No tot és drama; també hi ha espai pel somriure i l'esperança

Anna Hernàndez | Directora de 'Catalunya sense barreres'

'Catalunya sense barreres' ha arribat al Teatreneu sota la direcció d'Anna Hernàndez. La grandesa de l'obra, més enllà de la inqüestionable qualitat, és que els seus actors i actrius pateixen alguna malaltia o discapacitat, fet, però, que no els ha impedit fer el salt al teatre professional i mostrar a tothom amb quines dificultats i amb quines recompenses es troben a l'hora de preparar el seu programa de ràdio setmanal.

Com sorgeix la idea de fer aquesta obra de teatre?
Des de fa anys, cada divendres al migdia després d'enregistrar el programa de ràdio 'Catalunya sense barreres', l'equip comparteix un dinar de germanor. En aquestes estones entre amics, amb moments intensament còmics i divertits, vam pensar en que seria bo per donar més visibilitat al programa i divulgar la seva existència, arribar a un altre públic per tal que ens conegués, tant a nosaltres com a persones amb discapacitat i com a grup pintoresc, com al mateix programa de ràdio. Així vam idear fer una obra de teatre en clau d'humor però amb moments per tocar la fibra de l'espectador i sensibilitzar-lo amb la duresa que moltes vegades suposa el conviure amb una discapacitat o malaltia mental.

Quins tipus de malalties o de discapacitat tenen les persones de l'equip? Quines dificultats els porten en cada cas?
Entre nosaltres hi ha persones amb discapacitat visual, malaltia de Pàrkinson, discapacitat auditiva, malaltia mental, depressió, discapacitat física, familiars de persones amb paràlisi cerebral... El paraigües és ampli. Dificultats? Totes i cap... No som actors i actrius professionals, aquesta és la dificultat més gran, però aspirem a ser-ho. Així que aquesta és la nostra força. Tot queda més que compensat.

Per què aquesta obra?
Per donar visibilitat al programa de ràdio que porta el mateix nom i per trencar estigmes i prejudicis sobre la discapacitat i la malaltia mental. Tots tenim problemes i una vida difícil però no volem la compassió per part de ningú sinó un tracte normalitzat i igualtat d'oportunitats per desenvolupar-nos com a persones. Pensem que amb aquesta obra i els seus moments simpàtics desdramatitzem la discapacitat i, alhora, fem dramàtics alguns dels seus moments. Tot no és drama. També hi ha espai pel somriure i l'esperança.

Amb quines dificultats us heu trobat durant la preparació de l'obra? I durant la realització?
No tenim ni un euro per tirar endavant el projecte. Això ja ens col·loca en una posició limitada. Però com que entenem de limitacions, no serà pas cap obstacle el finançament de l'obra per fer-la i portar el missatge a la societat. Ja l'hem representat tres vegades: a Sant Vicenç de Montalt, a l'Auditori ONCE Catalunya i al Teatreneu. Estem convençuts que la gent pagarà per veure'ns perquè el treball és bo i així ens ho ha dit el públic. Millorarem dia a dia. L'entrada que pagui el públic serà el nostre principal finançament, això, i tot el suport que puguem aconseguir per unes altres vies a través de la nostra Associació 'Capacitats Integrades'

Què aporta a una persona amb alguna discapacitat o alguna malaltia una experiència com aquesta?
Sentir-se persona amb capacitats vàries. I que la resta ho vegi.

Quina valoració en fas?
Per mi l'equip ho és tot en el desenvolupament i en l'èxit d'un projecte i 'Catalunya sense barreres' demostra aquest principi... Només per això ha valgut la pena arribar fins aquí.



Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article