“Hem d’assumir com a pròpia la diversitat que ja tenim”

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

Després de tres anys com a coordinadora de projectes de l'entitat, Soraya Ares estrena càrrec com a nova directora de la Fundació Bayt al-Thaqafa, una organització que neix l'any 1974 a Barcelona, amb l’objectiu de construir una societat inclusiva que permeti a les persones migrants exercir una ciutadania plena basada en la participació, la pertinença i els drets. Perquè això passi, Ares aposta per treballar la interculturalitat i la diversitat des d'una vessant positiva: “Crec que quan les coses s'elaboren des d'una mirada positiva sempre arriben a més gent i arriben d'una altra manera”.

Llicenciada en Dret i en Antropologia social i cultural, Ares compta amb una trajectòria de més de 12 anys en l'àmbit social, durant els que s'ha especialitzat en disseny i avaluació de programes d'intervenció, a més de tenir experiència en la coordinació d'equips i en la recerca social. Per aquesta antropòloga l’experiència és la clau: “En tres anys en aquesta entitat he après una barbaritat sobre diversitat cultural, molt més del que vaig aprendre a la carrera d'Antropologia. La pràctica quotidiana et proporciona molts aprenentatges”.

De quina manera faciliten la integració de les persones migrants?

Ho fem tenint en compte les necessitats que pot tenir una persona, tant al llarg de la seva vida, com en diferents aspectes. Precisament, la nostra atenció pretén abastar el màxim d'aspectes possibles de la vida de les persones. La idea és tenir un perfil holístic i poder arribar a totes les necessitats de totes les persones que entren per la porta de la fundació, que són moltes i amb moltes demandes.

“Anem veient quines línies d’actuació cal obrir, en funció de les necessitats que hi ha i a les quals no està donant resposta l'administració”

Per tant, feu una atenció que abasta diferents àmbits.

Sí, tenim molts programes que van des d'infància fins a inserció laboral, aprenentatge de llengües, temes d'acollida, interculturalitat, etc. Perquè considerem que és molt complicat fer una bona acollida social si no tens un reforç, per exemple, en assessorament jurídic, per poder donar sortida a les situacions administratives en el territori. I això és el que ha fet que cada vegada anem ampliant més les temàtiques. Tu no pots acollir a una família sense donar resposta a les necessitats educatives dels seus fills i filles. I això ha fet que hàgim anat creixent en diferents àrees d'intervenció, fins a poder una resposta a les seves necessitats. Si les necessitats d'aquestes persones canvien d'aquí a dos anys, segurament, haurem d'obrir noves línies d'intervenció. Anem veient quines línies d’actuació cal obrir, en funció de les necessitats que hi ha i a les quals no està donant resposta l'administració.

“La interculturalitat és un aspecte que hem d'anar treballant. Hem d'assumir com a pròpia la diversitat que ja tenim”

Què pretén aconseguir en aquesta nova etapa com a directora de l'entitat?

Des de Bayt volem aprofundir en la intervenció comunitària i la participació. És a dir, no podem ser illes, perquè formem part d'un entorn i, al final, la gent ha de poder assumir autonomia i tenir vides independents en la societat en la qual està, al seu barri o entorn, i no venir aquí a la fundació. En general, el tema de la interculturalitat és un aspecte que crec que, com a país, hem d'anar treballant. Hem d'assumir com a pròpia la diversitat que ja tenim.

No està passant això actualment?

No, no està passant. Encara hi ha moltes barreres simbòliques que separen el nosaltres i els altres. Per exemple: no és que les persones migrades siguin musulmanes, és que l'islam està a Catalunya i forma part de Catalunya. Tu pots formar part o no d'aquesta religió en concret, però aquesta religió està aquí, per tant, és d'aquí. Oi que a ningú se li escaparia que el catolicisme és inherent a la societat catalana? Doncs l'islam també. I hem d'anar treballant això de manera més intensa.

Com els va afectar la pandèmia en l'organització de l’atenció a les persones?

El tancament de fronteres va fer que arribés menys gent al territori, però aquest fet tampoc ens va alleujar massa la feina perquè no vam poder atendre les persones en les mateixes condicions que abans. Durant la pandèmia vam fer el que vam poder. Només vam tancar durant el confinament més estricte. Després hem anat adaptant-nos: des de l'atenció telefònica, fins a les cites, etc. El que hem detectat és un canvi en les necessitats de les persones ateses. A part de les necessitats bàsiques i materials, ha augmentat molt la demanda i la necessitat d'escolta i de qüestions lligades a la salut mental.

“Per a nosaltres és molt important abordar la salut mental amb les persones que atenem, estem parlant de situacions molt complexes”

Sembla que, com a societat, hem posat la salut mental sobre la taula.

Sí, almenys hem fet això, perquè abans ni es parlava d'aquest tema. Per nosaltres és molt important abordar la salut mental amb les persones que atenem, perquè estem parlant de processos i situacions molt complexes que, al final, tenen un impacte directe en la salut mental. Al final, les persones tenen necessitats i les hem de suplir. Vam haver de reinventar-nos i oferir certs serveis que no oferíem; des del moment u, aquí es va muntar un banc d'aliments i amb tot un equip de voluntaris que portaven aquest menjar a les persones que no podien arribar fins aquí. Com totes les entitats, vam adaptar-nos per donar resposta a les necessitats de les persones, que ja les tenien prèviament.

Vau fer xarxa amb les entitats?

Sí. De fet, el banc d'aliments es va fer en xarxa amb les entitats del Casc Antic. I d'allà han sortit canals d'intercanvis d'informació diversos i xarxes per intentar no duplicar esforços o fer el mateix amb una mateixa persona, perquè no té massa sentit.

Per tant, les entitats esteu més enxarxades i comunicades després de la pandèmia?

Sí, hem fet de la necessitat virtut. Clar, nosaltres treballem amb població migrada, tenim un percentatge altíssim de persones en situació administrativa irregular, que viuen del mercat no formal de treball, fet pel qual l'impacte de la pandèmia ha sigut brutal. Això ha fet que necessitéssim treballar en xarxa, des del territori, per poder donar resposta a aquestes necessitats bàsiques. En definitiva, la pandèmia ha creat una nova manera d'interrelacionar-nos que és molt més eficient. Alguna cosa bona ens ha deixat aquesta crisi sanitària.

Entre el 17 i el 21 de maig, la Fundació Bayt organitza la segona edició de les Jornades Gatzara. Per quin motiu decideixen fer aquestes jornades?

Neixen de la necessitat de voler treballar la interculturalitat i la diversitat des d'una vessant positiva. Crec que quan les coses s'elaboren des d'una mirada positiva sempre arriben a més gent i arriben d'una altra manera. Hem volgut fer unes jornades amb pràctiques culturals diverses: tallers de cinema, de gastronomia, religió, etc. En definitiva, hem volgut abraçar diferents aspectes d'una cultura perquè puguis arribar a veure la hibridació que hi ha. Al final, no existeixen les cultures estancades. No hi ha cultures monolítiques. Per això hem agafat exemples concrets de pràctiques culturals, com pot ser l'alimentació, i a través d'aquí treballem els conceptes. És molt més fàcil fer-ho així que posar-te a explicar què és la hibridació cultural.

I al voltant d’aquestes pràctiques culturals compartides heu organitzat les Jornades Gatzara?

Sí. Precisament, les jornades fan incidència en aquest fet: en fer valdre tot allò que compartim i, encara van una mica més enllà, i fan incís en tot allò que som. Només per un tema històric, a Catalunya i a la península Ibèrica va haver-hi molt temps de cultura islàmica i àrab, i aquest fet ha deixat moltíssimes coses. Nosaltres formem part d'això i això forma part de nosaltres. És molt important fer incís en aquest aspecte, sobretot en aquests moments en què hi ha discursos, com la xenofòbia i el racisme, que estan campant a molts mitjans de comunicació de manera molt preocupant. Ara és el moment d'adonar-nos que hi ha moltes coses en les nostres pràctiques quotidianes i en la nostra cultura que tenen a veure amb això que estem criticant. Per tant, és moment de reflexionar i dir: “Què estic fent?, estic negant una part de mi mateix? És molt fort”.

“Hem de tenir molt present qui construeix la història, com i mitjançant quins mecanismes”

Per què creu que actuem així com a societat, potser per desconeixement?

Crec que no és desconeixement sinó que es tracta d'un tema més provocat: hi ha com una ceguera sobre tot allò que no és el discurs hegemònic que fa que, al final, la història sigui una construcció. Hem de tenir molt present qui construeix aquesta història i com, i mitjançant quins mecanismes. Tots aquests aspectes depenen molt del moment concret.

Aquesta serà la segona edició de les jornades. Alguna novetat respecte a la passada edició?

Sí, enguany hem preparat activitats paral·leles, que ens permetran arribar a persones i sectors que l'any passat no va ser possible arribar. Perquè dirigir-nos a la gent del nostre entorn, que ja està sensibilitzada o que té un interès per la diversitat i la interculturalitat està molt bé, però hem d'intentar arribar a les persones a les quals no arribem normalment. Així, les persones que estiguin interessades en fotografia, gastronomia, etc. seran benvingudes. I amb això busquem, d'una banda, treballar enxarxades (que cada vegada ho aconseguim més) i, d'altra banda, consolidar les jornades com un esdeveniment de ciutat.

“Si volem apostar per la interculturalitat no podem obviar el calendari del Ramadà”

Tenen algun tipus de suport de l'administració per preparar-les?

Sí, comptem amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, ja el vam tenir en la primera edició de les Jornades.

Com potencien la interculturalitat dins l'entitat?

A l'entitat hi ha molta interculturalitat, però sempre n'hi pot haver més. Hi ha moltes nacionalitats aquí dins, entre el voluntariat i a l'equip. Per exemple, l'equip tècnic és un equip molt divers. Que la nacionalitat no té a veure amb la diversitat etnoracial, això és una cosa que hem de tenir clara. El que passa és que a vegades tenir indicadors és complicat. Però sí, tenim moltes llengües i moltes nacionalitats a l'equip.

Això ajuda als usuaris.

No només ajuda, això enriqueix. I aquest és el punt. Hem d'entendre que la diversitat enriqueix molt a les entitats, als projectes i a les maneres d'entendre la realitat de les persones. A poder obrir la ment a altres maneres d'entendre les coses. Em sembla molt important. Quina gestió hi ha d'aquest equip tan divers i quins beneficis et reporta. Per exemple: en un projecte com és el d'acollida, que és tan rellevant perquè és el primer contacte que tenim amb les persones, estem aportant molt valor gràcies a la interculturalitat. Cada vegada estem fent que sigui una acollida de més qualitat, cosa que, realment, era una de les essències d'aquesta casa des que va començar: l'acollida entesa d'aquesta forma i no d'una altra.

“Volem fer una gestió de la diversitat que sigui veritablement horitzontal”

Per tant, diria que la interculturalitat a l'equip ja és un objectiu assolit?

En termes d'introduir la diversitat etnicocultural a l'equip, sí. Quantitativament, ja estem treballant en això. Però en termes de qualitat encara no és un objectiu aconseguit perquè volem fer una gestió de la diversitat que sigui veritablement més horitzontal, poder elaborar-la des d'altres prismes i fer una mica més participativa la presa de decisions dins l'entitat, per poder tenir en compte diferents perspectives de les coses.

Aterrar el concepte i fer-lo real.

Exacte. Volem que Bayt sigui, realment, un espai intercultural, on hi hagi diferents maneres d'entendre les coses i que, aquestes maneres diferents es puguin treballar i canalitzar, no des del conflicte sinó des del saber fer, veure i consensuar què ens aporta tot plegat. Perquè, al final, el fet que hi hagi molta gent diversa, si això no es treballa, no serveix per a res. Vull que hi hagi una veritable interlocució i que la gent pugui agafar coses i veure's reflectit en l'altre i aprengui maneres de fer les coses que ni tan sols s'havia imaginat.

Com ho faran això?

Amb la pràctica i la interacció quotidiana en espais diferents; compartint espais de treball i espais que són per a altres necessitats, com per exemple, un menjador. En general, crec que estem creant un ambient de treball molt interessant, i que la gent d'aquí s'emporta moltes coses. En tres anys, he après una barbaritat sobre diversitat cultural, molt més del que vaig aprendre a la carrera d'Antropologia. És a dir, es poden treure molts aprenentatges més enllà de la teoria, gràcies a la pràctica quotidiana. Nosaltres presentem i veiem la diversitat com una riquesa i no com una font de conflictes que hem de gestionar. Que siguem conscients que hem arribat fins aquí, fruit d'aquestes trobades entre les diferents cultures.