“Ser activista feminista s’està convertint en un risc”

Tania Trullén Torreño  @socialpuntcat 

La meitat de la societat espanyola creu que hi ha organismes que tracten d'acabar amb les lleis d'igualtat de gènere. Un 49% coneix casos d'assetjament o amenaces a feministes. Són algunes de les impactants dades d'un estudi que ha realitzat l'organització Calala i que analitza la repressió a la qual està sotmesa el moviment feminista. Una repressió que es veu emparada i reforçada a les xarxes socials. De fet, el mateix estudi revela que un 78% de la societat espanyola creu que les xarxes socials “promouen” el discurs d'odi.Comporta risc, llavors, ser activista feminista avui dia?

El Social.cat ha parlat amb María Palomares Arenas, presidenta de Calala, una fundació que promou els drets, la participació i l’apoderament de les dones i que és l’únic fons de dones de tot l’Estat espanyol, buscant i donant suport econòmic i de recursos per enfortir a organitzacions, xarxes i moviments feministes, presents a Catalunya, la resta de l’Estat, i també a Amèrica Llatina i Centreamèrica. 

L’últim estudi que ha fet Calala sobre el creixement del discurs d'odi envers el moviment feminista revela que el 26% de la població tolera aquest tipus de discursos. Creu que la xifra és alta, tenint en compte que ens trobem en ple segle XXI?

Sí, ens va sorprendre el resultat del 26%, i creiem que és el reflex del tipus de comunicació que trobem a les xarxes socials. La majoria de les persones enquestades es mostraven preocupades, però hi havia un percentatge de respostes que deien que aquestes manifestacions eren llibertat d'expressió o denúncies que no eren clares. Actualment, estem vivint molta polarització i intolerància que s'està aplicant a discursos d'odi contra minories o persones que no encaixen en el model occidental.

“La dona que surt del rol conservador sofreix atacs”

Es fa prou, per acabar amb aquests discursos envers el moviment feminista?

El concepte de discurs d'odi i la seva tipificació com un delicte és una petició de col·lectius LGTBQ+, les persones gitanes, també les musulmanes, i altres minories que no volen ser jutjades per la seva condició. Necessitem que es reguli, que es posi fre. Abans que existissin els discursos d'odi la llei entenia que insultar i agredir estava prohibit. En el cas del moviment feminista, fa anys que veiem com augmenten les violències contra les activistes feministes. La dona que surt del rol conservador sofreix atacs. Des de Calala, ens hem adonat que a banda de necessitar recursos, temps i coneixement, el moviment feminista comença a necessitar una certa protecció, perquè ser activista feminista s'està convertint en un risc. Nosaltres ho hem après de les organitzacions a les quals donem suport en Centreamèrica, que és una regió amb alts índexs de violència i on realment et costa la vida ser defensora dels drets humans. Realment, no podem equiparar la situació d'aquests països amb la d'aquí, però sí que estem veient que la violència contra les activistes feministes està augmentant.

En aquest sentit, juguen un paper determinant les xarxes socials en la proliferació dels discursos d'odi contra les activistes feministes?

En l'enquesta hi ha una pregunta que diu: “Creus que les xarxes són l'origen dels discursos d'odi o són el reflex de la societat?” La resposta és que són el reflex, però a més a més són potenciadores: les xarxes potencien aquesta violència. Estem generant un debat que tendeix a la confrontació i a denigrar a qui opina diferent de mi. En el cas de les feministes, nosaltres creiem que hi ha una agenda d'unes certes organitzacions que volen revertir els avanços en igualtat, i una de les estratègies que utilitzen és atacar, insultar i ridiculitzar a les feministes. Però també hi ha violència en les xarxes socials cap a tots els col·lectius. Les converses polítiques dins del parlament estan carregades d'insults i de situacions violentes, però les dones i les activistes feministes són les que més sofreixen.

Les grans corporacions d'Internet estan posant mesures per a combatre els discursos d'odi?

Internet ha obert un nou espectre de violència on hi ha més impunitat. Les persones que exerceixen la violència gaudeixen d'unes certes condicions que et donen les xarxes, com l’anonimat. Les xarxes socials no estan oferint espais de suport mutu on sentir-se segura i això també és una denúncia que fem des de les organitzacions feministes: que les empreses que gestionen les xarxes socials no posen mecanismes de protecció per a les persones que s'atreveixen a opinar diferent.

“Internet i les xarxes socials han obert un nou espectre de violència on hi ha més impunitat”

Existeixen diverses lleis que reconeixen, protegeixen i activen polítiques d'igualtat de gènere, però el 90% de la població creu que aquestes lleis estan amenaçades. Creus que canviar-les seria el pas més important per a garantir la igualtat?

Crec que les lleis a l’Estat espanyol tenen molts àmbits de millora. Quan diem que les lleis estan en perill és perquè es vol desmantellar l'entramat legal i jurídic que s'ha construït en aquest país, al qual el moviment feminista ha contribuït. Hi ha lleis que protegeixen el col·lectiu LGTBQ+ i també la comunitat gitana. Ja existeixen, només falta complir-les. Quan una llei està amenaçada és perquè hi ha organitzacions que se les volen carregar.

Com descriuries avui el feminisme a l’Estat espanyol? Falta molt encara per aconseguir?

El moviment feminista aquí és un dels més forts a escala mundial. Està ben organitzat i té unes propostes i uns discursos molt ben elaborats. Té assegurada la renovació generacional, perquè les noies que vénen de l'institut o de la universitat prendran el relleu de les dones que van començar en els setanta. També, és un moviment que té molts reptes encara. Sobretot, per a mi, el principal és que el feminisme no sols és parlar dels drets de les dones sinó també de quin món i quins sistemes volem.

Podem formar part de la cultura masclista sense ser conscients?

La cultura masclista és la cultura dominant. Neixes com et cria la teva família, la televisió, el col·legi, i és molt difícil sortir d'aquí. La base de la cultura masclista és la violència i les dones patim una sèrie d'agressions en el dia a dia i som conscients que hi ha un malestar. Quan veiem que és una cosa compartida, que no sols estàs sofrint tu, hi ha un clic que fas i comprens com és de necessari el feminisme, quan t’adones que vivim en un sistema que permet que l'home exerceixi violència sobre la dona.

“Vivim en un sistema que permet que l'home exerceixi violència sobre la dona”

Calala és l'únic fons de dones de l’Estat espanyol. Seria convenient impulsar nous projectes que ajudin a la mobilització de recursos i oferir més ajuda a les dones?

Una de les necessitats principals que té el moviment són els recursos econòmics per poder fer el treball que fem, i per això nosaltres ens centrem en això, aconseguir fons per a les associacions a qui donen suport. Nosaltres tenim recursos, però no tenim recursos il·limitats i sempre voldrem més recursos per a lliurar-los als grups. No treballem amb dones en situació de vulnerabilitat, sabem que formen part de fundacions que tenen els drets i la igualtat en les seves prioritats, però no és el nostre rol principal. Nosaltres el que volem és donar suport als projectes que fan les organitzacions. Una de les necessitats principals que té el moviment són els recursos econòmics per poder fer el treball que fem.

Calala es va crear a Barcelona l’any 2009. Com ha evolucionat la fundació en aquests anys?

Calala ha crescut molt en aquests últims anys i la veritat és que estem molt contentes. El que nosaltres volem és enfortir el moviment feminista. Hem passat de ser dues persones a onze. De manejar cinquanta mil euros a poder lliurar a les organitzacions un milió d'euros. Ha estat un viatge plaent, molt empoderador i amb una sensació que quan hi ha una estratègia i objectius clars podem aconseguir el que sigui. Som tres oficines, la principal està a Barcelona, després hi ha una en Madrid i a Bilbao. Per a formar part de Calala has de tenir uns valors que comparteixes i aquests valors es posen a la pràctica.

Quines iniciatives de la vostra fundació han generat més impacte en la societat?

En l'Estat espanyol tenim dos programes principals: Poder migrant i Activisme segur. El primer, és un programa amb el qual financem i acompanyem a organitzacions de dones migrants, i ja portem gairebé deu anys amb elles. El seu objectiu és fer entendre a la societat espanyola que les empleades de la llar són treballadores i que tenen els mateixos drets que altres treballadors. A més, han aconseguit visibilitzar els drets de les persones migrants, i com d’injusta és la llei d'estrangeria. L’altre programa, Activisme segur, és una iniciativa que fem al costat de les activistes que estan rebent aquestes violències. El principal impacte és que les activistes a les quals secundem ens deien “gràcies per existir”. Realment no podem parlar de grans èxits, però almenys estem creant una xarxa de suport perquè les dones tinguin on agafar-se i puguin continuar fent el seu activisme.