Explicar coses de la discapacitat que no t'han preguntat t'autodescarta en l'entrevista laboral

Mireia Triquell | responsable de projectes de la Fundació Manpower i treballadora social


Fer màrqueting personal és el que proposa Mireia Triquell, la treballadora social que s'encarrega dels projectes de la Fundació Manpower encarats a ajudar les persones amb un trastorn mental (TM), i discapacitat, quan s'han d'enfrontar a l'entrevista de treball. Aconsella a les empreses que demanin un perfil laboral i no «discapacitats a la carta».

Les empreses estan preparades per contractar persones amb TM?
Ho estan, perquè una empresa no necessita gaire preparació ni adaptació per col·locar persones amb TM, una altra cosa és que l'empresa vulgui. D'estigmes n'hi ha, i tant! Però apostem per la formació i la preparació de l'empresa abans de col·locar una persona amb discapacitat mental perquè el treballador es quedi tranquil i sàpiga que no hi ha tants problemes com les pel·lícules que s'han muntat.
 
Distingeixen entre un trastorn mental i una discapacitat intel·lectual?
Gens. No és que ho facin amb mala intenció, sinó que ho desconeixen, engloben una persona amb síndrome de Down al costat d'una persona amb esquizofrènia.
 
S'apropen a vostès a demanar-los formació o hi va Manpower?
Hi ha empreses que vénen i primer sol·liciten perfils i això porta a saber quin tipus de perfil volen. Més aviat volen el perfil més fàcil de col·locar i la nostra missió és arribar a tots els col·lectius que tenim, però les que queden en el darrer lloc són les persones amb discapacitat mental. Quan els ho comentem ens exposen les seves pors, que són comprensibles.

Aquesta formació es dóna sempre a Recursos Humans o també en altres departaments de l'empresa?
Intentem que sigui a Recursos Humans. Comencem pels directius i els mànagers i intentem que hi hagi vinculació amb els tècnics de sota, perquè moltes vegades hi està molt sensibilitzat el director però no qui treballa dia a dia.

Quin és el primer pas perquè una persona amb TM s'enfronti a l'entrevista laboral?
El primer és saber a quin tipus d'oferta t'has presentat i quina formació tens. Hem de vigilar molt com enfoquem el tema del TM, perquè és probable que el receptor no en tingui ni idea i només s'hagi fixat en tu pel teu currículum. Si van a través de la fundació, vigilem molt la informació que donen, tot és confidencial; per tant, sí que fem una petita introducció.

Als candidats els fa por el moment de l'entrevista?
Els candidats hi van amb por, és com si s'ho juguessin tot a una carta i donen prioritat a com exposar el TM abans que res, com una necessitat que tenen per quedar-se tranquils. El fet d'explicar segons com aquest tipus de realitat a algú que no coneixes i que no la coneix es converteix en una cosa perjudicial.

Quin tipus de preguntes respecte al TM es pot trobar l'entrevistador durant la trobada amb l'empresa?
El tema de la discapacitat. Se n'ha de parlar amb normalitat. Primer, si no te'n pregunten res, encara que tinguis necessitat de dir-ho, no cal explicar res. Vull que tot el que jo faci sigui positiu per mantenir aquest treball, si la meva discapacitat mental no implica per mi una necessitat d'adaptació de companys o horaris no cal comentar res. S'ha de pensar en el lloc de treball.

Què destaca l'empresa sobre l'actitud de l'entrevistador?
A vegades els han preparat tant a l'associació que saben quin tipus de preguntes els faran i contesten amb monosíl·labs i anticipant-se a les preguntes que els fa l'entrevistador. Per a l'entrevistador, és una actitud desafiadora i amenaçant. Hem de saber com dominem l'entrevista, com mirem la persona, vigilar que no hi deixem la mirada fixa, entre altres coses, perquè ens hem trobat amb persones que hi van tan preparades corporalment que l'entrevistador creu que no n'ha tret prou suc.

Els arriba molta gent amb TM i que tinguin titulació superior?
Sí, a través de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ens arriben molts titulats. De fet, a través dels nostres projectes i programes tenim més sortida de persones amb titularitat superior que de persones que no tenen titulació superior. La clau de l'èxit rau a tractar tothom de forma normal, i molts entrevistadors no diuen que tenen un trastorn i el tenen.

Quin tipus de contracte els ofereixen?
L'empresa fa directament un contracte amb les seves condicions. Sí que és cert que sempre s'acullen al tema de la Llei d'Integració Social del Minusvàlid (LISMI) per cobrir el 2%. Altres vegades comenten que fer la contractació directament com a empresa els fa molt de respecte; cap problema, nosaltres els oferim una solució: fer una contractació temporal d'ics temps a través d'una de les nostres oficines de Manpower. Això és molt positiu perquè ens dóna molta entrada a les empreses, sobretot en salut mental; perquè, a més, encara que la gent no coneix el tema tothom en parla com si en sabés molt. Diu: «Jo el contracto ara i potser més tard tindrà un brot», i la persona no sap ni tan sols què és un brot.

Els arriben persones amb experiència laboral anterior al TM?
Depèn de l'edat. Els que són nois i noies al voltant dels 20 anys que estan estudiant a la universitat sovint han tingut el brot durant la carrera universitària i, per tant, s'han centrat en els estudis i no han tingut experiència laboral. Nosaltres, en aquest cas, els recomanem que es posin les piles a tope i aconsegueixin un treball just després del brot, perquè així l'empresa veu que, encara que ha tingut el brot, aquesta persona és vàlida per treballar.

Es valora més l'experiència abans o després del TM?
És una qüestió de perfils, però jo dono més valor a si ha tingut experiència després del TM que si l'ha tinguda abans, i així ho deixo clar a l'empresa. Necessitem que l'empresari sàpiga que aquesta persona és vàlida.

Acaben treballant d'allò que han estudiat?
Molts deixen clar que volen un ambient sense estrès. Hem de vigilar amb aquest «sense estrès», perquè justament l'empresa comenta: «És que volen un entorn sense estrès i a la meva empresa hi ha molt d'estrès». Tots els treballs tenen estrés; partint d'això, com es gradua el nivell d'estrès? No parlem en el mateix idioma, perquè pot distar molt el nivell d'una persona a una altra. És important parlar de la mateixa forma, i des de les associacions els recalquen molt que diguin tot el que vulguin, però que explicar coses sobre la discapacitat que no et pregunten t'autodescarta en la entrevista laboral. Per exemple, quan dius que al matí tens son a causa de la medicació, ells apunten: «Aquesta persona no arribarà puntual». Crec que en aquest cas les persones amb TM que van a l'entrevista haurien d'estar preparades per analitzar l'entrevistador a mesura que van fent l'entrevista.

I ho estan?
No. En general no perquè sempre deixen clars els aspectes que la nit anterior els han estat preocupant. Els deixen anar de cop durant l'entrevista i no cal, perquè moltes vegades no els demanen. Tot és molt obscur en aquest món perquè ningú parla clar.

No hem de ser sincers?
Més que ser o no sincers, es tracta d'obviar coses, i això no és mentir. Abans de llençar els problemes primer s'ha de saber què m'estan proposant, perquè moltes vegades no esperen ni això. Per exemple, espera a saber quin horari et proposen i analitza l'oferta de treball.

Quins programes té la Fundació Manpower per ajudar les persones amb TM a buscar feina?
Dissenyem programes per a persones amb discapacitat i tots poden entrar a formar part d'aquests projectes. Sobretot els universitaris amb discapacitat, ja que treballem amb diferents empreses. Treballem amb universitaris la majoria dels quals ha superat el 50% dels crèdits i que estan sis mesos fent pràctiques en una empresa real, amb tutors reals, i a més remunerades, i ben remunerades!

Quines edats té la gent que es posa en contacte amb vostès i que tenen un TM?
N'hi ha de totes les edats i de tots els tipus de persones. Hi ha més homes. Fins fa quatre anys hi havia gent jove i ara s'ha girat la truita, hi ha gent més gran de 45 anys. Cal vigilar molt, perquè les persones amb TM, com qualsevol persona amb discapacitat que està tan cansada de fer entrevistes, encaren la següent com una cosa més i això l'entrevistador ho nota. Si s'han de prendre una setmana de temps per aturar-se i començar de nou, que ho facin.

En quin tipus d'empreses solen trobar treball?
Nosaltres com a multinacional, i per la trajectòria que portem, tenim un bon contacte amb les grans empreses, però recomano a les persones amb discapacitat que vagin a les empreses del mercat de les PIME, que està més deixat de banda —i no és menys important- no perquè no se'n vulguin, sinó per desconeixement.

És gran, la bretxa entre allò que demana l'empresa i allò que ofereix la persona amb TM?
Hi ha una carència formativa, sobretot a nivell d'idiomes, impressionant, i això ens ho demanen molt, sobretot pel tipus d'empreses amb les quals tractem. Hi ha una situació de crisi i el que ens demanen a vegades és una mica peculiar perquè és un perfil molt concret i difícil de trobar, no tan sols en salut mental.

Com es pot aconseguir aquest procés d'adaptació perquè resulti beneficiós per a les dues parts?
Amb la primera visita em trobo una empresa amb ganes de saber i ajudar, però que tots aquests temes els tracta en to de vox populi; això és negatiu perquè és el punt de «sé de tot però no sé res». El que ens comenten és que, per començar, ja que col·loquen un discapacitat, que en sigui un de físic. Si la cosa va bé ja posarem una persona amb TM. Jo els dic que em parlin del perfil que necessiten, i segons el perfil que vulguin trobarem la persona adequada o no. No t'anirà millor una cadira de rodes o un Prozac. Això els descol·loca molt, perquè alguns van amb el discurs: «Quina discapacitat necessites? Jo te la busco». L'empresa busca una discapacitat a la carta. Després de ser orientats, estan disposats a accedir-hi sempre que sàpiguen que tu hi ets al darrere.
 
Com es troba la inserció laboral en salut mental a Catalunya?
Madrid ofereix molts beneficis. A Barcelona es fan moltes coses i hi ha molta promoció, però a nivell universitari; encara més, per als projectes que nosaltres fem, resulta molt més complicat trobar persones formades i interessades en aquest projectes de beques per a universitaris a Barcelona que a Madrid. Estem dient que, quan aquí tenim 10 persones per entrar en un projecte, allà en disposem de 30. Alguna cosa està passant.

Hi ha alguna hipòtesi al respecte?
Alguna n'hi ha, però el que sí que diem és que de persones amb TM n'hi ha a tota Espanya, i de persones formant-se en TM també n'hi ha a tota Espanya. Sí que és cert que els nois i les noies que vénen de la fundació a Madrid amb un TM ho enfoquen d'una manera molt diferent i també tenen molt present el seu perfil professional, que això és un a més a més i és una oportunitat que se'ls dóna. Des de les universitats, el que faria seria promoure més programes d'aquest tipus i exposar-los com una oportunitat.

Passa el mateix amb la resta de recursos comunitaris en salut mental?
En atenció Catalunya està molt bé, però el by-pass per a la inserció en empresa està malament. Podem mimar molt les persones i acompanyar-les, però el sentiment de niu buit hi ha de ser i aquí és on apareix aquesta dificultat. Es treballa molt direccionalment en tot moment. No les acompanyem perquè facin el pas de l'actitud que han de tenir a l'associació a la que han de tenir per anar a buscar feina. La necessitat d'exposar la seva situació és correcta, però els altres no estan preparats per rebre aquesta informació.

Quins consells donaria a una persona amb TM i que demà té una entrevista de treball?
Es tracta de fer màrqueting personal. És molt important que el candidat es prepari arguments sobre els beneficis que tindrà per a l'empresa la seva contractació. Potser no els ho preguntin, però si surt el tema de la desgravació fiscal és important que pugin facilitar aquesta informació. És important saber-la, perquè en el moment de vendre't ho pots enfocar d'una altra manera. Tampoc som una venda tipus «Quin grau de discapacitat tinc», perquè això l'empresa ho entén com a «M'estàs exigint res?».

Escrit per: Beatriz Castillo
www.fundaciojoia.org
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article