“Quan es reconeixen els drets d’un grup concret és la societat sencera la que guanya”

Karla Avelar | Activista trans d’El Salvador

Des de molt petita, la Karla Avelar va haver d'aprendre a defensar els seus drets. Créixer com a dona trans a una societat tan conservadora com la d'El Salvador no va ser una tasca fàcil. Després de veure's obligada a marxar de casa amb nou anys, de patir abusos i agressions i fins i tot d'acabar a la presó després de defensar-se d'un agressor, Avelar es va adonar que només amb l'acció col·lectiva aconseguiria fer front a la discriminació. Per això, l'any 2008 va posar en marxa l'organització COMCAVIS Trans, que es va convertir en una de les organitzacions LGTBIQ+ capdavanteres al país centreamericà. Ella en va ser la directora fins al 2017, any en què decideix demanar asil polític a Suïssa després de patir diversos intents d'assassinat.

Enguany, Avelar ha sigut una de les activistes que han participat en la darrera edició del ‘Ciutats Defensores dels Drets Humans’, un projecte coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR). “Aquesta mena d'activitats ens acosten per poder visibilitzar la importància de reconèixer que tots som subjectes de drets”, assegura des de Ginebra. A través d'una pantalla, el Social.cat xerra amb ella sobre els principals reptes per al reconeixement dels drets de les persones LGTBIQ+ al món i sobre els obstacles que posa el sistema internacional d'asil per donar protecció a les dones trans.

Vostè té una llarga experiència com a activista a favor dels drets de les dones trans. Ha millorat la situació del seu col·lectiu els últims anys?

Hi ha més unitat ara, i més desenvolupament d'estratègies conjuntes que ens està permetent avançar amb peu ferm. És summament important que els homes gais, les dones lesbianes i les persones trans i bisexuals, entre altres, reconeguin que és una necessitat donar suport i treballar en conjunt i coordinació per aconseguir resultats que beneficiïn no només a una població específica. Perquè quan s'aconsegueix el reconeixement dels drets de cert grup és la societat sencera la que guanya, no només aquest grup aïllat que viu discriminacions, negació de drets i tantes altres coses. Guanya l'Estat, guanya la societat, guanya la família. Guanyem tots. Estic fermament convençuda que, mentre que aquesta fusió de forces no passi, no s'aconseguiran moltes coses.

“Dins de la mateixa comunitat LGTBIQ+ hi ha molt rebuig, molt aïllament cap al col·lectiu trans”

Què fa falta per aconseguir aquesta unió de forces dins del col·lectiu LGTBIQ+?

Dins de la mateixa comunitat LGTBIQ+ hi ha molt rebuig i molt aïllament cap a les persones trans. No vull dir que sigui sempre així, però hi ha molt masclisme internalitzat dins de la comunitat gai masculina, focalitzat cap a les dones trans. Mentre no enderroquem aquests murs no es podrà avançar en moltes coses que necessitem, perquè, per exemple, si els homes gais van aconseguir el matrimoni igualitari i molts altres drets, va ser amb el suport de les trans. És necessària aquesta coordinació dins de la comunitat LGTBIQ+ i sumar-nos als esforços d'altres moviments socials, i que aquests moviments també ens donin el seu suport, com el cas de les feministes, les organitzacions que treballen a favor del dret a l'aigua i amb el medi ambient, entre altres.

Què és el més preocupant la situació que viu la població LGTBIQ+ i en especial les dones trans a El Salvador?

Hi ha diverses situacions que són crítiques. Patim exclusió en l'àmbit laboral, educatiu, polític i cultural. Hi ha tota una sèrie de violacions dels drets de les persones LGTBIQ+, que, llastimosament, afecten de forma més marcada a les dones trans. Un dels principals problemes que travessa el col·lectiu trans és l'alta taxa d'assassinats que se segueixen registrant al país. No tenim suport social ni polític. El president Nayib Bukele és un personatge que constantment està cridant a l'odi i al rebuig. A més de tot això, en molts casos hi ha rebuig familiar també. Les persones LGTBIQ+ no ens podem desenvolupar ni sentir segures a El Salvador. I en el cas de les dones trans, la situació sempre és una mica més difícil.

“Les persones LGTBIQ+ no ens podem desenvolupar ni sentir segures a El Salvador”

Per què les dones trans estan en aquesta posició de major vulnerabilitat?

El patriarcat ens ha ensenyat que l'home és el que té el poder i per això les dones trans, a les que se'ns assigna un gènere masculí en néixer, som vistes com una ofensa per al masclisme, pel fet de renunciar a aquests privilegis per ser dona. Com ets dona i vols ser dona, et volen tractar com tracten a la majoria de les dones cisgènere. Llavors, tota aquesta violència es torna cap a les trans i de forma més exacerbada. En la majoria dels assassinats de persones trans que han passat a El Salvador hi ha hagut barbàrie i acarnissament. Són crims d'odi. Això es dóna perquè les lleis no es compleixen. Les institucions no fan valer els drets de les persones trans.

Quines són les conseqüències per a les dones trans d'aquest nivell de violència?

La majoria de dones trans ens veiem obligades a l'abandonament escolar i a deixar les nostres llars. Jo em vaig veure obligada a anar-me'n de casa quan tenia nou anys. Llavors, perds l'oportunitat d'aconseguir un treball i això et porta a exercir el treball sexual com a única opció laboral. Et tornes subjecte de violències físiques, psicològiques i sexuals, en molts casos, perquè no hi ha suport polític ni familiar i tampoc hi ha acceptació social. Les dones trans no tenen ni la mínima oportunitat de desenvolupar-se com a persona, ni professionalment ni familiarment. Per aquest motiu, en els últims anys les persones LGTBIQ+ s'han vist obligades a buscar protecció en altres països. Hi ha molts desplaçaments forçats de dones trans.

Karla Avelar va ser fins al 2017 la directora de COMCAVIS, una de les entitats LGTBIQ+ més importants d'El Salvador | COMCAVIS

Vostè està exiliada a Suïssa des de fa quatre anys. Com va ser la seva experiència a l'hora de sol·licitar protecció internacional?

Em vaig veure obligada a demanar asil polític arran de la persecució que estava patint per part de la Mara Salvatrucha i de membres del Barrio 18, dues de les organitzacions criminals més grans del país. Em van voler extorsionar, em van privar de llibertat i es van arribar a infiltrar a casa meva de matinada. Va ser una situació molt complicada, que se'n va sortir de les mans quan ja van tocar a la meva mare. A partir d'aquí vam decidir ajuntar tota l'evidència de tots els actes de violència. Quan venim aquí a Suïssa, quan vaig ser finalista al premi de la xarxa de defensores Martin Ennals, la meva mare em va ensenyar un vídeo que els pandilleros li havien donat perquè m'ho lliurés. Era un vídeo on estaven assassinant un home i deien que així em matarien a mi. En veure aquesta situació, decideixo parlar amb totes les organitzacions que hi ha a Ginebra i, amb tota l'evidència que tenia, vaig prendre la decisió de quedar-me.

Quins reptes ha d'afrontar una dona trans o qualsevol persona LGTBIQ+ a l'hora de buscar protecció internacional?

Moltes de nosaltres no sabem com fer valer aquests drets quan estem fora dels nostres països. És un gran error. Hi ha molta desinformació i no coneixem els mecanismes per aconseguir la protecció que necessitem. És important conèixer-los i és aquí on juguen un paper molt important les organitzacions de societat civil.

“Sense importar el país al qual vagis, el sistema d'asil està programat per rebutjar-te”

De quina manera poden ajudar les entitats que treballen amb la comunitat LGTBIQ+?

Des de COMCAVIS, que és l'organització a El Salvador que s'ha especialitzat a treballar en aquest tema, intentem preparar a les persones. No es motiva a ningú a marxar del país, però sí que brindem eines que els hi són útils durant el camí. Les organitzacions han d'enfocar els seus esforços a preparar les persones perquè puguin tenir un cas creïble que permeti a les autoritats prendre decisions pel que fa a una sol·licitud d'asil polític o de protecció internacional. Tot i això, hi ha molts obstacles en el camí. Des de la meva experiència pròpia, et puc dir que, sense importar el país al qual vagis, el sistema d'asil està programat per rebutjar-te. No és un sistema amigable i no està programat amb la intenció de donar-te la benvinguda. Està creat amb la intenció de tornar-te al teu país com més aviat millor, perquè ets una càrrega per a l'estat que t'està rebent o expulsant.

A Catalunya hi ha hagut 136 agressions cap a la població LGTBIQ+ des de principi d'any. Per què, tot i que la població està més conscienciada, la violència segueix en augment?

És molt complicat contestar aquesta pregunta. Crec que, encara hi ha lleis, hi ha moments en què aquestes persones homofòbiques i transfòbiques expressen la seva veritable personalitat i, a la fi, la violència predomina. La discriminació, el rebuig i la violència cap a la al col·lectiu LGTBIQ+ és indiscutible. Un factor important també és el paper de les esglésies, que generen por entre la població. Hi ha molts mites al voltant de les persones LGTBIQ+ i la gent té molt poca capacitat de comprendre temes tan complexos com la transsexualitat o l'orientació sexual i reaccionen de formes violentes.

“La discriminació, el rebuig i la violència cap al col·lectiu LGTBIQ+ és indiscutible”

A finals de juny es va aprovar a l'Estat espanyol la llei trans. Aquesta mena de lleis són suficients per garantir el respecte dels drets LGTBIQ+ o calen polítiques més actives?

L'important és que el sistema judicial sàpiga respondre i aplicar aquestes lleis, perquè si tenim lleis només d'adornament, no tindrem resultats. Així com es creen les normatives, s'haurien de crear mecanismes efectius que permetin el compliment de les lleis i que s'apliquin amb tot el rigor, sense importar qui sigui. Aquest és l'engranatge clau per poder aconseguir, possiblement, alguna reducció dels casos. Perquè això va regit no només pel rebuig, per la discriminació, ni per l'odi; sinó també per la por. Hi ha molta por a la societat i això no permet que avancem al 100%.

Enguany vostè ha participat en la iniciativa 'Ciutats Defensores de Drets Humans'. Quina creu que és la importància d'aquesta mena de projectes?

Aquesta mena d'activitats ens permet arribar a la societat. Crec que la joventut està una mica més oberta a aquests temes. No vull dir que sigui al 100%, però sí que aquestes iniciatives ens acosten per poder visibilitzar la importància de reconèixer que tots som iguals davant la llei i que tots som subjectes de drets, perquè tots naixem lliures i iguals en drets. El treball que realitzen les 'Ciutats Defensores de Drets Humans' és importantíssim. Òbviament sabem que hi haurà reptes molt grans en el futur.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article