Es tracta de crear una imatge positiva d'un mateix com a estudiant d'anglès

Gema López Rosa | psicòloga i docent


El psicospeaking és un programa que s'ha desenvolupat en el Colegio Oficial de Psicólogos de Castilla-La Mancha per ajudar les persones que tenen por a parlar una llengua estrangera en públic. Una de les seves docents, la psicòloga Gema López Rosa, diu que el que es busca és «reduir l'ansietat, superar la por i crear una imatge positiva d'un mateix».
 

Com va sorgir la idea de fer aquest programa?
Va sorgir arrel d'un docent de llengua anglesa. Ell trobava aquest problema en els seus alumnes, es va adonar que molts fracassaven i deixaven l'acadèmia per aquest problema. Llavors va pensar que hi havia una base psicològica i que es podia tractar. Es va dirigir al col·legi i en va parlar a la junta directiva, a la qual li va semblar interessant tractar aquest problema, i van localitzar tres psicòlegs que parlessin anglès.
 
Quin és l'objectiu?
Prevenir i treballar l'aparició dels símptomes que estan interferint en l'aprenentatge de la llengua anglesa. Per això es busca reduir l'ansietat, superar la por i, sobretot, crear una imatge positiva d'un mateix com a estudiant d'anglès.
 
És un programa per a tots?
Va destinat a qualsevol persona que manifesti dificultats per expressar-se en anglès en públic i tingui ansietat, por, frustració, i que noti que tot això l'està retardant en l'aprenentatge. I aquests problemes en molts casos acaben derivant en l'abandonament de l'aprenentatge de la llengua.
 
Com és la dinàmica de les classes?
Es realitzen de forma grupal. És important perquè la persona rebi un feedback per part dels seus companys, que s'adoni que en el moment en què executa no ho fa tan malament com pensava. La resta del grup li retorna què ha vist i com ho ha vist. En aquest moment la persona canvia la concepció que té de la seva imatge, que comença a ser més positiva.
 
Quina durada tenen?
El programa dura cinc hores, repartides en tres sessions setmanals. Es fa setmanalment perquè també hi ha un treball que s'ha de fer a casa, han de practicar amb una sèrie de tècniques que els donem.
 
«En el moment que hom comença a conèixer el que li
passa comença a saber com evitar-lo»
 
Quines tècniques utilitzen?
És important que se sàpiga que l'alumne és part activa en tot moment en aquest curs. No es tracta de fer unes xerrades sobre allò que passa i com solucionar-ho, sinó que ells han de veure que són capaços de parlar anglès, que no ho fan tan malament com pensaven i que tenen unes reaccions fisiològiques normals, com l'enrogiment de les mans, la sudoració de la pell o la taquicàrdia. En el moment que hom comença a conèixer el que li passa comença a saber com evitar-lo.
 
Alguna tècnica específica?
Les tècniques que utilitzem estan basades en tècniques psicològiques sobre la por a parlar en públic, i arrel d'això les hem adaptat a aquest problema en concret. Hem agafat els nostres coneixements i la bibliografia sobre el tema i sobre això hem treballat. La metodologia com a tal no existia. Als alumnes els entrenem sobretot en l'execució, i per la tècnica de roll-playing ells parlen i els altres els diuen el que han entès.
 
Aquesta por la pot tenir qualsevol?
En la infantesa potser és menys accentuat perquè els nens són més espontanis i tenen menys prejudicis, però a partir de l'adolescència comencen a sorgir aquests problemes. A tots ens preocupa moltíssim l'autoimatge; per tant, si pensem que la nostra execució a l'hora de parlar anglès no és adequada, ens trobem amb alguns temors molt bàsics, com la por a ser vist com a incompetent, a ser observat, por al ridícul, a l'avaluació negativa. En fi, a percebre que la nostra autoimatge pot veure's malmesa.
 
Això li pot passar a una persona que no tingui por a parlar en públic?
Depèn de com et sents, de la teva seguretat per fer les coses. Si parlant en públic et sents competent sobre el tema del qual has de parlar no tindràs cap problema, però quan comencem a parlar una llengua estrangera al principi, òbviament, no ho fem bé. Llavors, si la nostra autoimatge es pot veure malmesa poden sorgir temors i ansietat. Tot depèn del nivell de competència que tinguem a l'hora de fer quelcom. A una persona que no presenta aquesta simptomatologia quan parla en públic li serà més fàcil.
 
Quines conseqüències pot tenir aquesta por?
Principalment és l'abandó en pensar que no vals i que no hi tens facilitat. I és una pena, perquè avui dia l'anglès és una eina fonamental a nivell laboral i social. S'entra en un cercle viciós: en pensar que has de parlar anglès comences a tenir una simptomatologia fisiològica; i això de vegades és una por anticipada, només de pensar que has de parlar anglès ja apareixen els símptomes. I a més se n'afegeixen altres de cognitius: «ho faré fatal, es riuran de mi». Per evitar això tens una conducta d'escapament, calles, i el que fas és retroalimentar aquesta por.
 
«La por a parlar una llengua estrangera 
no entén d'idiomes»
 
La por es pot estendre en viatjar a un país estranger?
La majoria de gent té problemes perquè veu que no pot avançar en els seus estudis, normalment fan un examen escrit perfecte, amb un alt nivell d'execució, i fracassen en l'examen oral. Quan han de viatjar a l'estranger coneixen el vocabulari i saben com expressar-se, però a l'hora de fer-ho es bloquegen; tenen por que no els entenguin, a fer el ridícul.
 
Es pot considerar una fòbia?
Jo no diria tant. És una por lògica, no pas irracional. Aquí hi ha una part de raó, és una falta de seguretat en el que estàs fent.
 
S'ha estès el programa a la formació d'altres especialistes?
El programa és nou, però la idea en un futur pròxim és la formació. Donar informació a professors, perquè aquesta demanda també ens ha arribat. Tenen alumnes que poden ser brillants estudiants d'anglès però es bloquegen. Llavors ensenyem a aquests professors a detectar el problema, i després els donem eines perquè sàpiguen tractar-los quan estan començant a aparèixer perquè no arribin a ser realment greus.
 
De moment el programa tan sols és d'anglès.
És en anglès perquè els professors parlem anglès, però la metodologia es podria aplicar a qualsevol idioma. La por a parlar una llengua estrangera no entén d'idiomes, pots tenir por a parlar qualsevol llengua que no sigui la teva.
 
Moltes persones tenen vergonya en parlar una altra llengua. Com se sap fins a quin punt és normal o que s'ha de tractar?
És una decisió que ha de prendre la mateixa persona, si creu que per si mateixa superarà aquesta situació i l'accepta com normal, o diu que realment això no ho pot superar. En tot cas, és una decisió personal.
 
«És quelcom que, poc o molt, 
tots hem passat»
 
Llavors no és una intervenció psicològica?
No s'ha d'entendre com una intervenció psicològica d'algú que té una patologia. És l'aprenentatge d'habilitats, socials en molts casos, que solucionen un problema, però jo no l'anomenaria un problema psicològic, ni moltíssim menys una patologia. No cal tenir cap problema de salut mental previ per tenir aquesta por, és quelcom que, poc o molt, tots hem passat.
 
S'han interessat altres comunitats autònomes en aquest programa?
Tot està aquí i ara cal començar a caminar. Primer es va aprovar el projecte, la metodologia, s'han fet una sèrie de proves per veure com funcionava amb grups i ara no ens posarem metes.

Escrit per: Laura López
www.associaciojoia.org

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

assumpta clopas martorell
1.

Felicitats per la iniciativa. Tenir en compte els aspectes psicològics: pors, bloquejos, habilitats per superar-ho etc. és fonamental en molts estudiants. Per tal de que sigui un treball reixit s'ha de fer bé. El professorat s'ha de reciclar convenientment.
Estudiant d'anglès tardana.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article