Els polítics, a vegades, criminalitzen la immigració

Mohamed Abdelouahed i Omar Diata | membres de la Plataforma Barcelona Decideix

"Sempre que diem 'integrats' sembla que Catalunya sigui una cosa cohesionada i que els que vénen de fora porten l'element de diferència. No, senyors, això no és així i no només ho dic jo. En Terricabras també ho diu". El Mohamed Abdelouahed, Abdul, és amazic, porta 20 anys vivint a Catalunya, hi ha format una família, té una feina estable i actualment és voluntari de la Plataforma Barcelona Decideix que organitza la consulta sobre la independència de Catalunya a la capital catalana pel proper 10 d'abril. Quan se li pregunta per la integració de la immigració et respon amb contundència i arguments que "Catalunya és diversa i els catalans també ho són".  Amb ell també hi tenim l'Omar Diata, nascut a Casamance, una regió del sud del Senegal, que va arribar a l'Estat espanyol fa sis anys, a Catalunya el 2006, i que actualment també és voluntari de la plataforma independentista. Per a l'Omar el principal problema que té la immigració en aquesta societat és que els polítics l'utilitzen i, alguns, la criminalitzen.

Atesa la vostra implicació, per exemple, en aquesta plataforma, sou un exemple d'integració?
Abdul:
Què integra qui amb què? És com si la diversitat la portessin els negrets o els magrebins... i això no és així perquè et pots trobar dos germans ben diferents que, per exemple, per unes festes tradicionals un torna al seu país i l'altre es queda aquí perquè no en vol sentir ni parlar. Jo no sóc marroquí i me n'adono quan vaig al Marroc perquè per molt que vulgui, ja no ho sóc, jo sóc d'aquí. Treballo a Catalunya, vull aprofitar el cap de setmana per fer coses, em preocupa la crisi i m'agrada estar en entitats diverses, com els 'catalans de tota la vida'. Sí que puc oferir-te cous-cous si véns a casa... però no busquem allò de dir 'aquests que han vingut' perquè els catalans també estan integrats amb mi. A més considero que no sóc un llogater que ha de marxar, no, des del moment que estàs treballant aquí i hi vius i hi tens una hipoteca ets català i ets de Catalunya.

Tenim una idea que ens marca Catalunya amb una sèrie de característiques que la fan molt diferent del Marroc...
Abdul:
Sí, però Catalunya s'ha fet a partir d'aquestes diferències. Els andalusos que han vingut a Catalunya també són part del país i tant català és el de la barretina com el malagueny que parla amb el seu accent. A més, imagineu-vos un avi de principis de segle: si us veiés, què pensaria? S'adonaria que tot ha canviat tant que podria pensar que vosaltres no sou catalanes perquè ja no esmorzeu el mateix que ells ni aneu a missa...

Si la integració és tan normal, quin sentit tenen les polítiques d'immigració?
Abdul:
Han de ser-hi per ajudar a la cohesió, per ajudar les persones que acaben d'arribar. Tots som responsables i militants de la nostra convivència i les polítiques d'estat en temes d'immigració ajuden però no ho són tot.
Omar: A més el problema està en que els polítics canvien el seu discurs en funció de amb qui estan.
Alguns no parlen d'immigració i els que ho fan, massa sovint la criminalitzen. Busquen la confrontació.

Quin paper juga la llengua en l'adaptació a un nou país?
Omar:
És l'ascensor social. Hi ha països que et demanen el carnet d'identitat. Aquí, si als catalans els parles en la seva llengua ja te'ls has guanyat. A més, quan aprens la llengua d'un poble també aprens la seva manera de pensar perquè ja no tradueixes.

I sobre les dones existeix una filosofia que diu que si integrem les dones, integrem la família. Què n'opineu tenint en compte que en determinades cultures la dona té un paper més aviat secundari?
Abdul:
La majoria dels grups de persones que van a classes per aprendre el català estan integrats per dones tot i que la gent sovint es pensa que no surten.
Omar: També és cert que a l'Àfrica subsahariana quan algú arriba nou a un poble la resta de la gent el va a veure i així s'aconsegueix que s'integri més ràpid. Aquí això no passa.
 
I ja per acabar, què us ha portat a ser membres de Barcelona Decideix?
Omar:
És per convicció, perquè com a català crec en aquest projecte. A més a més, com que en les eleccions oficials no puc votar perquè la llei espanyola no m'ho permet, vull poder decidir per alguna via o com a mínim participar-hi.
Abdul: I jo hi en sóc membre perquè sóc ciutadà i perquè no vull que només em cridin per pagar impostos. Tinc les necessitats bàsiques cobertes (tinc una casa, una feina i una família i puc menjar cada dia) i puc dedicar el meu temps lliure a coses pel país on visc.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article