba quan la necessita. Per exemple, en aquesta situació de la Covid-19, a Joventut vam fer ràpidament una guia, en el moment que veiem que els joves estaven tenint una pèrdua d'ingressos i que probablement tindrien problemes per pagar l'habitatge, i vam oferir recursos en aquest sentit: amb eines per mediar entre propietaris i llogaters, ampliant la consultoria d’habitatge... Vam posar al seu abast guies i recursos, perquè l’important és que quan ens necessiten hi siguem, i més en la situació que hem viscut.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article