Catalunya és una nació sense estat amb una llengua de signes pròpia

Marta Vinardell i Maristany | representant espanyola a la Federació Mundial de Persones Sordes WFD

Amb estudis universitaris de Psicopedagogia, Audició i Llenguatge-Logopèdia i Magisteri en Educació Especial, Marta Vinardell i Maristany  ha estat nomenada aquest mes d’abril com una de les dues representats espanyoles a la Federació Mundial de Persones Sordes WFD. Activa i sempre inquieta, aquesta barcelonina de 39 anys és la presidenta de l’Associació per la Difusió de la Comunitat Sorda i responsable del web DifuSord. L'entrevista Jordi Serrat, col·laborador del social.cat.

Què representa per a la comunitat sorda catalana tenir una representant a la Federació Mundial de Persones Sordes WFD?
Crec que Catalunya pot tenir molts representants d'aquest nivell. Aquí hi ha moltes persones sordes amb grans capacitats. En aquest càrrec, però, la formació i les capacitats de treball en equip són molt importants. He de donar les gràcies a la Confederació Estatal de Persones Sordes d'Espanya (CNSE) perquè em van empènyer a presentar una sèrie de documentacions per participar en el grup de treball d'experts en Educació del Sord. Jo ja portava un temps col·laborant amb la CNSE, que també té un grup d'experts en Educació del Sord.

Quina serà la seva aportació?
El grup d'experts en Educació del Sord de la WFD compta amb nosaltres, que som la Marianne Rossi Stumpf del Brasil, l'Anna Komarova de Rússia, la Roz Rosen d'Estats Units d'Amèrica, en Lucas Magongwa de Sudàfrica i jo mateixa de Catalunya-Espanya. Ens centrarem en els drets dels nens sords a rebre una educació com cal i a analitzar les dificultats i peticions que ens arriben de diferents països sobre situacions irregulars com la inaccessibilitat a l'educació. Tenim com a referències diverses lleis i tractats, com l'article 24 de la CRPD (Convention on the Rights of Persons with Disabilities) que també defineix l'educació inclusiva. Nosaltres hem de definir més i millor el que seria l'educació inclusiva per als nens sords. Defensarem que els nens sords tinguin accés a un llenguatge des d'edats primerenques, amb un òptim i correcte desenvolupament social; que no pateixin deprivacions tant lingüístiques com d'accés a la informació, que els impedeixin rebre una educació inclusiva.
 
Quins són els principals reptes?
Un dels nostres reptes que té més complexitat és frenar la concepció incorrecta del camp de la medicina i de l'audiologia, i dels professionals de l'educació; frenar el convenciment d'aquelles famílies de criatures sordes portadores d'implants coclears i/o d'audiòfons que els proporcionen una audició tonal òptima, que no veuen necessari aprendre o adquirir la llengua de signes, encara que sigui com a segona llengua o de contacte social, no d'aprenentatge.
 
I per què creu que passa això, si és evident que la llengua de signes aporta beneficis per a la comunicació?
Hi ha una greu desinformació i un gravíssim prejudici envers la llengua de signes en societats desenvolupades. Tot i que hi hagi persones sordes de referència, no se'ls escolta. Hi ha molta ment reduccionista en moltes administracions educatives i de sanitat, per manca d'escolta i d'informació.
 
Creu que és important que des dels organismes internacionals es conegui i es recordi sempre que la llengua de signes catalana (LSC) és diferent de la llengua de signes espanyola (LSE)?
La Federació Mundial de Persones Sordes té un llistat de llengües de signes d'arreu del món i coneixen l'existència de la llengua de signes catalana. Saben l'existència de la Llei 17/2010 del 3 de juny de la Llengua de Signes Catalana aprovada pel Parlament de Catalunya. Reconeixen la diferència significativa respecte a l'espanyola. Tot i amb això, és cert; sí; se'ls ha de recordar que Catalunya és una nació sense estat i que té una llengua oficial pròpia i una llengua de signes pròpia. El país català és cada vegada més conegut arran de les notícies sorgides arran del procés de la consulta de la independència de Catalunya.
 
Creu vostè que la independència de Catalunya seria bona per a la comunitat sorda catalana?, ¿pot ser una bona oportunitat per mantenir l'estat del benestar?
Jo sempre he dit que sóc catalana abans de ser sorda, la meva identitat més forta és la catalana. Crec fermament en la necessitat de tirar endavant en el procés de la consulta i que Catalunya esdevingui lliure i independent. En el cas que succeeixi, que recuperem el nostre estat català, la comunitat sorda podrà redissenyar la seva estructura a nivell associatiu i federatiu, convertint-se en nacional. I podrem estar representats com la resta de països amb l'avantatge que a Catalunya ja tenim una llengua de signes pròpia i un Consell Social propi reconegut per la Generalitat. Aprofito per afegir que les meves relacions amb la CNSE són molt bones, i que les persones sordes no veiem fronteres ni identitats nacionalistes. A l'entorn sord estem acostumats a tenir una relació i cooperació transfronterera associativa. Ens veiem més com a sords que no segons la nostra procedència. No hi ha politització.
 
A Catalunya s'han fet avenços importants els últims anys amb el reconeixement legal de la LSC. El Consell Social de la LSC és una altra passa endavant?
No sóc la persona més adient per respondre a aquesta pregunta, però amb la Llei 17/2010 de la Llengua de Signes Catalana a mà, puc explicar-vos que el seu article 11 fa referència a la creació del Consell Social de la llengua de signes catalana com a òrgan d'assessorament, consulta i participació social en la política lingüística del Govern amb relació a la llengua de signes catalana. Al mes de febrer d'enguany es va constituir el Consell Social, que fou creat uns mesos abans. El consell té unes funcions clares: analitzar el foment i la difusió de la llengua de signes catalana i avaluar els objectius i resultats de les actuacions en relació a la llengua de signes catalana. Una de les representants de la Generalitat és del Departament d'Ensenyament. Espero que aquesta persona tingui una visió clara i sense prejudicis de la llengua de signes catalana, i que vegi que la LSC pot aportar moltíssim a l'educació dels nostres nens sords de Catalunya, com a llengua d'aprenentatge o com a llengua de contacte social. Els nens sords tenen el dret a conèixer-la de la manera que sigui.
 
Tot i els avenços assolits, la situació de crisi és molt preocupant. Té por que les persones sordes perdin drets?
Els drets no es perden, però si que pot passar que hi hagi menys accés als nostres drets. Les persones sordes i les seves famílies hem de saber com reclamar els nostres drets. És important saber amb quines lleis ens hem d'emparar i recórrer per la via administrativa o judicial. Tant si estem en crisi com si la situació canviés, hem de realitzar aquestes accions jurídiques i legals.
 
En el seu entorn més proper, ¿com estan afectant les retallades del govern a les persones sordes?
Estan afectant notablement a la Federació de Persones Sordes de Catalunya (Fesoca), que està greument afectada per les retallades de les subvencions públiques i que en depèn per viure. Afecta els serveis que proporcionen a les persones sordes: l'atenció a la persona sorda, el servei laboral, el servei d'intèrprets entre d'altres. En l'àmbit educatiu, les retallades afecten molt el sector públic d'ensenyament, amb una reducció d'hores d'atenció a l'alumnat. Pel que fa al servei d'interpretació en llengua de signes a l'àmbit educatiu, que gestiona la Fundació Pere Tarrés, desconec si a causa de la crisi han retallat moltes hores. Al marge d'això, la Federació de Persones Sordes de Catalunya està defensant els drets lingüístics i d'accés a la informació dels nois i noies amb sordesa que cursen estudis secundaris obligatoris i postobligatoris, que han de tenir intèrprets en la seva totalitat d'hores lectives, respectant els principis de l'educació inclusiva.
 
És preocupant que no es pugui garantir l'educació bilingüe amb la LSC com a llengua vehicular a totes les famílies que ho demanin per falta de recursos econòmics? Cal continuar reivindicant el bilingüisme com un dret humà?
El que més em preocupa és la visió de l'administració educativa sobre la importància de la llengua de signes catalana a l'educació dels nostres nens sords i de l'educació bilingüe. No han de poder retallar. Per llei, han de garantir els recursos necessaris per tal que les famílies i els nens sords puguin rebre una òptima educació també en llengua de signes catalana. El bilingüisme és un dret humà, contemplat en molts tractats i lleis com l'article 24 de la CRPD (Convention on the Rights of Persons with Disabilities). S'ha de lluitar per a que tots els nens i joves sords tinguin l'oportunitat de conèixer una llengua més, i emprar-la com un recurs més a la seva comunicació i accés a la informació, independentment de la seva parla i de les seves restes auditives que obtinguin amb les pròtesis auditives. 
 
Des de la vostra entitat ADCS-DifuSord cada dia divulgueu més les notícies per les xarxes socials. Quins són els vostres projectes de futur més immediats?
Ara, per ara, com que no rebem cap diner públic ni privat, ens abastim de les quotes dels socis que ens ajuden a mantenir l'entitat. La nostra tasca és totalment altruista i voluntària, sense tenir cap mena de retribució econòmica per les nostres accions. Esperem poder continuar informant a través de les nostres xarxes socials, amb milers de seguidors tant a Twitter com a Facebook. Per nosaltres és molt important la interacció que estem tenint amb els nostres seguidors i que la nostra tasca divulgativa sigui útil. Ens agrada estar al servei de les persones. Som inclusius i treballem per una inclusió informativa, social i també educativa. No ens tanquem ni ens segreguem. Això és molt important, ja que ens fa més individus socials.
 
Internet i els smarts phones són una gran revolució, també per a les persones sordes. ¿Les generacions més grans també participen cada cop més de la xarxa?
Sí. Estan desitjant aprendre molt i aprofitar-les al màxim. Crec que les persones grans sordes estan més preparades i més formades que la resta de membres de la tercera edat que no són sords, per qüestions de supervivència social i informativa. Des d'ADCS-DifuSord estem promovent moltes activitats formatives i informatives relacionades a les xarxes socials i amb l'ús dels smart phones, així com també de les tablets. La nostra finalitat és que les persones sordes tinguin la màxima informació i accés als seus continguts.
 
Amb la comunicació en línia, considera vostè que s'està perdent una mica el contacte interpersonal de fa anys? Els locals de les associacions de persones sordes continuen sent espais de reunió i de trobada amb gran dinamisme?
No crec que es perdi el contacte. Les persones sordes ens adaptem als nous temps. Gràcies a la comunicació en línia, s'estan definint noves relacions personals i socials, amb les seves trobades fora i dins del moviment associatiu. Jo defenso que les persones sordes no s'han de tancar a l'associació, ja que també hi ha vida fora de la seva pròpia associació i s'han de moure's socialment com qualsevol individu. Amb les noves tecnologies les persones sordes podem interactuar amb total independència i autonomia, i amb dret a decidir de què volem fer i amb qui volem quedar. Algunes persones diuen que les noves tecnologies maten les associacions, però jo defenso que no; que ens hem d'adaptar a les noves circumstàncies i ser oberts als canvis, al progrés.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

maria clemente
1.

Enhorabona marta.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article