A diferència d'altres sectors amb l'estructura consolidada, a nosaltres ens ha arribat la crisi quan tot just acabàvem de construir la casa

Josep Lluís Cleries | conseller de Benestar Social i Família

Si el tema estrella de l'actualitat és la crisi, els protagonistes en són, òbviament, els que en resulten més perjudicats. Com respon el Departament de Benestar Social i Família? El conseller Josep Lluís Cleries ens rep al seu despatx de fusta fosca i ambient clar per parlar-ne. No estalvia explicacions i exemples però l'agenda mana i tenim poc temps així que anem per feina.

Parlem de la crisi: què s'està fent des del Departament per pal·liar-ne els efectes en els sectors més desafavorits de la societat?
Al principi de la legislatura ja vam dir que una de les prioritats seria la lluita contra la pobresa i l'exclusió social. Si bé és cert que ara les xifres de pobresa han augmentat el més greu és, segons dades de l'IDESCAT i l'INE, que en moments de bonança econòmica també creixien. En el Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa ja dèiem que 1 de cada 5 catalans viu al llindar de la pobresa i això és preocupant. Per això hem dedicat 115 milions d'euros a la prevenció i l'atenció de la pobresa i hem signat convenis amb els quatre bancs d'aliments de Catalunya, Cáritas, Creu Roja o Arrels – Fundació Sant Ignasi de Loiola, entre altres entitats, per assegurar l'atenció a tot el territori. Dins d'aquests 115 milions d'euros també hi ha, per exemple, els ajuts als ajuntaments i els complements a les pensions més baixes, tot i que si l'Estat espanyol pagués unes pensions dignes, la Generalitat podria destinar aquests diners a programes més orientats a lluitar contra la pobresa. 
 
Quin rostre té la pobresa?
Avui la pobresa té rostre de dona gran que viu sola i cada vegada més també té el rostre de la infància provinent d'àmbits familiars amb pocs recursos.
 
Com es pot prevenir la pobresa?
La millor prevenció és la promoció de la feina i la generació de riquesa. Això ens produeix Estat del Benestar i contractació de persones. En la situació actual, però, el que ha de fer el Departament és tenir el màxim d'eines possible per donar resposta a les necessitats. 
 
Si partim de la idea que els tres pilars de l'Estat del Benestar són sanitat, educació i serveis socials veiem que aquest darrer és, en comparació amb els altres, el que està menys professionalitzat. En canvi és del que més depèn sortir de la crisi en tant que el president Mas va dir que, per combatre-la, s'havia de teixir 'un moviment social potent'. És una paradoxa que els més 'dèbils' siguin els que tenen més responsabilitat? 
Estem pitjor del que dius perquè els serveis socials no són un dels tres pilars, sinó que són sanitat, educació i pensions i, el quart, es va dir que era la Llei de la dependència. Tot i que la sanitat té aquesta professionalització i una trajectòria molt més llarga, els serveis socials vénen d'una tradició d'uns moviments voluntaristes i a vegades molt lligats a l'església que, al seu moment, van fer de punta de llança en la construcció d'un Estat del Benestar basat en drets socials. El president deia que 'contra la pobresa hem de fer una gran mobilització social' i de cara la primavera vinent ja l'estem organitzant per dir que plantar cara a la pobresa és cosa de tots. Tenim la sort de comptar amb una gran xarxa social que no ens l'hem d'inventar perquè abans que les administracions prenguessin aquesta tasca com a seva ja hi havia les entitats que ho venien fent. Malgrat aquest potencial ens ha passat el pitjor: quan tot just estàvem acabant de construir la casa -Catalunya va ser pionera els anys 80 amb la creació de la Llei de serveis socials- han vingut els problemes econòmics, a diferència d'altres àmbits que quan els ha vingut la crisi ja tenien la casa muntada. El que hem de garantir en aquests moments és continuar avançant, tot i que pugui ser a la velocitat que voldríem, però el que no podem fer és recular. 
 
En aquesta desacceleració els infants poden ser més afectats. Quant a les famílies, quines mesures es prenen per evitar que un nen que ha crescut en un context de pobresa s'hi mantinguin quan sigui adult? 
Enguany hem tret unes ajudes per les famílies en situació de vulnerabilitat, per les que tenen uns ingressos per sota de 12.000 euros i tenen fills, per les famílies que tenen un part múltiple, una adopció o una adopció múltiple. A banda, en motiu del Dia Internacional de la Infància presentarem  el pacte per la Infància a Catalunya, que ja era un compromís electoral. A més hem creat una comissió per la infància que si bé és l'Estat espanyol qui té l'obligació de fer-ne un seguiment pel fet d'haver firmat la Convenció dels drets dels infants hem considerat que com a nació també podem assumir aquest compromís. 
 
A l'altre extrem de la societat hi trobem la gent gran i la Llei de la dependència. En quin estat es troba tenint en compte que la posada en marxa va ser poc lluïda?
Per una banda no hem d'oblidar l'envelliment actiu, la participació activa de la gent gran, aquell sector de la societat que ha passat dels 65 anys i que pot fer coses en lloc d'estar-se assegut al banc del 'si no fos'. I a l'altra banda sí que trobem aquelles persones que en darrer tram de la vida necessiten més atenció. En la Llei de la dependència hi ha un primer error: hauria de ser 'per l'autonomia personal'; s'haurien de posar en valor les seves capacitats i la seva autonomia hauria de ser protagonista. En aquest sentit tenim el compromís de promoure una llei per l'autonomia personal catalana que faci front a la invasió que ha suposat la Llei de la dependència en les competències exclusives de Catalunya i especialment el mal finançament que té aquesta llei espanyola. Han envaït les competències i teòricament el cost va al 50% però en realitat la Generalitat paga al voltant d'un 60%, l'Estat espanyol un 32% i el 8% restant és copagament. A més aquí també hi ha l'aportació dels ajuntaments i els consells comarcals en serveis socials bàsics amb l'atenció domiciliària i la teleassistència (la Generalitat paga el 66% i els ajuntaments el 33%). Quan vam començar la legislatura ens vam trobar uns 54.000 expedients pendents. Ara el que sobretot hem de tenir ben atès són les dependències de grau 3 i de grau 2, les grans dependències i les dependències severes.
 
Quant a accessibilitat encara falta avançar tot i que hi ha empreses que es dediquen a fer-ho mitjançant, per exemple, el desenvolupament de la domòtica. Des del departament se'ls ajuda?
Sí i volem que l'any que ve surti una nova convocatòria d'ajudes tècniques, un cop aclarides les pendents. Venim d'una llei de 1991 i un codi d'accessibilitat que ha quedat obsolet per l'avenç tecnològic. Ara hem fet una memòria per crear una nova llei d'accessibilitat que s'haurà d'aprovar a principis de l'any vinent i mentre s'estigui tramitant la llei ja prepararem el codi. La idea és basar-nos en allò del disseny universal i accessible i crear una llei que torni a ser capdavantera com ho va ser la de l'any 1991.
 
Quin paper juga el Tercer Sector en la vostra tasca per sortir de la crisi? 
Tenim un consell assessor pel govern amb la Teresa Crespo d'ECAS com a presidenta a banda d'una interlocució molt directa amb el sector, amb el món de l'empresa, amb el món universitari i amb la Taula del Tercer Sector. Creiem molt en aquest àmbit perquè a Catalunya no ens l'hem d'inventar sinó que ja el tenim. Estem per la concertació públic-privada, que en l'àmbit dels sectors socials ve representada pel Tercer Sector. La relació és de col·laboració però també amb crítica.
 
Com el manifest 'Prou retallades!'?
Sí, n'és un exemple i ho demostra el fet que em vaig reunir amb els signants i vam acordar, entre altres temes, l'ajuda per les famílies amb el topall dels 12.000 euros. 
 
Ha parlat dels pressupostos, ens pots avançar quines són les línies estratègiques de cara el 2012 en matèria de serveis socials?
No estan fets però el tema bàsic són els ingressos encara per aclarir que té la Generalitat. Per això el pacte fiscal és clau i bàsic per garantir recursos. El 2012 ha de ser un any de continuïtat del 2011, que no podrem fer el salt cap amunt però ens haurem de mantenir. Punts clau? Lluita contra la pobresa, el suport a les famílies en situació de vulnerabilitat i l'atenció a les persones amb discapacitat i amb dependència. També tindran un apartat destacat l'atenció i la protecció de la infància, sense oblidar dones, immigració, joventut... 

Ha dit que és clau un pacte fiscal però la més que possible victòria del PP no ajuda a ser gaire optimista pel que fa la consecució. Què se n'espera de l'escenari que es preveu per després del 20N?
El pacte fiscal és un element irrenunciable i serà el nostre nord en el treball dels propers mesos hi hagi qui hi hagi a Madrid. Per això, juntament amb el Parlament de Catalunya, hem d'anar pel pacte fiscal i segons quina interlocució trobem hem de triar cap a on anem. I, sinó, transició nacional.
 
Pacte fiscal és concert econòmic?
Pacte fiscal en la línia del concert econòmic.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Paquita Cantó
2.

Bona entrevista, jo crec que hi ha temes en que el Cleries no hi deuria voler entrar i per això no ho han posat. Tot i això parla de retallades i altres. Interessant.

  • 0
  • 0
Joan
1.
M'esperava una mica més d'aquesta entrevista

Un error per part de social.cat ha estat obviar l'efecte que ha tingut, en els professionals i els usuàris, la decisió, quasi mafiosa, d'aturar i revisar PRIMIS l'1 d'agost (amb els Serveis treballant als mínims, sense avís previ i amb les conseqüents faltes d'informació a ajuntaments i treballadors)..

I també ho és haver obviat qüestions relatives a l'habitatge i el col·lectiu de persones en situació d'irregularitat administrativa...

Si social.cat vol ser refernt del sector ha de poder fer aquestes pregunts, no creieu?
  • 0
  • 0

Comenta aquest article