“És evident que el nostre departament sol no acabarà amb la pobresa ni amb les desigualtats”

Violant Cervera i Gòdia | Consellera de Drets Socials

Aquesta setmana es compleix tot just un any des que Violant Cervera va ser l'escollida per dirigir el Departament de Drets Socials durant el mandat del Govern encapçalat per Pere Aragonès. Un any en el qual la consellera ha prioritzat dedicar-se a “posar ordre” en el departament que ha de respondre amb major urgència als reptes socials que Catalunya té per endavant. I en són molts, i molt variats. Sortint d'una crisi sense precedents com la de la Covid-19, Cervera s'ha trobat de nou que el context bèl·lic a Ucraïna torna a sacsejar la lenta recuperació que iniciàvem.

En afegit, Cervera s'enfronta a greus reptes socials que necessiten respostes: acabar amb la cronificació de la pobresa a Catalunya; avançar en la llei de dependència; garantir el dret a l'habitatge; proporcionar autonomia a les persones amb discapacitat; i apostar per un nou model per al sector social són alguns dels desafiaments que la consellera té ara mateix sobre la taula. Amb aquesta entrevista, des del Social.cat hem intentat esbrinar de quina forma el departament donarà resposta a aquests múltiples reptes.

Estem sortint d'una crisi social molt greu, provocada per la Covid-19, agreujada ara per la crisi energètica, i l'encariment de preus, la crisi de l'habitatge... La gent té la sensació que entrem de nou en una època d'incertesa en la qual els drets socials estan en perill. El sistema de benestar social a Catalunya és fort per sortir-se'n?

El sistema és robust, perquè fa molt de temps que estem treballant i que tenim les competències, i estan molt ben assentats els poders públics. Tots sabem què és el que s'ha de fer: tenim les eines i tenim la gent per fer-ho. Així, el problema no és del sistema, la qüestió és si tindrem prou diners per fer-hi front, tenint en compte que no som un estat, i tenim un dèficit estructural molt important de 20 mil milions d'euros. Tenint en compte que el pressupost de la Generalitat és d'uns 30 mil milions, ens podem imaginar el que significa aquest dèficit. El que hem de fer és tenir nosaltres els recursos suficients per a finançar aquest sistema.

El Govern es va comprometre, com a una de les principals prioritats en els primers cent dies de mandat, a implementar un pla de rescat social de 700 milions d'euros per fer front als estralls provocats per la Covid-19 entre les famílies més vulnerables i les entitats que les atenen. Com s'ha traduït aquest pla de rescat social en polítiques públiques concretes?

Tot el sistema de protecció social no és només del Departament de Drets Socials, i també juguen un paper crucial el Departament d'Empresa i Treball, perquè d'ells depèn el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), i, per tant, les polítiques d'ocupació. També evidentment afecta els de Salut i Educació, i al nostre. Aquests 700 milions s'han anat repartint entre els diferents departaments. Treball va injectar una bossa de diners important per a polítiques d'ocupació, perquè entenem que per poder sortir-ne de les crisis, s'ha de potenciar l'ocupació, i pel que fa a Drets Socials, s'han distribuït en aquells àmbits on tenim competència.

“La Renda Garantida de Ciutadania és un dels nostres pilars bàsics”

En quins àmbits s'ha fet més èmfasi, concretament?

Per exemple en la Renda Garantida de Ciutadania, que és un dels nostres pilars bàsics. Com que és un dret subjectiu, tantes persones com entren tenen dret a cobrar-la, i per això vam incrementar el pressupost en aquest àmbit, perquè va haver-hi un increment de la demanda. També es van reforçar les convocatòries a les entitats que ens van ajudar en la primera onada, com Càritas o Creu Roja. En aquelles polítiques que estaven en marxa, hem anat ampliant els pressupostos. Referent als d'enguany, a banda de consolidar algunes de les partides, sí que el creixement és evident. Per un costat, han crescut a través dels fons europeus, amb uns 1.100 milions d'euros, que no ens serveixen per a la despesa recurrent del dia a dia. Aquesta despesa sí que va créixer en uns 160 milions d'euros.

A què s'han destinat?

Els hem dedicat bàsicament a dos aspectes: per una banda, ha anat per als serveis socials bàsics dels municipis, a través del Contracte Programa, que és la nostra porta d'entrada als ciutadans. Aquest és un conveni amb les àrees bàsiques, i en aquests moments en tenim signats 112, i hem tingut un creixement d'un 25%. Una altra partida ha anat a reforçar les llistes d’espera i les plantilles que havien estat treballant durant la Covid-19, amb un creixement de 60 milions d'euros.

Les entitats socials, però, a través de la Taula del Tercer Sector, denuncien que no veuen clar on han anat a parar aquests diners. Ha mancat informació o transparència?

En el nostre departament els comptes són clars, estan a Renda Garantida, i els altres han anat a reforçar les entitats que estaven gestionant les necessitats més bàsiques dels ciutadans. Per tant, nosaltres els tenim ben dirigits. De vegades, costa acabar de diferenciar quants diners s'han destinat a beques menjador o a ajudes determinades de diferents sectors.

Pobresa, un mal cronificat 

Un 26,3% de la població a Catalunya està en risc de pobresa o exclusió, 2,7 punts més que el 2019. Quines mesures planteja el seu departament per revertir aquest increment de la desigualtat social, i com es destinen els 746 milions d'euros que els pressupostos destinaven a combatre la pobresa?

Per desgràcia, quan semblava que estàvem recuperant-nos de la crisi del 2008, va venir la Covid-19 i ara que pensàvem que sortíem d'aquesta, entrem en la crisi d'Ucraïna. Per tant, més enllà dels projectes a futur que tenim com a departament, hem de continuar gestionant el dia a dia. A banda d'ampliar els diferents serveis que ja teníem, com la Renda Garantida, o reduir les llistes d'espera, el que hem fet és incrementar aquest contracte programa amb els ajuntaments, tal com he apuntat abans. Això per a nosaltres és molt important, perquè dintre d'aquest contracte hi ha alguns projectes nous, com el de la lluita contra el sensellarisme, i per al qual durant aquests quatre anys destinarem uns 100 milions d'euros (22 milions d'euros aquest 2022). També s'inclouen diners que van dedicats a ajuts d'urgència, ajuts al lloguer, o a pobresa energètica. Per exemple l'any passat, es van donar 76.000 ajudes contra la pobresa energètica. A banda, també tenim aquest programa per lluitar contra la pobresa energètica que es va signar amb Endesa, i que prové de la Llei 24/2015. A poc a poc vas posant aquelles palanques que et serveixen per anar ajudant en cada moment. Això és el que teníem previst, abans que esclatés aquesta nova crisi.

“És evident que el nostre departament sol no acabarà amb la pobresa ni amb les desigualtats”

Malgrat això, abans que vinguessin totes aquestes crisis ja hi havia un gruix important de la població amb un alt índex de pobresa. L'administració no ha donat amb les tecles per combatre la cronificació de la pobresa?

Hi ha unes 170.000 persones que són beneficiàries de la Renda Garantida, però a més a més hi ha unes 65.000 que se'n beneficien dels ajuts de l'agència de l'habitatge, amb un pressupost de 140 milions d'euros. Si no s'haguessin donat aquestes ajudes avui aquestes persones estarien al carrer, perquè no haurien pogut pagar els rebuts. Per tant, les ajudes del departament van en aquesta línia, poder pagar una prestació perquè puguin fer efectives aquestes necessitats més bàsiques. Però és evident que el nostre departament sol no acabarà amb la pobresa, ni amb les desigualtats. La pobresa s'acaba amb altres mesures que impliquen polítiques de formació i de treball. Nosaltres el que fem és ajudar a les persones a què puguin sortir de la crisi, quan n'hi ha.

Les polítiques socials no funcionen des de fa anys, si la cronificació segueix creixent. Què creu que ha fallat i què creu que pot funcionar millor, en aquest sentit?

Ara fa uns quatre anys que es va implementar la Renda Garantida, i jo hi crec molt en aquesta prestació, perquè ajuda a aquestes persones que estan passant per moments de dificultat. Sabem a més a més, que la Renda Garantida no té una llista d'espera molt gran, i la pregunta que tots ens fem, també des de les entitats, és com és possible que hi hagi encara tantes persones que no accedeixen.

I per què passa això?

La Renda Garantida té una eina molt bona, la comissió de govern, formada per sindicats, que es reuneix periòdicament, i ha de tenir l'encàrrec d'analitzar perquè passa això, per què hi ha persones que no accedeixen al sistema, perquè el sistema està preparat. El sistema és robust, tenim un problema de manca de diners, però nosaltres sabem el que hem de fer. La comissió de govern està analitzant això, perquè hi ha gent que no arriba. Pot ser perquè tot és telemàtic, i la covid això ho ha agreujat. També tenim un problema amb l'Ingrés Mínim Vital, que cal fer-lo compatible amb la Renda Garantida. A més a més cal analitzar si aquests requisits que es van posar ara fa quatre anys s'han de repensar.

ECAS denuncia que la Renda Garantida de Ciutadania arriba només a un 10% de les persones que estan sota el llindar de pobresa. Tenen previst aplicar correccions per incrementar l'abast d'aquesta prestació?

Si això fos així, vol dir que si som set milions i mig de ciutadans hi hauria un milió set-centes mil persones en risc de pobresa, i això són moltes persones. Crec que ens falten dades reals, i hem de tenir en compte que hi ha molta economia submergida. És veritat que ho hem d'analitzar perquè no arribem a tothom i què és el que s'hauria de poder millorar.

“S’ha de treballar des de tots els  departaments  perquè els infants visquin en igualtat de condicions”

Però quines són les correccions que s'han de fer per acabar amb aquestes xifres?

Una és millorar l'accés als sistemes informàtics, i informar que existeixen aquestes prestacions. També revisar alguns factors dels requisits que es demanen, i que fa que una part de la població no hi arribi. Estem analitzant això a fons per poder donar resposta a aquestes qüestions.

Els infants i les famílies monomarentals són un dels col·lectius que més pateixen aquest augment de la pobresa. Un de cada tres infants a Catalunya pateix pobresa, segons l'últim informe de Save the Children. Quines polítiques s'estan duent a terme per a aquest col·lectiu en concret?

No hi ha un infant amb risc de pobresa si la seva família no en té. I per això hem d'aconseguir que hi hagi les mínimes famílies possibles en aquest entorn de pobresa. El que hem de fer és reforçar les ajudes a les famílies a través de la Renda Garantida o les prestacions que calguin, com les ajudes al lloguer, perquè l'infant tingui els serveis bàsics coberts i després reforçar altres polítiques que es fan des del Departament d'Educació, o d'aquest, a través dels serveis d'intervenció socioeducativa que tenim desplegats a tot Catalunya. S’ha de treballar des de tots els departaments perquè tots els infants visquin la seva infantesa en igualtat de condicions.

Cervera opina que totes les persones que vulguin estar a casa seva han de poder fer-ho: “Hem de treballar perquè l'autonomia personal sigui factible” | Clara Congost 

La vulneració del dret a l'habitatge

Aquest departament ha manifestat que l'habitatge ha de ser una prioritat per aquest mandat, incrementant el pressupost d'habitatge un 156%. De quina manera s'està treballant per garantir el dret a l'habitatge?

Per una banda, el 60% del pressupost ordinari de l'Agència de l'Habitatge està dedicat a ajudes de lloguer social, perquè és bàsic que totes les persones que tenen un risc de desnonament tinguin aquesta ajuda. Després també s'ha de solucionar el problema de les persones que estan en meses d'emergència. I de meses d'emergència n'hi ha 11 a Catalunya, i de la Generalitat depèn una d'elles, que té unes 1.000 persones esperant. Les altres depenen dels ajuntaments grans.

A banda de l'emergència, cal garantir també l'accés a bona part de la ciutadania que té dificultat per pagar els lloguers, fomentant el parc públic d'habitatge.

El pressupost ha crescut molt, gràcies als fons europeus. Per ampliar aquest parc tenim l'opció de l'adquisició d'habitatge ja construït, amb el tempteig i retracte. Des de l'any 2015 hem adquirit per aquesta via més de 3.000 habitatges. També és evident que hem d'aconseguir pisos més econòmics de la Sareb i dels bancs, i ja estem treballant en aquesta línia. Així mateix, tenim la via de la construcció d'habitatge públic. Estem molt mancats d'habitatge dedicat a lloguer social i volem apostar per anar cap aquí. Dels diners que ens arriben dels fons europeus, 160 milions d'euros han de servir per a la construcció d'habitatge en sòl públic dedicat a lloguer social, i amb això construirem uns 4.000 habitatges. Vam acordar que de tot l'habitatge nou que es construeixi amb fons públics, es destinarà un 25% per a persones joves.

“De tot l'habitatge nou que es construeixi amb fons públics, es destinarà un 25% per a persones joves”

Hi ha una part molt important d'aquests fons europeus per a habitatge que s'han de destinar a la rehabilitació d'edificis. No es podria destinar per fer pisos, sabent que hi ha una emergència en aquest sentit?

Ha d'anar destinat a rehabilitació, és un real decret. Aquesta pregunta que em fas, jo també li vaig fer a la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana Raquel Sánchez. Però ells van fer un real decret igual per a tota Espanya, i és aquest. Són 480 milions dedicats a la rehabilitació. Jo animo als ciutadans que ho facin, perquè els diners invertits per canviar tancaments significarà menys cost dels consums d'energia.

Com valora i quina resposta dona el departament al recurs del Tribunal Constitucional que tomba part de la llei catalana per regular el preu dels lloguers, i que començava a donar resultats en la contenció dels preus?

En temes d'habitatge, el pitjor que tenim és la inseguretat jurídica, que fa que molts actors que s'haurien de posar a construir o anar plegats de les administracions, no ho fan perquè no saben el recorregut de les lleis. La relació que tenim amb el marc competencial és molt pesada i si algun dia som independents, això ja no ens passarà.

Abordar la postpandèmia: dependència i gent gran

La pandèmia ens ha posat d'acord que les residències de gent gran s'han de repensar. Quin model d'assistència a gent gran caldria potenciar, consellera?

D'entrada, crec que nosaltres hem de treballar per la desinstitucionalització del sistema, i que la majoria dels ciutadans puguin viure on vulguin, com vulguin i amb qui vulguin. La majoria de les persones vol estar a casa seva fins a darrera hora. Nosaltres, com a administració, ho hem de poder fer possible. Arribarà un moment en què potser ja no podran estar a casa i necessitaran un altre tipus de recurs residencial. Per tant, nosaltres hem de treballar perquè l'autonomia personal sigui factible i perquè tots els ciutadans puguin estar a casa.

“Hem de treballar per la desinstituciona-lització del sistema, i que la majoria dels ciutadans puguin viure on vulguin”

Com es farà?

A través de serveis d'atenció a domicili, domòtica, teleassistència, telemedicina, etc. Quan parles dels serveis residencials, la pandèmia ens ha ensenyat que les residències ja no poden ser com eren fins ara. Qualsevol que es plantegi la construcció d'una residència, ho farà amb paràmetres diferents. Ja no és un bon model una residència amb 150 persones, amb sales de cent persones assegudes juntes, sinó que ara es plantegen unitats de convivència més petites, habitacions individuals, espais compartits i comunitaris, integrats a les ciutats perquè la gent puguin fer acció comunitària i els familiars puguin accedir-hi.

Per tant, és un canvi de model total?

No crec que canviem el model completament, però ens ha d'ajudar a fer el canvi els fons europeus. A banda que el departament vol tirar cap aquí, els fons europeus ens donen una partida de 200 milions d'euros per a la remodelació o la construcció d'espais residencials de gent gran, discapacitat i sensellarisme. També hi ha una partida de 60 milions d'euros per ajudar a l'autonomia personal, mitjançant projectes de teleassistència, telemedicina, domòtica, robòtica, etc. Hi podran participar, no només el sector social sinó també les universitats, i podrem treballar amb aquestes petites eines que poden ajudar als ciutadans a estar a casa.

“La pandèmia ens ha ensenyat que les residències ja no poden ser com eren fins ara”

També s'ha anunciat en aquesta línia l'Agència integral social i sanitària. Quina serà la seva funció?

Aquest és un dels projectes que farem segur, perquè ens hem conjurat per fer-ho amb el conseller de Salut, Josep Maria Argimon. Aquest serà un canvi de sistema dins els entorns més residencials, i serà una manera de treballar diferent amb el Departament de Salut. Donarà resposta en aquesta frontera de les persones que necessiten una atenció més medicalitzada de la que rep un centre residencial ordinari.

Si la idea és mantenir l'autonomia personal, ha de venir acompanyada de més pressupost per a serveis a les llars i per a la dependència. Una llei que tothom qui la necessita assegura que no arriba o arriba massa tard. L'administració no ha trobat el mecanisme per garantir la seva implementació?

Tornem al mateix: la llei és claríssima i el sistema és suficientment robust, el que falta són diners. Pensa que el 45% del pressupost d'aquest departament està dedicat a autonomia personal, per tant, a dependència. Les dades van variant, però, si destinem a dependència uns 1.500 milions d'euros, només 200 milions venen de l'Estat espanyol, malgrat que la Llei de la dependència, en el seu article 32, diu que com a mínim, la Generalitat hauria de posar el mateix que l'Estat. Si la Generalitat posés el mateix que posa l'estat, imagina en quin punt estaríem. Per tant, la llei està molt infrafinançada, i l'estat ho sap. Per això ara intenten posar més diners per reduir les llistes d'espera. Malgrat això, cal aclarir que les persones que no tenen aquest recurs, no vol dir que no tinguin cap altra prestació. Alguns compten amb un servei d'atenció a domicili, altres tenen prestacions econòmiques vinculades a una residència, altres tenen cuidadors no professionals o professionals, etc. Per tant, el sistema, fins que no arriba a les places, va donant algun tipus de resposta.

“Sabem que tenim llista d'espera, i per això un dels objectius del departament és reduïr-la” 

Una resposta que per a molta gent és insuficient.

Nosaltres sabem que tenim llistes d'espera i, per això, un dels objectius d’aquest departament és reduir-la. I, per això, del poc o molt creixement que vam tenir de pressupost, ja us he dit que el vam destinar a dues coses: a serveis d'atenció bàsics amb els ajuntaments, i a les llistes d'espera, per millorar tarifes i les condicions de precarietat dels treballadors. Una altra de les mesures que ja està implementada és que vam acabar amb la suspensió dels 18 mesos de la cuidadora professional. Això ha ajudat a 6.400 famílies. Només aquesta mesura representen una despesa de 255 milions d'euros.

Però Catalunya és la comunitat amb més percentatge de persones en llista d'espera, de fet, amb un 31,8%, segons denuncia l'Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials. Té el departament un pla especial per revertir aquesta situació?

Aquestes dades les estem treballant amb el ministeri. Tenim problemes de sincronia amb les dades que tenen ells amb les nostres, perquè hi ha moltes prestacions i problemes diferents. Ho estem ajustant. També és cert que som de les comunitats que més recursos residencials donem. Potser hi ha una comunitat que té menys llistes d'espera perquè no ofereix els mateixos recursos. Amb això no estic dient que no tinguem llista d'espera. Sí que en tenim i estem molt malament. Per això hi estem treballant en diversos aspectes: amb pressupost per fer més places públiques, però també amb reduir les llistes per la pròpia tramitació, perquè nosaltres no fem tota la gestió des del departament sinó que la valoració la fan des de Salut, i els recursos te'ls donen els ajuntaments a través del PIA. Els sistemes informàtics que tenim són molt antics, per això ara els canviarem amb els fons europeus, per ajudar, precisament, a què la llista d'espera no sigui causada per una gestió administrativa. Això també ajudarà a arreglar-ho.

Cervera fa tot just un any que ocupa el càrrec de consellera de Drets Socials | Clara Congost 

El sector de la discapacitat reclama urgència

Un altre sector que reclama atenció urgent és el de les persones amb discapacitat. Fa poc denunciaven novament l'infrafinançament crònic que pateixen els seus recursos assistencials, i que l'any 2021 no es va aprovar l'increment acordat. Està previst aquest 2022 fer un canvi en aquest sentit?

Estem treballant amb el sector per veure com podem lligar-ho tot. Hi havia unes despeses covid que no teníem contemplades en el pressupost perquè fins ara ens les pagava l'Estat i ara les hem d'incorporar nosaltres. La nostra voluntat és poder lligar les dues coses: les despeses covid mentre siguin necessàries i l'augment de tarifes. Volem que aquest increment vagi justament als treballadors, tot i que no tenim la seguretat que pugui ser així. En el cas dels treballadors de les residències, sí que s'ha fet, perquè ho marca el propi conveni, però en altres sectors haurem de demanar que ho faci. No tothom ho veu de la mateixa manera, però nosaltres, el que volem és reforçar els treballadors que es dediquen a l'atenció a les persones. Ho hem de mirar bé, perquè aquesta és d'aquelles despeses que tenen recurrència. Les places d'aquest any ja seran per sempre, i les tarifes també, perquè no tirarem enrere. Per tant, s'ha de calcular bé. El sector és molt ampli, tenim des d'infància, a discapacitat, gent gran, etc. M'agrada dir que si toquem un, els volem tocar tots.

“Volem reforçar els treballadors que es dediquen a l'atenció a les persones”

Es parla molt de l'assistent personal i aquest departament va anunciar que apostava per aquesta figura, però les entitats segueixen denunciant que hi ha un accés molt minoritari.

El decret de l'assistent personal va començar com una prova pilot. Hem d'acabar de treballar-ho bé i de veure quines són les necessitats, i acabar de valorar si hem de tirar cap aquesta direcció o no. Nosaltres, el que volem és treballar per la desinstitucionalització del sistema. I hem de mirar què ho pot fer possible. A vegades no ho pots fer tot al mateix temps, i s'ha de prioritzar.

Però s'ha pogut fer una valoració de la prova pilot? L'anterior conseller d'aquest departament, Chakir el Homrani, va assegurar que amb la figura de l'assistent el departament s'estalviaria diners.

No crec que sigui així, però ens hem d'asseure amb ell i mirar bé si ampliem el programa pilot o no. Un assistent personal implica tres professionals per persona, depenent del grau de dependència que tinguis.

Front obert amb el Tercer Sector 

Un altre front obert és el finançament dels serveis públics externalitzats. La Confederació reclama un increment del finançament i les tarifes, que es van pujar però no suficientment segons ells, per poder apujar sous. I els treballadors d'aquestes entitats o empreses denuncien que cobren un 30% menys que els treballadors del sector públic. Què s'està fent per donar-s'hi resposta?

Nosaltres com a departament tenim serveis amb gestió pròpia i serveis amb gestió delegada. Per exemple, les residències. N'hi ha 120 de públiques. 17 són gestió pròpia i la resta són de gestió delegada per diferents entitats, a través de concurs públic. Però moltes entitats que presten serveis ho fan a través de convocatòria de subvencions, i la llei d'estabilitat pressupostària et marcava l'ordre de pagament dels serveis i l'últim era el de les subvencions. Des de fa temps s'ha fet una feina molt important per tal de passar a concerts totes aquestes subvencions. I ara, s'està fent un procés d'acreditació de les entitats per apuntar-se a fer aquests serveis, per després poder fer les concertacions, la qual cosa, donarà estabilitat al sistema. És a dir: si tu ets una entitat que gestiones un CRAE, no t'he de donar una subvenció. Això crec que facilitarà molt les coses i estabilitzarà el sector. Tot i que els convenis laborals són entre l'empresari i els treballadors.

“Ens hem d'entendre perquè els serveis estiguin prou ben pagats”

Però els empresaris diuen que no poden apujar el sou fins que l'administració no els doti amb més recursos.

Quan es va fer el conveni amb els treballadors de les residències ja es va fer de tal manera que estipula que si hi ha creixement de tarifes, quin percentatge aplicaran als treballadors. Nosaltres ens hem d'entendre perquè els serveis estigui prou ben pagats.

En aquest sentit, les entitats urgeixen per enllestir la Llei del Tercer Sector, que reconeixerà el paper de les entitats i els serveis públics que presten, així com la Llei d'acció concertada.

Les competències en el tercer sector no són nostres sinó del Departament de Treball. Nosaltres hem de fer la Llei de Concertació.

I aquesta llei en quin punt es troba? L'any 2018 el Homrani va dir que seria una prioritat.

Aquesta llei, de moment, funciona perquè hi ha un decret. S'ha de fer la translació del decret a la llei. La Direcció General de Provisió de Serveis ho està començant a treballar. El conseller anterior prometia moltes coses, però jo no faré això. Jo ho faré públic quan ho tinguem clar, no abans.

“Hem de fer una llei perquè tot el sector s'hi senti còmode”

Però serà Violant Cervera qui la porti al Parlament?

Espero que sí. Ajudarà a posar ordre i parlarem amb el sector, que és dispar i té opinions diverses. Crec que és una llei suficientment important perquè es faci com a projecte de llei. Són lleis  que han de tenir la màxima garantia jurídica, en el sentit que tot estigui molt ben travat, perquè després no tinguem dificultats amb el sector.

Es blindarà a aquelles empreses d'economia social? Hi havia neguit entre les entitats perquè finalment entrin empreses privades lucratives.

No et puc avançar gran cosa, perquè hi estem treballant. Nosaltres som un país en el qual, des de fa molt temps, hi conviuen moltes realitats. Per tant, les lleis han de fer possible que aquestes realitats convisquin amb la mesura i l'equilibri necessari perquè el sistema funcioni. En conseqüència, hem de fer una llei perquè tot el sector s'hi senti còmode i, sobretot, que sigui beneficiosa pels ciutadans. Segur que trobarem un equilibri. L'hem de trobar tant sí com no. Si no la llei continuarà en un calaix.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article