“El sistema de salut mental no està preparat per donar accés a tota la gent que necessita un professional”

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

Enmig de la tempesta sanitària, social i econòmica que ha esclatat amb la pandèmia de la Covid-19, cobra especial rellevància aquest 10 d’octubre, Dia Mundial de la Salut Mental. Tothom, en un moment o altre des del març passat, ha sentit trontollar els seus fonaments, la qual cosa, per a moltes persones, ha desembocat en sentiments d’angoixa, pànic, tristesa, però també depressió, ansietat i patiment. A més a més, les persones que ja tenien algun tipus de trastorn mental han vist agreujat el seu estat d’ànim. A banda, la vulnerabilitat social creix exponencialment amb la crisi, i és un factor de risc al qual cal afegir la incertesa del futur. Està preparat el sistema d’atenció de salut mental per fer front a aquesta pandèmia? Les famílies més vulnerables que necessiten atenció podran rebre-la?

La Rosa Coscolla, psicòloga, treballa a l’espai de psicoteràpia i suport psicològic que ofereix la Fundació Comtal a famílies, infants i joves de Ciutat Vella que arriben a través dels educadors i educadores d'altres programes de l’associació, com ara el centre obert, el reforç escolar els serveis residencials, o a través de serveis socials o de la xarxa d'entitats socials.

Venim d'uns mesos molt difícils, i tots els experts apunten que la salut mental de moltes persones s'ha vist greument afectada per l'impacte de la Covid-19. A la fundació, heu notat un augment de persones que necessiten ajuda en aquest sentit?

Hem notat un increment del malestar psicològic en infants i sobretot adolescents que ja ateníem, i fins i tot situacions d'ansietat i aparicions de trets obsessius, també en dones monomarentals amb fills menors a càrrec o famílies on algun membre ja té la salut delicada. A més hem identificat un major nombre de persones que expressen símptomes d'estrès i ansietat i que es pregunten si tindran les forces per sostenir la por que els hi genera la incertesa de la situació laboral actual.

I de quina forma els orienteu, perquè es sentin millor?

Des de la Fundació Comtal, el suport psicològic l'entenem des del model sistèmic, és a dir, entenem que la salut mental no només depèn dels gens i el caràcter que s'ha forjat la persona al llarg de la seva existència, sinó que donem molta importància a com la persona entra en relació amb el seu entorn, la seva família, el barri, el treball o l'escola i el seu moment vital. En les relacions significatives és on podem observar com s'enquisten o reprodueixen els problemes de salut mental, però també és l'espai on poden emergir les capacitats i recursos necessaris per al canvi. Per això optem pel treball conjunt amb la família, però també amb els i les professionals que des d'altres programes intervenen amb aquesta, com ara el centre obert o el reforç escolar pels infants, i altres recursos on participa, especialment l'escola, els serveis socials, els serveis de salut o sociolaborals.

“En les relacions significatives és on podem observar com s'enquisten o reprodueixen els problemes de salut mental”

Qui patia un trastorn, ara pateix més? S’ha agreujat la situació?

En general podem dir que plou sobre mullat. Les persones que se senten insegures en el vincle amb els altres i les que necessiten controlar-ho tot per calmar la mateixa ansietat són les que tenen més risc de caure en una crisi d'angoixa davant la incertesa que pot generar aquest context sanitari i social o de generar conductes o pensaments poc adaptatius o pertorbadors. A més, l'efecte que ha tingut l'aturada de l'economia i del treball en les famílies, pot arribar a ser dramàtic en aquelles que ja vivien en el llindar de la pobresa. No és res nou, la crisi del 2008 ens ho va portar, però ara rebrota amb força la perspectiva de no poder pagar els materials escolars, ara que ha començat l'escola, o de no poder afrontar el rebut de lloguer... Això tensa enormement les relacions familiars i, per tant, agreuja el malestar psicològic de les persones.

També hi ha una certa alerta dels experts preveient que serà inassumible atendre totes les persones que necessitin ajuda. Està el sistema preparat?

Si bé entitats i administració han reforçat el sistema d'atenció a la salut mental amb serveis a professional sanitaris i a la població en general durant l'època de confinament, he de dir clarament que el sistema de salut mental, com a tal, no està preparat per donar accés a tota la gent que necessitaria d'un psiquiatre o psicòleg. Abans de la pandèmia, la xarxa de salut mental ja estava tensionada i els programes d'atenció primària no donaven l'abast. Només cal llegir les dades de 2017 que indicaven una atenció de 6,5 visites de mitjana a l'any per persona adulta i 6,3 per infants i adolescents. Això vol dir que una persona amb un trastorn de salut mental, que arriba a ser atesa als centres de salut ambulatòria, té una visita cada dos mesos. Cal tenir en compte, però, que les persones que reporten les dolències del segle XXI, com depressió lleu, ansietat o malestar psicològic, no tenen l'opció de visitar un psiquiatre o psicòleg de la xarxa pública de salut mental. Les persones que tenen aquests problemes de salut mental, sense arribar a generar símptomes greus, han d’anar a serveis privats o els pocs que s'ofereixen des de les entitats socials, com la Fundació Comtal, o alguns programes socials públics adreçats a col·lectius específics com dones, adolescents o joves.

“Està demostrat que les males condicions de vida afecten la nostra salut mental”

Llavors és obvi que cal inversió i millorar les polítiques en salut mental.

La salut mental és un tema que afecta tothom, tots tenim salut mental i tots podem deixar de tenir-la, de forma puntual o més duradora en el temps. A més a més, està demostrat que les males condicions de vida afecten la nostra salut mental i que una mala atenció pot deteriorar també molt la nostra vida. Com ja advertíem en un informe realitzat l'any 2016, del qual soc coautora, és prioritari invertir en salut mental en les etapes de la infància i adolescència, no només en més i millor accés i tractament en els serveis públics de salut mental, sinó també en la detecció del risc de patir un trastorn de salut mental, és a dir, en la prevenció. Si pensem en els entorns on participa la infància i l'adolescència, com són l’escola, l’institut, el casal, el centre obert, els espais de lleure i, per descomptat, casa seva, amb la seva família, i com aquests incideixen en el desenvolupament dels i les menors, llavors no ha d'estranyar que hi hagi un clam per demanar als governs que apostin de forma decidida en l'enfortiment de la salut emocional dins d'aquests àmbits. I això passar també per capacitar i acompanyar l'adult perquè pugui oferir un vincle segur. A més, és important que els professionals dels diferents sistemes (sanitaris, social i educatiu) puguin detectar a temps els riscos i ser capaços d'articular respostes conjuntes. Per això, cal inversió en mesures preventives comunitàries des d'un punt de vista de la salut mental.

On es fa més evident aquesta falta d’inversió?

Falta inversió, molta, en temes de prevenció i promoció de la salut mental especialment. Però el que vull deixar clarament dit és que el que falta són programes que des de l'entorn més proper a la persona puguin atendre, sense estigmatitzar, el patiment psicològic que tantes persones estan sentint avui en dia en la nostra societat. Població de qualsevol edat que sense tenir un trastorn greu de salut mental, viuen o conviuen en entorns tòxics que els dificulten o impedeixen un desenvolupament harmònic. Persones que han de poder entomar les regnes de la seva vida per no deixar-se inundar per les coses que els hi passa a la vida i perquè tinguin l'oportunitat de reparar-les quan el trauma viscut es dispara davant de situacions quotidianes.

“En la recuperació de la persona incideixen enormement els factors socials”

L'estigma de les persones amb trastorns de salut mental és encara una de les grans barreres per parlar-ne obertament... De quina forma l'estigma pot incidir en el transcurs del trastorn o en la recuperació de la persona?

Més enllà dels factors de risc individuals i familiars, en la recuperació de la persona incideixen enormement els factors socials, ja que aquests poden arribar a ser un veritable obstacle en el desenvolupament del projecte vital de les persones amb problemes de salut mental. I és en aquest àmbit on opera l'estigma, com una barrera social construïda a base d'actituds negatives (prejudicis, falses creences, desconfiança en relació amb l'etiqueta) i comportaments discriminatoris, que resten oportunitats d'accés a espais per la plena autonomia, especialment en l'àmbit laboral, però també en el de lleure o formatiu. És fort, però encara ens trobem amb persones usuàries que es neguen a participar en un espai de suport psicològic amb frases tipus, “però és que jo no estic boja, que t'has pensat”. És feina de les educadores de l'entitat de fer arribar amb normalitat aquest tipus de suport. He de dir que en la majoria de les ocasions es resol bé, però hi ha una part de la societat que s'estima més no explicar que acudeix a un servei de psicologia i menys encara de psiquiatria. Davant d'aquests elements de context que afecten la recuperació, crec que és important que els i les professionals de la salut i de l'àmbit social i socioeducatiu ens convertim en agents de canvi per incidir en la modificació o reducció de les barreres que podem considerar més estructurals, incloent-hi aquelles que hem construït socialment.

Tornant a la pandèmia, i buscant una escletxa d'oportunitat, es podria dir que la Covid-19 ha posat damunt la taula molts trastorns que es patien en silenci? Hi ha més predisposició a parlar-ne obertament arran de la crisi?

És important veure les dues cares de la moneda. I sí, estic d'acord amb aquesta reflexió. Arran de la crisi sanitària i de la declaració de l'estat d'alarma es va posar en relleu en l'àmbit polític, i els mitjans de comunicació en van fer ressò, les conseqüències que tenia aquesta pandèmia en la salut emocional i mental. Això va provocar un interès per oferir continguts informatius que van generar prou sensibilització vers la cura d'un mateix i dels altres. Es va produir un esclat de solidaritat i empatia cap al dolor emocional de l'altre i un major enteniment sobre com és de fàcil perdre la salut mental. Esperem que tot això serveixi per valorar la importància de comptar amb una societat que cuida la salut mental i promou que les persones tinguin més recursos per sobreposar-se a les adversitats de la vida.