Hi ha molta feina amagada, molta exigència i molta qualitat que han de sortir a la llum

Xavier Masllorens Director General de DINCAT

  • Xavier Masllorens a la presentació de DINCAT
    Xavier Masllorens a la presentació de DINCAT
  • Xavier Masllorens, director general de DINCAT
    Xavier Masllorens, director general de DINCAT

Entrevistem a Xavier Masllorens, director general de Dincat (Discapacitat intel·lectual Catalunya), un grup que es va presentar públicament el passat 20 de maig després d'un procés llarg en el qual la Coordinadora de Tallers de Catalunya, la Federació APPS i l'Associació Empresarial APPS han realitzat un procés d’integració.

Quasi un 1 % de la població està diagnosticada amb discapacitat intel·lectual o té malaltia mental. D’aquest col·lectiu només una persona de cada quatre treballa. Es tracta d'un sector de la població nombrós que es troba sense accedir, majoritàriament, al mercat laboral. És fa necessari el treball conjunt?

Es fa necessària una estratègia conjunta entre les administracions públiques, les empreses i les entitats del sector per tal que l’accés al treball sigui una realitat, de debò. Fa més de 25 anys que hi ha una Llei –la LISMI- que obliga les empreses de més de 50 treballadors a contractar com a mínim un 2% de persones amb discapacitat, i la Llei segueix sense complir-se. Ni la mateixa Administració no arriba a aquesta xifra.

No podem oblidar que el treball és l’eina més potent que tenim d’inserció social i d’inclusió, i tenim encara molta feina a fer.

Per què i com ha estat el procés pel qual la Coordinadora de Tallers, la Federació APPS i l'Associació Empresarial APPS s'han unit?

La raó és molt senzilla. Aquest ha estat tradicionalment un sector molt atomitzat, amb veus diverses i disperses. La complexitat actual de la gestió i la resposta a l’estat del benestar exigeixen entitats fortes, federacions fortes, patronals fortes i, en definitiva, una sola veu davant la societat. Això és el que volem. Que la unió faci la força i se’ns escolti amb claredat. Hi ha molta feina amagada, molta exigència i molta qualitat que han de sortir a la llum.

Quina és l'aportació de cadascuna de les organitzacions?

Esperem esdevenir la suma de les tres cultures institucionals. Unes organitzacions eren fins ara més especialitzades, una altra més generalista. En realitat ha estat una integració necessària, perquè Dincat és un grup on hi ha una Federació de reivindicació i representació política, una Associació empresarial de representació patronal i una Fundació de serveis a les entitats.

Quin són els objectius de DINCAT?

La nostra missió és defensar, des de diferents perspectives complementàries, els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya i la seva millora de projecte de vida.

300 entitats, entre tallers, centres oberts, centres de treballs, residències, escoles, etc.. i 45.000 serveis individuals, a banda de la creació d'una associació de pares i mares. Dincat pot afirmar que realitza una atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual?

Efectivament, volem donar un servei integral a les entitats associades, i fins i tot desenvolupem alguns programes directes per a les persones amb discapacitat i les seves famílies, quan aquests programes no es fan des de les entitats.

Com es plantegen la relació amb l'administració pública?

Avui la relació amb les administracions ha de ser fonamentalment de col·laboració lleial i sincera. Les nostres entitats sense ànim de lucre estan gestionant centres i serveis d’interès públic, i formen part, en conseqüència, d’una xarxa de servei públic. Hem d’entendre molt bé les necessitats i limitacions de l’Administració, com aquesta ha d’entendre la nostra especificitat i caràcter propi.

També és veritat que la defensa dels drets ens obliga a estar amatents a exigir als poders públics l’acompliment estricte dels estàndards que considerem adients, i per això tenim una segona funció:la reivindicació dels drets.

I amb altres organitzacions d'iniciativa privada amb ànim de lucre i sense ànim de lucre?

Participem a nombroses xarxes i confederacions. Som membres de la Taula del Tercer Sector social de Catalunya i membres de la Confederació FEAPS, a tota Espanya.

Amb el sector privat també hi tenim moltes relacions, i un programa específic de Responsabilitat Social per col·laborar-hi. Però sempre des de la nostra perspectiva de ser entitats sense ànim de lucre. Ser del Tercer Sector ho portem al nostre ADN.

Com valoren des de DINCAT l'impacte de la crisi en el si del sector social adreçat a les famílies amb persones en situació de discapacitat intel·lectual?

Doncs estem francament preocupats. Hem de ser capaços d’orientar el màxim d’esforços amb allò que és més crític, ara mateix, sense desmuntar ni un mil·límetre de l’estat del Benestar que hem anat construint. Potser durant uns anys no podrem abordar moltes millores, però hem d’estar amatents de no perdre cap dret. Podem perdre alguns diners, però no cap dret aconseguit fins ara.

I les mesures que estan prenent els governs Estatal i Català?

No voldria caure en el tòpic de que “les mesures van en la bona direcció però no són suficients”. Des de Dincat estem convençuts que els pressupostos socials són una assegurança de bona convivència i de justícia social. I per això pensem que, abans de reduir la despesa social, s’ha de parlar d’incrementar alguns impostos, si és necessari, o de disminuir altres pressupostos que dubtosament creen riquesa, com el pressupost de Defensa.

Noves legislacions, més presència social, però alhora, anuncis de retallades, una taxa d'atur important entre el col·lectiu...quina previsió fa del sector d'aquí a un parell d'anys?

El sector de la discapacitat intel·lectual serà més fort d’aquí a dos anys. Tindrem, com tothom, molts problemes econòmics i de supervivència institucional, però serem socialment més visibles i la societat anirà captant cada cop millor el nostre paper i el valor que aportem per fer una Catalunya més justa, inclusiva i solidària.

Barcelona, 25 de juny de 2010

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article