Qui ni estudia ni treballa ha de buscar una feina o un curs, el que sigui, però ha de fer alguna cosa

Rachid | Participant del programa InserJove

Es calcula que a Catalunya l'any 2010 més d'un de cada quatre joves ni estudiava ni treballava. Eren i són els anomenats 'ni-ni' i la Fundació Pere Tarrés impulsa l'InserJove per a frenar que aquests índex creixin. El projecte afavoreix la inserció laboral de joves entre 16 i 18 anys en situació de risc d'exclusió social i treballa les competències del jove aprofitant la dinàmica de lleure dels centres d'esplai amb la finalitat de la reinserció laboral. L'Associació Juvenil l'Esquitx de Sabadell és un dels centres que treballen amb aquest projecte i en Rachid és un dels nois que hi ha participat i n'ha tret profit.

En Rachid és un noi provinent d'Er-Rachidia, al Marroc, que va arribar a Catalunya el 5 de gener de 2007. Després que el seu pare aconseguís la paperassa necessària per portar la família cap a Sabadell, en Rachid i els seus 8 germans van anar primer a Casablanca per fer-se el visat i fa poc més de quatre anys van arribar aquí.

Quan vas arribar a Sabadell et vas posar a estudiar?
Sí, al cap de tres mesos d'haver arribat vaig tornar a començar 4t d'ESO. Al Marroc ja havia fet una part del curs i em faltava acabar-ho. Al principi, però, no entenia com funcionava ni l'escola ni els trimestres ni res i em van posar en una d'aquestes aules on el primer que aprens és l'idioma. D'entrada vaig pensar que l'any següent no volia estudiar i vaig estar un mes sense anar gaire a classe tot i que els professors insistien en que hi anés. Jo com a molt volia treballar per poder guanyar diners. Tot i això, al final vaig poder acabar l'any perfecte. Aleshores em van proposar de fer un grau mig... i malgrat que jo no sabia ni què era ni per a què servia exactament sí que vaig acabar fent un curs d'automoció i vaig fer les pràctiques a Honda. En acabar em volien fer un contracte però no tinc l'autorització per a poder treballar i em vaig quedar sense estudiar i sense feina.

Però ara sí que estudies...
Sí, aquest any finalment he començat un grau mig de manteniment de mecànica. M'hi vaig apuntar perquè la Cari, una de les noies de l'Esquitx, em va animar i ajudar. De moment he passat el primer trimestre i tot que ha anat bé encara falta una mica més d'esforç.

Com vas arribar a l'Esquitx?
Alguns dies veia els amics que no sabia on anaven i ni que els ho preguntés no m'ho aclarien, només deien em deien que anaven a un lloc on hi havia Internet. Un dia vaig agafar un amic i li vaig dir: “Avui vindré amb tu a veure què hi ha”.

I què t'ha aportat l'Esquitx?
D'entrada el que més em va agradar va ser que hi hagués Internet. Després, però, també m'ha servit perquè les noies que hi treballen, la Care i la Mònica, ens ajuden a buscar feina, a fer els nostres currículums i ens donen molts consells. També organitzen alguna festa de tant en tant que està molt bé. De fet aquestes noies ocupen una part molt important a les nostres vides i si no hagués estat per elles jo no hauria fet aquest curs perquè el que volia el pare era que treballés. Ja se sap, els pares volen que duguis diners a casa i tot i que algunes tardes reparteixo publicitat o faig tasques de neteja puntuals no en guanyo prou com per dur-los a casa, només en tinc per a mi, per les meves coses, però així els meus pares no me n'han de donar.

Així doncs, recomanaries el centre?
Sí, clar, si algú no té feina i només s'està al carrer és un bon lloc perquè t'ajuden a fer coses.

I tu com et veus d'aquí un any?
El futur ningú no el sap però si l'any que ve estic amb el curs que he començat ara durant mig dia faré les classes i durant l'altre mig faré les pràctiques. M'agradaria tenir un bon nivell i una bona feina perquè estem en l'edat de fer coses. No sabem què passarà però hem d'intentar assegurar-nos el demà. Hem de treballar o fer alguna cosa, ens hem de buscar la vida, però hi ha molts joves que avui dia no ho saben ni ho volen saber.

Què els diries?
Que han de buscar alguna cosa que els agradi, el que sigui, un curs, un estudi, una feina... hi ha moltíssima gent que no té l'ESO i hi ha gent que va a classe a escalfar la cadira i prou. Si veus que no et van bé els estudis, busca't una feina, però fes alguna cosa... però ells no fan cas, ni si els ho diem nosaltres ni si els ho diu un professor. I treure's els estudis aquí no és gaire difícil. Si només pots treure un 5 no passa res perquè el més important és que et portis bé. Aquí, però, es falta molt el respecte. El professor té més autoritat que l'alumne i l'alumne va a escola a aprendre però molt sovint els alumnes falten el respecte als professors i després encara vénen els pares a esbroncar els professors. Això no pot ser així; això al Marroc no passa. La situació d'aquí és d'una falta brutal de respecte pels professors i per la gent gran i així no es pot anar. S'ha de tractar bé a tothom i s'han de buscar coses per fer. Som joves, estem en l'edat d'aprendre i de créixer com a persones i ho hem d'aprofitar.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article