Discapacitat i arts escèniques. En l'entrevista d'aquesta setmana a '52 tallats i un tovalló' s'aborden aquestes dues temàtiques amb les reflexions de Mercè Sampietro, una de les actrius catalanes més reconegudes. A la pregunta "a l'hora de representar una persona amb discapacitat, creus que s'ha de tenir una cura especial o has de fer com la resta de papers?" és clara. "A mi em sembla que no, que t'has d'apropar al màxim possible, precisament perquè no quedi una cosa de cartró pedra, una cosa falsa. Jo me'n recordo que vaig intentar informar-me tot el que vaig poder sobre la sordesa i em trobava que em preguntaven quin grau, quin tipus, etc. Jo no ho sabia, era un personatge que era sord, i segurament no ho vam fer rigorosament, però jo vaig intentar que m'expliquessin per saber què els hi passa pel cap, quins són els gestos, quina sensació tenen per dintre, etc. És que és un món absolutament desconegut i no sabem res. Això s'hauria d'estar explicant a les escoles, per exemple. Jo crec que és una feina doble, extra, d'intentar que, ja que jugues un paper així, ensenyar-ho al públic de la manera més veraç i més aproximant-se a la realitat. Això ho fan quan se'n fa una de policies o d'hospitals, doncs en aquest cas, encara amb més motiu." Podeu llegir l'entrevista sencera fent clic aquí.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari