“Hem passat de l’assistencialisme als drets socials”

Núria Gibert i Dasca | Tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància a l’Ajuntament de Sant Cugat

Amb el suport de  

Els carrers de Sant Cugat llueixen nets i polits. És un dimecres i, malgrat el soroll de les màquines excavadores que perforen un dels carrers neuràlgics, i l’anar i venir atrafegat dels vianants, sembla que tot formi part d’un decorat. 

Ens dirigim a l’Ajuntament, que està situat a la Plaça de la Vila. I allí passarem una hora llarga conversant amb la Núria Gibert, tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància i regidora de la CUP. Gibert considera que l'administració ha de ser “proactiva amb la garantia dels drets, perquè si no està fent una omissió de la responsabilitat”. I assegura que els drets socials “han fet una eclosió” des que la seva formació ha arribat a Sant Cugat, un dels municipis amb més renda de Catalunya, i on, malgrat això, estan creixent les desigualtats. 

Després de gairebé dos anys a la Tinença d’alcaldia de Drets socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància, un dels punts que remarqueu de l’acció de govern en matèria social és la simplificació i la informació al ciutadà. No eren conscients els santcugatencs dels seus drets socials?  

A Sant Cugat hem tingut 32 anys de governs de dretes amb CiU, un dels més llargs de Catalunya, i el que ha passat en l'àmbit social és que estava volgudament invisibilitzat. Algunes matèries es cobrien, perquè la llei les marca, però no es difonien, i com a servei públic, si no fas la funció d'arribar a tothom, el que estàs fent és cobrir l'expedient. Per exemple, hi havia un Oficina d’habitatge, però molt petita i amagada… Per això hem hagut de simplificar i fer molt visible la nostra tasca per explicar aquesta part de l'acció de govern.

La mirada de l’atenció al ciutadà també ha canviat?

Sí. Hem passat d’un concepte d'assistència social al de drets socials, perquè l'assistencialisme genera estigma, i fa que les persones no sentin que tenen dret a comptar amb el suport de l’administració, i això és curiós, perquè els socials, són dels pocs serveis que són obligatoris en l'àmbit municipal. Aquí a Sant Cugat tenim força gent amb una renda molt alta, però també tenim una desigualtat molt important, i aquest estigma encara es reforçava més. Una de les idees que tenim és que has de tenir clar a què tens dret i a què t’ha d’ajudar l’administració per garantir el teu desenvolupament segons les teves condicions. Això ho has de poder trobar al web, però si no tens accés, has de poder trobar-ho a una guia. Les ajudes han de ser fàcils i de lliure concurrència.

“A Sant Cugat tenim força gent amb una renda molt alta, però també tenim una desigualtat molt important”

Simplificar els tràmits i agilitzar-los no és fàcil. Com ho han fet?

Per exemple, tots els infants que tenien becat el menjador, els hem facilitat els tràmits perquè poguessin optar a unes subvencions per pagar els casals d'estiu directament, perquè és un dret que els infants tenen, i també hem facilitat una nova línia de subvencions per material escolar, que tampoc no hi entrava abans. Així podem fer un seguiment molt més fàcil de totes les persones que ja estan en atenció, i els que no estan en seguiment, els oferim aquests nous ajuts de manera més àgil i no estigmatitzant.

Però arriba a tothom qui ho necessita?

Mai ho saps. Segurament hi ha un percentatge a qui no arribarà, però estem intentant retallar tots els condicionants que poden fer que no arribin. Des de Drets Socials, per exemple, hem engegat el Punt d'Acompanyament Digital, que és una treballador de l’Ajuntament que no et fa els tràmits, però a qui pots dir  quin tràmit necessites, què és el que no entens, i t'acompanya en el procés. Això ho fem en tots els barris, perquè una de les circumstàncies de Sant Cugat és que és una ciutat molt extensa, té molts barris a la muntanya, i a vegades es poden sentir aïllats dels serveis. La idea és que l'administració ha de ser proactiva amb la garantia dels drets, perquè si no està fent una omissió de la responsabilitat.

Molts cops s'anuncien ajudes i després fer els tràmits per cobrar-les és una odissea, com passa amb la Renda Garantida o l'Ingrés Mínim Vital.

De vegades sembla que l'administració estigui anant en contra del ciutadà, però hem de fer una aturada i simplificar les coses, perquè si no, no estem complint amb els deures que tenim. Per això des de la tinença d’alcaldia que represento hem fet un catàleg, i l’hem enviat casa per casa, perquè tothom sàpiga de quina manera l'Ajuntament l'acompanya per a la garantia dels seus drets. Que se'ls senti seus i que tingui clar que són serveis que existeixen al quals pot optar d'una manera normal.

“L'administració ha de ser proactiva amb la garantia dels drets, perquè si no està fent una omissió de la responsabilitat”

I com valoren aquesta tasca? Ja poden notar algun tipus de resultats en l'atenció a les persones?

Hi ha un adulterament d'aquestes polítiques: la pandèmia. Les atencions a l'Ajuntament han augmentat un 40% aquests mesos.

En aquest sentit, també estan elaborant un Pla d'inclusió social i lluita contra la pobresa. A qui donarà resposta aquest pla?

Hem fet un baròmetre inclusiu, que és un estudi bastant extens del nivell d'inclusió de Sant Cugat. Veiem que creixen alguns elements empobridors que poden generar exclusió social. Creixen les famílies monoparentals, augmenten els joves que no es poden independitzar, augmenta la gent gran amb nivells de soledat important. Però sobretot tenim un grup important de persones que estan en risc d'exclusió social, amb un increment gran a causa de la pandèmia i on l'habitatge és l'element empobridor per excel·lència, perquè pràcticament destinem un 40% del sou a pagar la seva casa, i també hi ha famílies vivint en habitacions, desnonaments encoberts... És una hemorràgia que no s’ha aturat en cap moment. A Sant Cugat, la informació que ens arriba de jutjats és d'uns cinc llençaments per setmana, però no tots acaben en desnonaments.

Ningú ho diria, sabent que és una de les ciutats amb més renda de Catalunya.

Per sort aquest consistori té capacitat financera per fer de laboratori, amb innovació social, per anticipar-nos i redistribuir al màxim. L'any vinent ens posarem amb la tarifació social, perquè creiem que perquè la nostra ciutat sigui plural, no podem permetre que s'expulsin els treballadors de les ciutats de l'àrea metropolitana. En termes de comunitat, socialment i amb impostos, és totalment injust.

El problema de l’habitatge s’ha convertit en un mal de cap per a tots els consistoris. Hi veuen alternatives?

A Sant Cugat hi ha moltes persones que tenen deutes d'habitatge, però nosaltres, com a consistori que creu en polítiques transformadores, no volíem estar llençant diners a un mercat completament desregulat, on els propietaris no assumeixen cap mena de responsabilitat. Són ajudes que no empoderen, simplement apaguen un foc momentani. Donant-li voltes, des de l'àrea d'Urbanisme i Habitatge,hem decidit que no ens volem situar  més en la gestió dels desnonaments i l'exclusió residencial, ens volem situar en un punt anterior per evitar els desnonaments, i vam crear el Punt de Mediació del Lloguer, que està tenint un resultat brutal.

“A Sant Cugat paguem un dels preus de lloguer més alts de Catalunya, i aquest és un factor d'exclusió molt fort”

Com funciona aquesta iniciativa?

Amb aquest element mediador, informador i coneixedor de la normativa, és a dir, amb la llei a la mà, i amb la responsabilitat col·lectiva amb la qual nosaltres col·laborem, intentem arribar a punts de trobada entre propietaris i llogaters, i hem aconseguit renovacions i rebaixes de lloguers. Per a nosaltres això són desnonaments evitats. Portem 50 casos, 22 dels quals amb resultat positiu. I corresponsabilitzem també als propietaris, perquè també han d'assumir la seva part. A Sant Cugat paguem un dels preus de lloguer més alts de Catalunya, i aquest és un factor d'exclusió molt fort per a la gent que té uns sous mitjans. Tenim molts treballadors pobres per culpa de l'habitatge, i que fan resistència per quedar-se, perquè són d'aquí.

I pel que fa al parc públic d'habitatge?

És només un 2,5% del total. El principal motiu pel qual vam fer aquest pacte de govern va ser per l'habitatge, perquè entenem que és la principal problemàtica de la ciutat, i les dificultats són evidents. Hi ha poc sol públic disponible i ara ens trobem amb la necessitat de fer una inversió comprant sol al mercat privat. Tot i que no ens agrada, hem començat a fer-ho, perquè tal com diu l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, s'ha d'anar a tot arreu, guerra de guerrilles. A Sant Cugat podem fer-ho, però a altres ciutats no podran. Aquí volem generar un parc d'habitatge que deixi que la gent visqui a la seva ciutat, però fins que no tinguem un percentatge d'un 30 o un 40%, no estarem parlant d'una política sòlida. Es necesita mínim un 15%, però segueix sent una minoria dins del mercat. Ara estem fent ús també del tanteig i retracte, comprant pisos que s'havien perdut, comprant sol i negociant amb els promotors privats que facin també habitatge assequible, a part del públic. També volem experimentar amb les cooperatives d'habitatge, per exemple.

També estan treballant amb les persones sense llar. Quines actuacions han fet en aquest àmbit?

Tot i que no es pot comparar amb altres ciutats, és una realitat que existeix i és creixent. Per això hem iniciat un programa de primera llar, el Housing First, perquè les persones sense llar es queden fora de tots els circuits i per assolir qualsevol millora necessites un sostre, això és vital. També començarem un altre projecte de pisos compartits, amb dones de més de 55 anys que tenen pensions no contributives i problemes d'exclusió, i si funciona l'estendrem a altres perfils.

“La xarxa de cura pública és imprescindible, i hem de cuidar-la i fer-la forta”

Un altre dels punts que estan engegant es un Pla d’Igualtat per fer transversal la perspectiva de gènere a totes les àrees de l’Ajuntament. Una feina ingent.

Sí, perquè has de canviar la mirada d'una forma com no s'ha mirat mai. Abans no hi havia servei, existia un punt d'atenció i informació a la dona, que feia molt bona feina, però no hi havia tècnica d'igualtat, que és una figura que marca la llei. Ara en tenim, i hem introduït el servei d'atenció integral, i també el servei LGTBI, que existia però era molt anecdòtic. Hem fet una eclosió de feina, ja que també hem començat un pla d'igualtat intern i un pla d'igualtat extern. També comencem en breu amb una formació de pressupostos amb perspectiva de gènere, que també  es farà a cultura, a economia i a participació... Així mateix, hem realitzat sis marxes exploratòries a la ciutat per veure en quin punt està pel que fa a la seguretat de les dones. Hem engegat un procés participatiu de protocol contra les violències masclistes als espais d'oci; estem elaborant un protocol pel dol de les violències...

Estan apostant en aquest sentit, doncs.

Una altra de les problemàtiques que també volem abordar és el tema de les cures, en general, però en particular les cures domèstiques, ja que són realitzades bàsicament per dones d'origen estranger, i ens costa que moltes no tenen gairebé drets, perquè no tenen una situació contractual regular i creiem que hem de ser proactius en aquest sentit.

Com ho faran?

Estem explorant el tema, però primer farem una campanya adreçada als empleadors, perquè sàpiguen que aquestes dones tenen drets. També volem intentar oferir una estructura que ajudi a regular la seva feina, potser a través d’una cooperativa participada, perquè tinguin el seu contracte. Però també volem parlar de les cures d'una manera més estructural. Ara la pandèmia ens ho ha posat en safata, qui no vegi la necessitat de cuidar a qui ens cuida... Per això ara farem un procés participatiu per fer una segona residència pública a Sant Cugat, ja que malgrat que ho hauria de fer la Generalitat, ens avançarem, perquè tenim aquesta necessitat. La xarxa de cura pública és molt important, és imprescindible, i hem de cuidar-la i fer-la forta, perquè hi ha molta gent que hi depèn. Els Ajuntaments necessitem més recursos i més eines en aquest sentit.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article