He arribat on he arribat perquè gaudeixo amb la meva feina i quan han sorgit problemes no m’he enfonsat

Rosa Oriol | empresària, directora creativa i dissenyadora de la joieria Tous


La periodista Rita Marzoa va entrevistar l'empresària, directora creativa i dissenyadora de la joieria Tous Rosa Oriol en el marc del cicle "Veu de dona", una iniciativa de l'Institut Català de les Dones per reconèixer i visibilitzar la tasca i la trajectòria de dones significades de Catalunya, i promoure un debat i una reflexió que inclogui la dimensió de gènere sobre el seu àmbit de coneixement. L'empresària i dissenyadora Rosa Oriol dirigeix una de les empreses punteres a nivell internacional del sector de la joieria i els complements. En l'entrevista que li va fer la periodista Rita Marzoa va explicar les dificultats que va haver d'afrontar en el món empresarial pel fet de ser dona, el secret del seu èxit i els inicis humils del seu negoci.

S'ha trobat amb dificultats en el món laboral pel fet de ser dona?
 
Al principi, en el món de la joieria tot eren homes i sí que calia que el meu marit estigués al meu costat per tirar endavant segons quines coses. Ara bé, això ja ha anat canviant.
 
Que li diria vostè a les persones que volen emprendre?
 
Fa poc vaig assistir a una reunió d'emprenedoria. Em va sobtar que en cap moment es parlés de l'esforç. Jo he arribat on he arribat perquè he treballat moltes i moltes hores. Ningú m'ha regalat res. Sort? Penso que és important posar-se fites. És més fàcil que tinguis sort si treballes i quan han assolit una cosa en comences una altra. No tot són flors i violes. Ara bé, també ho he fet a gust perquè gaudeixo amb la meva feina. Gaudeixo triant pedres. I quan han sorgit problemes, que els hem tingut, no m'he enfonsat. Quan els bancs no ens van ajudar, jo vaig decidir fondre el metall de les joies antigues per tirar endavant el negoci. En el meu cas, jo no vaig estudiar, i potser he compensat això amb altres virtuts, com per exemple la tenacitat i una gran intuïció.
 
Una persona del públic, de Manresa, va valorar molt la seva vinculació a la ciutat i la seva gent.
 
Nosaltres vam començar amb una botiga al carrer Born de Manresa. Ara hi tenim la nostra seu. És molt gran. Jo em desplaço pel taller amb segway. Després vam obrir botiga a Lleida i posteriorment a Barcelona. Va ser gràcies a aquest salt a Barcelona que vam començar la nostra expansió a nivell internacional. Però Manresa és una ciutat petita amb molta qualitat de vida. Hi vivim tota la família i hi tenim els amics i la gent de sempre. També quan ens vam plantejar desenvolupar algun projecte social vam decidir donar suport a un projecte de proximitat. A través de Sor Lucía actualment donem i facilitem recursos a 650 famílies de la ciutat.

Podeu veure'n el vídeo fent clic aquí

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article