“Tenim l’ocasió d’or perquè el 2022 sigui l’any de la recuperació total en l’àmbit social”

Francina Alsina | Presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector


Els reptes que ha deixat la pandèmia per al tercer sector social són enormes. L’augment accelerat de la pobresa i l’exclusió social en els darrers anys ha fet que les entitats hagin de fer front a un increment de la demanda dels seus serveis, enmig d'un context de crisi econòmica, retallades i manca de finançament. La presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, Francina Alsina, ho té clar: o revertim ara aquesta situació amb polítiques públiques estructurals i valentes o ens encaminarem a un trencament de la cohesió social que agreujarà encara més la situació crítica de l'estat del benestar a Catalunya.

“Està demostrat que no podem continuar fent-ho com ho hem fet fins ara. És un desastre. No ens en sortirem”, alerta Alsina. Per la presidenta de la Taula del Tercer Sector, ha arribat l'hora que des del Govern es posin els drets socials a l'alçada dels altres drets fonamentals, com l'educació o la salut. Afavorir l'accés a un habitatge digne, garantir uns ingressos mínims i facilitar l'ocupació dels col·lectius més vulnerables són els ingredients claus per la recepta de sortida de la crisi. Només d'aquesta manera es podran deixar enrere les conseqüències de la pandèmia, assenyala Alsina, qui espera que no torni a ser una altra oportunitat perduda per a la societat catalana.

“La pandèmia ha posat de manifest que les polítiques socials que havíem tingut fins ara no han funcionat”

Fa dos anys que es va declarar oficialment la pandèmia a Catalunya. Des de la Taula d’Entitats del Tercer Sector creieu que el 2022 serà l’any de la recuperació després de la crisi social derivada per la Covid-19?

Crec que tenim l'ocasió d'or perquè el 2022 sigui l'any de la recuperació total en l'àmbit social. Ara és el moment, perquè ara és com si partíssim de zero a l'hora de fer unes polítiques socials en les quals tenim un pressupost incrementat i en la qual està molt ben detectat què és el que no ha funcionat. Aquest és i ha de ser l'any del tercer sector social.

Quines han estat les conseqüències més greus de la pandèmia per a la població en situació de vulnerabilitat?

Mira, jo et diria que la pandèmia ha posat de manifest que les polítiques socials que havíem tingut fins ara no han funcionat. Perquè no va tenir lògica que, quan només feia un mes que estàvem confinats, les entitats socials ja hi anessin desbordades per repartir ajudes com s'estava fent. El primer que et demanaven les persones era per aliments. Després, l'altra necessitat urgent que es veia era la de poder pagar lloguers, que eren habitacions moltes vegades. Per tant, aquesta crisi, la pandèmia, el que ha ajudat és a fer aflorar allò que ja existia i que nosaltres ja denunciàvem: la precarietat del treballador pobre. Que una persona que està treballant no pugui aguantar un mes sense fer-ho per no poder pagar el seu aliment, què t'està dient? Que aquest treballador és pobre.

Com van fer les entitats socials per fer front a aquesta situació?

Les entitats socials van triplicar l’ajuda per menjar que ja estaven fent i van duplicar l'ajuda per habitatge. De les persones que van ajudar, un 30% mai havien hagut de demanar ajuda abans. Els serveis socials, recordem-ho, van tancar la paradeta. En canvi, les entitats socials no van tancar mai. Aquí s'ha demostrat molt bé que estem fent un servei públic, que és el que estem reclamant sempre que se'ns reconegui. Les entitats socials estaven obertes les 24 hores els set dies de la setmana i gràcies a això es va poder atendre a 800.000 persones. 

“Que una persona que està treballant no pugui aguantar un mes sense fer-ho per no poder pagar el seu aliment, què t'està dient? Que aquest treballador és pobre”

Quina conclusió traieu com a Taula del Tercer Sector de tota aquesta sobrecàrrega de feina que vau tenir les entitats socials en els primers mesos de pandèmia?

Que les polítiques socials que hem fet no serveixen. Si en deu anys no es va revertir aquella taxa de pobresa que era d'un 20%, segons les dades de l'Idescat del 2019, és perquè hi ha alguna cosa que no ha funcionat. Les persones no han assolit trencar la roda de la pobresa i aquesta s'ha anat perpetuant. Al darrer informe FOESSA de Càritas se'ns diu que a Catalunya, ja en època de pandèmia, estem en un 30% de persones en situació de pobresa i vulnerabilitat. Traduït en números: és un milió més de persones des de fa tres anys. Per això, no parem d'insistir i de dir que la situació actual és molt greu i que ens hem de posar i arremangar, perquè no pot ser. El Govern ha d'actuar ja. Ens diuen que tenim un pla de rescat social, que s'han desplegat mesures per poder pal·liar tots els efectes de la Covid-19, un pla de xoc per fomentar l'ocupació, el pla integral de salut mental i diverses mesures en habitatge... Però això no és suficient. Estem posant pedaços. El que hem de fer és tenir una visió a mitjà i llarg termini. Això és el que estem reclamant. S'ha de revertir aquesta situació.

A finals de juliol, va demanar al Govern que detallés les accions, el pressupost i el calendari previst per desplegar el pla de rescat social. Vau rebre aquesta informació?

Nosaltres no tenim aquest calendari, ni sabem com s'estan invertint aquests 700 milions d'euros que es van anunciar. Tampoc no sabem quines polítiques socials concretes es desenvolupen en aquest pla. Per tant, no podem fer un seguiment ni una avaluació de l'impacte d'aquesta política. Tenim una ocasió única o nova, perquè tenim un nou Govern i uns pressupostos com no els havíem tingut. Ara podem fer les coses bé. La por és que no es facin i que perdem aquesta nova oportunitat.

Com es podria aprofitar aquesta oportunitat?

Hem de consolidar tres ingredients indispensables: un treball digne, que es pugui tenir un habitatge i una garantia d'ingressos bàsics. Amb aquests tres pilars com a recepta de sortida a aquesta situació, creiem que es podrà anar revertint la tendència de la pobresa. Ho estem reclamant per activa i per passiva. Deixem ja les bones paraules, deixem les bones intencions i anem als fets. Està demostrat que no podem continuar fent-ho com s’ha fet fins ara. És un desastre. No ens en sortirem. S'ha de ser valent, s'ha d'innovar, s'han de fer polítiques trencadores fins i tot. Oi que tenim claríssim que és una situació excepcional? Doncs, també necessitem solucions excepcionals.

 “La pandèmia, el que ha ajudat és a fer aflorar allò que ja existia i que nosaltres ja denunciàvem: la precarietat del treballador pobre”, afirma Alsina | Taula del Tercer Sector

Quines podrien ser aquestes solucions excepcionals o polítiques trencadores?

S'ha d'enfortir el sistema de drets i de protecció social. Volem que els drets socials estiguin al nivell d’altres drets, com la sanitat i l’educació, perquè creiem que són les tres potes del nostre estat del benestar. No hi haurà una cohesió social si cada vegada els rics són més rics i els pobres són més pobres. Per això s’han d'atacar els problemes des de l'arrel. Ara s'ha d'invertir en tot el que sigui protecció de drets socials. Si no ho fem ara, de veritat que no sé quan ho farem.

De tots els col·lectius en situació de vulnerabilitat que ateneu, quin creieu que és el que necessita mesures de suport més urgent?

Persones grans i població migrada. Necessitem que es reguli d'una vegada la seva situació i que la gent pugui treballar rebent el sou que es mereixen. Quan no hi ha papers per entremig és un esclavatge amagat i continuat el que tenim. Els joves també necessiten tota l'ajuda del món. Quan va començar la pandèmia es va tallar el pla d'ocupació del Govern espanyol i van fer una retallada de 86 milions d'euros que necessitem que es recuperin, perquè a més anava per col·lectius vulnerables, com són les persones amb alguna mena de discapacitat, sobretot discapacitat intel·lectual, que és la que menys es té en compte moltes vegades; tot i que és un col·lectiu molt important. També estem molt pendents de saber com s'augmentarà la inversió en salut mental entre la infància i l'adolescència, perquè el percentatge de casos ha crescut. Ara només s'està observant la part que li toca al Departament de Salut, però hi ha altres àmbits. Un d'ells és l'educació: com ens adaptem i fem que aquests joves puguin tenir una educació adequada per a la seva situació?

“Les persones ja no és que no tinguin un aparell, no és que no tinguin connectivitat: és que no tenen formació”

A banda de totes les polítiques públiques que s'han de desplegar per millorar la situació de la població més vulnerable, què s'hauria de fer per ajudar a la tasca de les entitats?

Necessitem seguretat en la tasca que estem fent. Per a mi, el més urgent és desenvolupar un pla de lluita contra la bretxa digital. Si ja hi havia aquesta separació entre uns i altres, la bretxa digital encara ha sigut molt més bèstia, en un moment en què tot el que tu facis amb l'administració ha de ser telemàtic. Les persones ja no és que no tinguin un aparell, no és que no tinguin connectivitat: és que no tenen formació, no tenen instruments per poder-ho fer. Això s'ha de revertir, perquè ja els hi estàs posant en una situació de marginació. Aquí s'ha de desplegar un pla que eviti que aquesta fractura s'eixampli. La bretxa digital és transversal. Tenim una societat on hi ha infants que a casa seva cadascun d'ells té el seu ordinador i han pogut seguir el curs sense perdre's cap dia de classe; i infants que els hi fan seguir les classes amb el mòbil del pare. El resultat no serà el mateix. Queda clar que tenim un futur una mica desequilibrat, perquè aquesta canalla és el nostre futur.

Considereu que la Llei del Tercer Sector es podrà aprovar durant aquesta legislatura?

Estem molt esperançats, perquè hem sondejat amb diversos partits polítics i s'han mostrat favorables. Ara estem en el punt d'entrar-la com a projecte de llei. Aquesta és la gran riquesa que tenim a la Llei del Tercer Sector: que hi hem treballat tots i ha sigut una feina en la qual portem ja gairebé tres anys. Hi ha consens per part del tercer sector.

“Aquests anys ens hem trobat cobrant al mes de desembre les accions començades al gener”

L'aprovació d'aquesta llei suposarà un augment en el finançament del tercer sector?

Estem demanant un finançament estable. Les entitats saben el que necessiten i per a mi també és importantíssim que aquesta llei faci reconèixer que som essencials i que som i fem un servei públic. Nosaltres hem demostrat durant tota la pandèmia la capacitat que tenim per donar resposta, i a més a més una resposta àgil, contundent i davant d'una situació d'extrema gravetat, ho hem fet ben ràpidament i amb molta imaginació; però no hem tingut cap reconeixement.

Quina mena de reconeixement esteu demanant?

Per exemple, hem de deixar enrere d'una vegada aquest sistema tan pervers que tenim de subvencions de programes de llarga durada. És un sistema molt pervers, perquè les entitats al mes de gener engeguem les activitats de programes de continuïtat i no sabem mai quan surt la convocatòria. I quan surt la convocatòria tampoc no sabem si rebrem o no el que havíem demanat. Aquests anys ens hem trobat cobrant al mes de desembre les accions començades al gener. Això què obliga a fer a les entitats? Obliga a anar a parar a les entitats bancàries, obliga a contractar pòlisses de crèdit. Estàs pagant uns interessos que després, quan justifiquis el que has rebut, no et permeten incloure-ho. Per tant, del que rep l'entitat, no anirà tot a l'atenció directa que estan fent, perquè ja se sap que un tant per cent va destinat a pagar les entitats bancàries.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article