El feminisme no és encara una causa superada

Els dos puntals del currículum de Teresa Forcades són la ciència i la religió. En el camp científic, va estudiar medicina a Barcelona, es va especialitzar en medicina interna a la Universitat de Nova York i es va doctorar en salut pública. En la vessant religiosa, va realitzar el Master of Divinity a la Universitat de Harvard i es va doctorar en teologia fonamental. És autora de diverses publicacions sobre la indústria farmacèutica i la teologia feminista.

 

Sovint et defineixen com a feminista... Que em diguin feminista em sembla molt bé, perquè ho sóc. Per a mi el feminisme és una manera de mirar el món en què es vol que tothom sigui el més lliure possible, en contraposició a altres ideologies que volen que una part de la població en controli o tingui uns drets superiors a la resta.

Com es porta això de ser feminista a l'Església? Ho visc amb esperit crític. Hi ha coses que em semblen bé i, les que no, les veig amb un esperit crític i de canvi. Els adjectius que defineixen l'Església són patriarcal, ja que només els homes poden accedir a determinats càrrecs, i misògina, ja que s'obvien les veus femenines que demanen canvis. Però al mateix temps hi ha persones, que, des de dins de l'Església, han estat capaces de conservar estructures que venen de molt antic i que treballen activament per aconseguir canvis i per aconseguir un espai per a les dones. 

Quines són aquestes estructures? Al segle XIII hi va haver dones que van començar a crear grups on es practicava la vida monàstica, o, per exemple, hi va haver també les beguines, i jo em sento hereva de la tasca d'aquestes dones que va començar fa tants segles i encara té continuïtat en comunitats com la meva. 

Tens una idea de Déu en femení? En general tenim costum de parlar de Déu en masculí, però també se'n pot parlar en femení. No diu enlloc que Déu sigui ni un home ni una dona. Déu és bo o bona.