La crisi ha debilitat i ha fet més complexa la gestió del treball social

Núria Carrera presidenta del TSCAT

La crisi econòmica passa factura en molts àmbits de la nostra societat i, consegüentment, provoca la saturació de molts altres. Els treballadors socials són alguns dels col·lectius que més feina tenen arran d'aquest empobriment. Al social.cat hem entrevistat la presidenta del Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya, Núria Carrera, per analitzar i comentar la situació actual.

L'aprovació els últims anys de la Llei 12/2007 de serveis socials i la Llei de la dependència han augmentat els drets socials i ara la crisi fa variar els plans dels governs. Què en pensa el Col·legi?
Des de final del Franquisme i l'inici de la democràcia, els treballadors socials es van esforçar a construir un sistema de serveis socials públics que ens portessin a reconèixer els drets de la ciutadania. Amb aquesta tasca també hi van prendre part les organitzacions i els moviments veïnals i van ajudar a consolidar un estat de dret amb els drets socials de la gent. Amb això s'aconsegueix el reconeixement de drets relacionats amb la salut, les pensions i l'educació. Però la crisi els debilitarà i farà més complexa la gestió pel treball social perquè si fins al moment ja hi havia el problema de gestionar un sistema que no creixia d'una forma prou harmònica, ara s'hi havia d'afegir la gestió d'una política clara de protecció. Per tant, la situació ens duu a haver de tornar-nos a organitzar internament sense deixar de reivindicar els drets irrenunciables. A hores d'ara podem dir que el treball social ha estat molt important perquè ha anat acompanyant el creixement de les polítiques socials de manera que s'ha dut a terme una política de contenció sense oblidar la política de denúncia, sobretot en aquells col·lectius més vulnerables a la mala situació econòmica. I estic parlant, sobretot, dels aturats de llarga durada que se'ls acaben les prestacions o de les persones nouvingudes. La d'ara és una situació anòmala i extraordinària que ens durà molts més problemes i, consegüentment, el col·legi haurà de fer l'esforç d'atendre, també, la nova classe empobrida. Una classe que havia estat mitjana i que no havia recorregut mai als serveis socials però que ara s'hi dirigeix per gestionar els seus drets (com els relacionats amb la Llei de la dependència) i, a la vegada, ser atesos en les seves debilitats conseqüència d'haver-se empobrit de cop.

Per tant és evident que la crisi augmenta la feina dels serveis socials bàsics. Com ho viuen els treballadors socials?
Ho viuen de dues maneres diferents. La primera, amb una gran tensió perquè reben molta pressió de la mateixa ciutadania. La segona, amb la dificultat organitzativa de poder atendre millor la gent. Estem en un moment pràcticament de col·lapse d'atenció al públic, en un moment fràgil que porta a un cert descontentament de la gent del sector pel desgast però, a la vegada, també hi ha la voluntat de seguir sent on som. De fet, unes enquestes que hem fet darrerament sobre el grau de satisfacció dels treballadors i treballadores en la seva tasca demostren que la gent n'està molt orgullosa. El cansament, però, és evident que hi és.

La del treballador social és una professió consolidada com a bàsica dins de les polítiques públiques. Quins reptes es tenen de cara el futur?
Ser una professió consolidada és, sens dubte, una de les satisfaccions que tenim. El treball social és una de les professions que clarament s'han consolidat en el sector públic entenent també part del sistema públic totes aquelles organitzacions del tercer sector i el sector privat que estan gestionant polítiques públiques. Estem clarament definits en la funció pública i també en el sector no lucratiu i privat. També en el Parlament català el paper del treballador social hi és reconegut. El repte és fer el salt de fer una feina d'atenció al ciutadà a fer una feina de cura, fer una feina millor d'atenció a la ciutadania amb més recursos, però principalment fer polítiques on amb la gent puguem gestionar canvis. No només hem de fer treballadors públics que presten uns serveis sinó que amb la gent hem de poder fer projectes de millora. Segurament hauríem de tornar a recuperar l'espai del carrer, tot i que és un espai que també ha de comptar amb altres professions, en el sentit de fer projectes de prevenció, de sensibilització i projectes molt més potents d'aliances.

Els treballadors socials de serveis bàsics són sovint els encarregats d'actuar com a porta d'entrada al sistema de serveis socials. Molts cops han comentat que dediquen massa temps a la burocràcia i massa poc a la feina de carrer. Cal tornar al carrer?
Sí i s'hi ha de tornar amb més professionals. Tots els que estan fent polítiques socials hem de poder anar a fer polítiques de prevenció, d'aliança i de reconeixement de drets. Tornant a l'experiència de durant el Franquisme, quan es va aprendre més va ser amb els moviments veïnals.

Si agafem d'exemple el cas de Salt veiem que ha esclatat un problema. La política social ha d'atacar i treballar en la prevenció de les causes que provoquen la confrontació després?
Quan apareixen conflictes que afecten la convivència i, per tant, afecten la normalitat d'aquella ciutat és important fer projectes tant de prevenció com de contenció i, per tant, hi ha d'haver activitats dirigides a les famílies, a la pròpia ciutadania, als propis joves que conjuntament amb altres professionals han de poder canviar hàbits, reaccions i comportaments. Això és un exemple clar que el que hem de fer és tornar al carrer i, per tant, la feina de carrer no te la pots imaginar amb una sola professió però és clar que els treballadors socials hi tenim coses a dir i a fer.

Sent conscients com haurien de ser, quines són les mancances en les polítiques socials actuals?
Les polítiques socials actuals estan molt debilitades per la crisi però el problema que tenien les d'abans era que estaven creixent de forma desordenada amb la qual cosa entre la ciutadania hi podia haver la sensació de no estar ben atesa. En canvi, però, es feia un esforç d'atenció al públic molt alt. Des de la perspectiva més institucional hi havia un creixement encara no ordenat amb una mala política de comunicació que havia provocat que en algun cas es generessin més expectatives que el que s'acabaria complint. Ara el repte és com gestionem la crisi sense castigar sempre les mateixes persones desafavorides. El tema de les pensions, depèn de com es gestioni, pot afectar a un gruix molt gran de gent que s'està empobrint...

I sobre la recerca en el treball social, quin és el seu punt fort?
És la recerca des de l'acció directa. Nosaltres som més forts en la reflexió des de la pràctica que des de la teoria. Des de l'abstracte anirem creixent cap al futur perquè el fet de convertir-nos en graus (fins ara érem diplomatura) ens consolida l'existència de departaments d'acció social a les universitats i de doctorats que ens permetran créixer en investigació i desenvolupament.

Catalunya té un bon sistema formatiu en temes de treball social?
Sí i més ara que tindrà els graus, a continuació existiran doctors i la investigació serà més potent. En el camp de la docència hem fet una posada a punt molt important.

Podem exportar la nostra manera de treballar a la resta del continent o del món?
En treball social el nostre punt fort és la capacitat d'aliances i sumes. De fet fem unes jornades juntament amb el Col·legi d'Educadors Socials i el de Psicòlegs que és única a l'Estat espanyol. Gràcies a això podem explicar molt.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Joaquim
2.

Jo vaig acabar treball social fa un any, i no em plantejo col·legiar-me fins que no treballi, i per treballar seria molt bo que els cursos de formació del col·legi fossin gratuïts, sembla que el col·legi no entengui que si facilita la formació dels treballadors social aquests acabaran col·legiant-se en un futur.
Els preus estan fora de lloc, sembla que siguin cursos per treballar a la banca.

  • 0
  • 0
dream
1.

Estaria bé que el Col.legi es plantegi una reducció del preu en els cursos de formació així com de les quotes als col.legiats que no han treballat mai o que tenen alguna discapacitat, ja que en el context actual són inasumibles.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article