La mort d'un fill ha estat una teràpia

Sílvia Vilacoba i Canal (Olot, 1966) ens presenta el segon llibre "Èric, dins el cor", on explica d'una manera molt transparent i dolça els darrers mesos de la vida del seu fill Èric afectat per una paràlisi cerebral i l'any després d'aquesta pèrdua. El primer llibre "Èric, la força d'estimar" (1998) fou un èxit de vendes a la província de Girona.

Com s'explica la mort d'un fill?
Amb molt de dolor, però alhora amb tendresa. Plorant molt i també somrient algunes estones. Per mi ha estat una teràpia.

Per què aquest llibre?
En primer lloc, perquè hi havia un compromís. Després del primer (Èric, la força d'estimar) molta gent em va demanar quan faria un segon. Els comentava que no vendria la vida de l'Èric per fascicles i, per tant, només hi hauria un segon, el final. I aquest final va arribar. Per tant, en aquest sentit hi havia un deute. En segon lloc, perquè l'escriptura sempre ha estat la meva vàlvula d'escapament en moments complicats i difícils... i per tant, he escrit aquests moments difícils de la meva vida per necessitat d'alliberar emocions. I en tercer lloc, he pensat que les reflexions i els sentiments que hi abocava podrien ser d'ajut o de suport per altres famílies que pateixen o patiran en un futur la pèrdua d'un fill o d'un ser molt proper.

Què ens en pots explicar?
Té el mateix format que el primer. Un format de diari; he volgut que també hi hagués fotografies d'aquests darrers anys de l'Èric. He pretès que fos molt entenedor, molt clar, molt visual... que pogués arribar a tothom. El pròleg me l'ha escrit el Dr. Anton Foguet que durant aquests setze anys de la vida de l'Èric ha estat el seu neuropediatre. Un pròleg molt tendre, molt emotiu, molt bonic. Es divideix en dues parts: la primera, va de l'agost al setembre del 2009, quan l'Èric pateix una greu pneumonia i que per nosaltres suposa un gran avís. I la segona, del dia 3 de gener del 2010 amb la mort de l'Èric fins el gener del 2011, amb tot el procés de dol que vivim la família.

El que també m'ha agradat és que he pogut comptar amb la col·laboració de les meves dues filles, la Nina (11 anys) que ha escrit una carta al seu germà i la Cori (8 anys) que ha fet dos dibuixos que he incorporat per separar aquests dos blocs en què es divideix el llibre. També hi ha dos textos de les meves nebodes, la Cíntia i la Irina. És un llibre, que evidentment és molt emotiu, s'hi aboquen molts sentiments. També hi ha moltes idees, pensaments i reflexions que poden donar peu a aprofundir en determinats temes: la mort, la vida, el dol, l'esperança...

El llibre contempla una part més social, atès que la distribució i venda es fa a través d'entitats. El primer llibre també ho vaig fer així. Aprofitant Sant Jordi em vaig posar en contacte amb totes les escoles d'educació especial i entitats de discapacitats de la província de Girona; aquesta vegada, també ho faig extensiu a totes les de Barcelona; i estic oberta a que qualsevol entitat de discapacitat, escola d'educació especial o AMIPA si vol aprofitar per adquirir-lo per vendre'l a canvi de part dels beneficis del mateix, es posi en contacte amb mi: [email protected] o al telèfon 972 26 24 19 (de 9 a 11h) i parli amb la Fina, que és la responsable d'atenció a les entitats per aquest tema.