Els protagonistes d’«Obertament»

Aitor, Fèlix i Ino | Futurs altaveus en salut mental


Conscienciar, trencar estigmes, sensibilitzar, modificar creences, i eradicar conductes discriminatòries és el que farà la primera campanya antiestigma en salut mental a Catalunya: «Obertament». El seu mateix nom ja és un joc de paraules que explica l’essència d’aquest projecte, que aspira a aproximar la realitat dels trastorns mentals a les llars i les famílies catalanes. Però quines seran les persones que s’encarreguin d’aquesta feina?



«Obertament» agrupa els principals agents socials de la salut mental a Catalunya i s’ha fixat grans metes, que es pretén que es tradueixin en la màxima participació de tots aquells que es vulguin involucrar en aquesta tasca social. És per això que es divideix en cinc línies d’actuació.

Foment de projectes comunitaris per compartir experiències
La comunitat de la salut mental és un dels principals sectors als quals es convida a participar en aquesta difícil tasca social. De moment, aquest projecte té tres activitats destinades a la comunitat: el Primer Premi Obertament, que servirà per donar a conèixer tots els projectes comunitaris que treballen el contacte social contra l’estigma en salut mental a Catalunya, «cosa que ens facilitarà un mapping del que ja es fa al terri­tori», segons explica a Joia Albert Ferrer, el vicepresident del projecte. Aquest premi donarà suport econòmic a tres projectes i servirà també per elaborar els kits de contacte social, una altra de les accions que té preparades «Obertament». Aquests kits estaran disponibles per a entitats i associacions i serviran per explicar les experiències seleccionades. I, finalment, la Marxa contra la Discriminació, «una marxa que segurament quedarà inaugurada el maig de 2013», diu Ferrer.

Sensibilització de col•lectius específics
«Obertament» ha detectat els grups clau que poden influir en l’opinió de la societat envers els trastorns mentals. Amb aquests grups específics volen iniciar una tasca de sensibilització que comença aquest 2012 i que té la intenció de durar fins al proper 2014. Els tres grans grups que influeixen a la societat són els generadors d’opinió, les persones pròximes a la problemàtica i les noves generacions; per això volen sensibilitzar 30 periodistes, 200 famílies i professionals socials i sanitaris, 400 estudiants universitaris i 600 estudiants d’institut. «Però això és només el principi, perquè a poc a poc es vol sensibilitzar més gent», puntualitza Ferrer.

Resposta a pràctiques discriminatòries
Un dels objectius d’«Obertament» és ser pràctics i eficaços, i per això volen intervenir directament en la realitat del dia a dia que, segons s’ha detectat, és on es realitzen més informacions i pràctiques estigmatitzadores i discriminatòries. Per desenvolupar aquesta línia d’actuació es demana la implicació de tots: les persones afectades, els professionals de la salut mental, les entitats i els familiars, amb l’objectiu de detectar informacions, pràctiques i situacions discriminatòries per construir amb elles una resposta coherent davant d’aquesta situació i crear també un anuari sobre salut mental i discriminació.

Campanyes de comunicació
«El que ens allunya no és el trastorn bipolar, són els teus prejudicis». Aquest és un dels missatges de la campanya de comunicació que s’ha posat en marxa per a aquest primer any de vida d’«Obertament». La intenció del projecte és inserir anuncis als mitjans de comunicació i efectuar una campanya viral a les xarxes socials, cosa que permetrà continuar tractant la problemàtica en programes de televisió i ràdio i en espais de premsa. També han convocat el IV Concurs d’Espots Publicitaris, amb l’objectiu de buscar idees que moguin les consciències. Conviden a participar-hi les persones involucrades en el sector de la salut mental, les persones que no tenen cap relació amb la salut mental però a les quals els agrada la publicitat i els mateixos professionals de la publicitat. Els espots s’hauran de centrar a sensibilitzar la població contra l’estigma, i la idea de l’espot guanyador serà desenvolupada per a la campanya de comunicació vinent.

Formació i foment de la participació
La finalitat d’«Obertament» és donar veu als protagonistes i que ells mateixos siguin els qui acabin apropant el projecte a tot el territori català. Per fer-ho han decidit crear tres equips de formació i foment de la participació, i ara disposen de 30 persones que tenen un trastorn mental: l’equip Alerta Estigma, un equip de Portaveus en primera persona i un equip de Sensibilització, que es formarà a partir dels altres dos equips anteriors. De cara al proper any volen acabar formant 150 persones i, segons Ferrer, «fer arribar el missatge a deu àrees del territori català».

«Sóc a “Obertament” perquè sento una obligació moral com a ciutadà»

L’Aitor López té 40 anys, és diplomat en Empresarials, és el petit de quatre germans i té dos nebots. Viu a Barcelona i es defineix com un professional, activista i usuari de la salut mental. Aquests tres papers són possibles perquè treballa com a monitor als clubs socials de Joia, és membre d’ADEMM, un moviment d’afectats per trastorns mentals a Catalunya, i també va ser usuari dels serveis de Sant Pere Claver. Ara ha decidit participar a la campanya «Obertament» en l’equip de Portaveus en primera persona.

Per què ets a «Obertament»?
Sento que tinc una obligació moral com a ciutadà perquè els futurs usuaris o persones afectades es trobin un altre panorama. Vull reenviar a la societat la meva experiència.

Vas decidir apuntar-te al grup de Portaveus, per què?
Ha estat donar un pas més, aquí hi som els activistes, els professionals i els familiars. Treballem per la salut mental en una cosa molt concreta. En el grup de Portaveus tots hem passat per l’experiència d’un trastorn de salut mental i cadascú té la seva missió. Aquí donaré la cara i per a mi ha estat el moment. Ho he fet per tota l’experiència que tinc acumulada, vull revertir-la.

Quin és el teu principal objectiu a «Obertament»?
Donar un missatge positiu, optimista i també realista. Vull que la gent entengui que tenir un trastorn mental és una cosa determinada en el temps i que no està relacionada amb la violència i els crims. Als nostres clubs socials no hi ha violència; sí que hi ha rigidesa o dificultats, però d’aquí a «tots som perillosos», no és real.

Per què et vas fer activista d’ADEMM?
Hi havia una part més reivindicativa en mi i em faltava saber on podia reivin­dicar les coses. Volia fer una reivindicació en primera persona i per a mi ADEMM va ser el lloc oportú per fer-ho. Reivindico drets i deures i això és el que em faltava.

Et sents identificat amb l’espot de la campanya?
Personalment no, perquè jo no m’he sentit discriminat ja que ho he portat d’una manera molt íntima. Ho he compartit molt amb la família i amb amics puntuals, ara és quan ho faré extensiu. Per a mi fer-ho extensiu significa la suma del que m’han jutjat fins ara més ser la mateixa persona però amb un trastorn mental. M’hauran jutjat com a persona i no com a un diagnòstic. Amb el que m’identifico més de la campanya és amb la frase «El que ens allunya són els teus prejudicis».

Com ha de ser el futur d’«Obertament»?
La campanya al final hauria de fer que tot fos normal i que els equips en primera persona i d’Alerta Estigma es diluïssin perquè el treball ja estigués fet i no s’hagués de sensibilitzar ningú.

Quina etiqueta et col•loques en relació amb la salut mental?
Empàtic. Jo reconec la teva experiència i la meva, i treballarem junts per donar un context més general de la salut mental.

«Utilitzaré “Obertament” per explicar en un futur als meus fills el que té la seva mare»

La Ino Moya té 42 anys, viu a Viladecans i té dos fills de 10 i cinc anys. Té un trastorn mental i ha escollit «Obertament» per, com diu ella, «sortir de l’armari». Té clar que a la persona a qui li expliqui que té un trastorn mental ha de ser molt oberta de ment. Va tre-ballar de comptable, ha estat voluntària de l’associació Adama i ara és la tresorera de l’AMPA de l’escola dels seus fills.

Per què és important per a tu «Obertament»?
Amb «Obertament» el que vull és trencar el meu autoestigma, perquè ara és com viure a dos mons on en un hi sóc jo amb la resta de la gent i en un altre jo amb el meu trastorn. La meva família ho sap, però a la gent amb qui he treballat i als pares de l’escola dels meus fills mai no els ho he explicat.

Has escollit el grup de Portaveus.
Vaig escollir Portaveus per superar el meu autoestigma, parlar a cara descoberta i sortir de l’armari. Parlar amb la gent encara que no em coneguin personalment. També és fer una mica de teràpia per a mi, perquè ara podré parlar el que no he parlat en 15 anys.

Et sents identificada amb els espots de la campanya?
Els anuncis de la televisió i del metro reflecteixen el que sento jo, que he viscut a dos nivells: al carrer, on sembla que no tinc res perquè és una cosa que no es veu, i per a mi mateixa. Ara ajuntaré aquests dos nivells de la meva vida. Em fa una mica de por el que puguin dir els pares de l’escola dels meus fills, però no m’importa el que jutgi la gent que no té cap contacte amb mi.

Els teus fills saben que tens un trastorn mental?
Els meus fills encara són molt petits per entendre això i mai no m’havia plantejat com explicar-los en un futur el que tinc. Ara crec que utilitzaré aquesta entrevista i «Obertament» per explicar-los en un futur què té la seva mare.

Què li dius a una persona que no està segura de voler tenir fills per culpa del seu trastorn?
Que es pot. Jo em veia limitada pel trastorn, però va arribar un moment que vaig pensar que, si podia treballar i fer una vida normalitzada, per què no podia tenir un fill. Vaig parlar amb la doctora per tenir els medicaments controlats. Vaig passar por a l’embaràs, però quan va néixer la meva criatura vaig veure que amb l’amor que em donava ell i el que li donava jo ja estava tot fet.

Quina és la teva etiqueta en salut mental?
Lluitadora. He lluitat per tenir un treball com qualsevol persona, per tenir una família, una parella, dos fills, per tot el que es pot lluitar en aquesta vida. Ara continuo lluitant, però sé que al darrere d’aquesta lluita sempre hi ha un moment que serà millor.

«Una vegada vaig llegir en un diari gratuït un titular amb grans lletres: “Així maten els bojos”»

El Fèlix Rozey va rebre el seu primer diagnòstic als 18 anys, ara en té 52. Viu a Barcelona amb la seva mare, però li agrada passar temps a Sitges, on té un apartament. Molts dies ha de matinar per portar a la seva neboda de 6 anys a l’escola. El seu primer contacte amb la salut mental el va trobar estigmatitzador i se sentia com en un gueto. Després va anar a un centre de dia i hi va fer bons amics. És membre d’Amnistia Internacional i d’Amics de la Gent Gran. També és un apassionat de la ràdio, on ja fa 10 anys que hi és. Ara s’ha fet membre del grup Alerta Estigma d’«Obertament».

Per què has entrat a «Obertament»?
És un projecte que em sembla interessant, i com que fa tants anys que estic en la lluita contra l’estigma crec que aquesta campanya promet. M’hi vaig sentir atret automàticament i per això em vaig posar en contacte amb ells.

Amb la teva experiència radiofònica podries estar en el grup de Portaveus, però vas preferir Alerta Estigma. Per què?
Prefereixo Alerta Estigma perquè sóc una persona que llegeix molta premsa i crec que això encaixa més amb mi. Posar la cara a una comunicació sobre la salut mental fa que em senti més tímid.

En què consisteix Alerta Estigma?
Trobes notícies o comunicacions estigmatitzadores i discriminatòries i et poses en contacte amb l’equip Alerta Estigma per observar les activitats que es fan perquè cesi aquesta discriminació. S’ha de mirar quines accions es poden realitzar per parar aquests missatges estigmatitzadors o, si és perquè la persona que escriu no té coneixement del tema, fer-li entendre que el que ha posat no és així.

Quin és el missatge més estigmatitzador que has trobat en els mitjans? 
Una vegada vaig llegir en un diari gratuït un titular amb lletres grans: «Així maten els bojos». Em vaig quedar paralitzat. Vaig pensar que com podien posar un títol així i quedar-se tan tranquils.

Què esperes d’«Obertament»?
Hi tinc grans esperances. És el primer cop a Catalunya que es fa una cosa així, a vegades la lluita contra l’estigma es fa des de recursos amb menys abast i no tens el impacte que has de tenir. «Obertament» és general, utilitza tots els recursos i està planejada perquè duri deu anys, això fa que hi tingui grans esperances.

Com et defineixes davant de la salut mental?
Crec que tinc facilitat per expressar-me, sóc expressiu, sobretot a nivell escrit perquè a vegades m’és més fàcil escriure que llegir. De fet, participo en dos blocs on parlo de tot això: en el bloc de Lunética, on principalment parlo de drets humans, cultura, música o cinema; i en el bloc d’ActivaMent, una associació de persones afectades per trastorns mentals, on centro més els meus escrits en salut mental.


Text i fotos: Beatriz Castillo
www.fundaciojoia.org

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article