El sistema penal català aposta també per la reinserció dels interns de forma real, copiant experiències exitoses en països com Canadà, Anglaterra o Bèlgica

Jordi Enjuanes investigador del grup de recerca GIAS

Aquest dimecres la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL presenta els resultats d'una recerca sobre nous models de reinserció social centrant-se en dos models diferents: una presó a Astúries que té alts índexs de reinserció dels seus interns (UTE Villabona) i una associació de Bilbao que treballa amb persones sense sostre, malalts mentals severs, drogodependents... Al social.cat hem entrevistat Jordi Enjuanes, un dels investigadores del grup de recerca GIAS (Grup d'Innovació i anàlisi Social) que ha elaborat aquest estudi. 

Com valoreu el nostre sistema penitenciari? Enumereu tres punts forts i tres aspectes a millorar.

L'actual sistema penitenciari presenta dues cares ben diferenciades, per un costat una clara aposta per la incorporació i reinserció dels seus interns, però per una altra banda, manté un sistema legislatiu i normatiu amb clara tendència punitiva. 
Els aspectes positius que destaquem són: impuls cada cop més elevat de projectes i iniciatives que fomenten la incorporació i la reinserció, un sistema legal abocat a afavorir processos d'incorporació i un equip de professionals preparats i formats per a la tasca que han de desenvolupar.
Per una altra banda, la part negativa del sistema penitenciari es reflecteix en un impuls d'accions de tall populista que frenen els processos incorporadors, una incapacitat d'explicar a la comunitat els projectes o iniciatives d'èxit del mateix sistema i, per últim, una manca de permeabilitat en polítiques i projectes inclusius d'arreu de l'estat o internacionals, junt a una dificultat per incorporar la participació dels mateixos interns i la comunitat en el procés de reinserció.
 
Quina és la principal diferència entre el nostre sistema penitenciari i el basc o l'asturià? Per què s'han agafat aquests dos sistemes com a referència?


En termes legals, cap, donat que la legislació penal és la mateixa per a tot l'estat espanyol, tot i que cal tenir present que Catalunya té competències transferides. Així mateix, en termes generals no podem establir diferències entre els sistemes penitenciaris de les diferents autonomies. Les diferències vénen per la proposta d'intervenció de projectes concrets, com és el cas de la UTE del Centre Penitenciari de Villabona, on, tot i mantenir la seva acció dins el que marca la legislació vigent, aposta clarament pel foment d'elements de participació comunitària, implicació dels interns en el procés penal i manté una clara línia cap a la rehabilitació i la reinserció.
 
Hem triat aquests programes perquè estan propers al marc teòric estudiat  i es presenten com a pràctiques d'èxit. La millora de la qualitat de vida i el benestar subjectiu així com el foment de la cohesió social són dos dels objectius propis de la Pedagogia Social Comunitària, i és en aquesta línia en la què treballen els programes estudiats. Es cerca millorar les condicions de les persones en greus situacions d'exclusió, dotant-los de les eines necessàries perquè es puguin incorporar, alhora que es treballa amb la comunitat perquè sigui un espai adequat d'acolliment i acompanyament en el procés incorporador.
 
El sistema penitenciari europeu, espanyol i català està aplicant "experiències renovadores en el sistema penitenciari que pretenen crear espais apropiats perquè els interns desenvolupin les seves capacitats com a ciutadans". Quines són aquestes noves experiències?


Una de les experiències pioneres a l'Estat espanyol es la creació de les Unitats Terapèutiques i Educatives (UTE) en diferents centres penitenciaris començant per Villabona (Astúries), però també podem destacar a casa nostra la creació i l'impuls que es donen als mòduls de participació i convivència, o la recent proposta del Cercles4eu on l'execució penal s'obre a la participació amb la comunitat per tal de poder facilitar processos d'incorporació social a delinqüents amb delictes qualificats com a greus. Aquesta proposta és una demostració que el sistema penal català aposta també per la reinserció dels interns de forma real, copiant experiències exitoses en països com Canadà, Anglaterra o Bèlgica.
 
Podríem enumerar una llarga llista de propostes i experiències renovadores que poc a poc es van implementant en els sistemes penitenciaris europeus. Assenyalaria la mediació penal com una de les eines més exitoses en el processos d'incorporació i conciliació agressor-víctima, la implementació de programes de tractament especialitzat per delictes concrets, com és el cas dels agressor sexuals, i el treball amb plataformes ciutadanes i entitats que donen impuls a polítiques de tall més humanista, o, i aquí hem de mirar molt més als sistemes penals nòrdics, una implementació de polítiques penitenciaries fruit del treball especialitzat i provinent d'estudis criminològics i no oferint accions de legislació a cop calent. 
 
Quins són els programes de reinserció social en medi obert?


Són molts els programes de reinserció que hi ha en medi obert, però si és cert que podem dir que aquells que tenen major eficàcia són els que no només fa èmfasi en la persona com a subjecte passiu de treball, és adir aquells on l'usuari és l'ajudat sense més, sinó que comptem amb ell de forma activa per tal de cercar els objectius i les accions que permetran la seva reinserció, i ho fan des de l'acompanyament de professionals preparats que entenen de la necessitat de comptar amb la participació activa de l'usuari, fomenten el treball en xarxa amb les diferents entitats socials comunitàries, no creant espais especialitzats que en ocasions aïllen més, i treballen amb la comunitat per trencar falsos estereotips i mites sobre els col·lectius. El treball en programes de reinserció ha de ser integral i comptar sempre amb el suport de la comunitat.
 
Quines són les principals conclusions de l'estudi "Pedagogia Social Comunitària en centres penitenciaris i en programes de reinserció social: un model d'intervenció per a la millora de la reinserció social"?


Al llarg de l'estudi són molts els aspectes o conclusions a destacar però podem assenyalar deu punts comuns a ambdós dels projectes estudiats:
· Voluntat de canvi. La participació activa i el procés d'empoderament individual de l'intern són elements clau en els processos de reinserció social.
· Tractament educatiu. El procés d'incorporació es realitza mitjançant el treball terapèutic. Es duu a terme a traves de programes socioeducatius i accions de sensibilització ciutadana.
· Prevenció i canvi educatiu. La prevenció de conductes de risc i la formació en competències psicosocials són a base del tractament socioeducatiu.
· Reinserció, integritat i xarxa social. La reinserció requereix de la participació de tos els agents de la comunitat en el procés d'incorporació. El treball en xarxa és una eina fonamental per desenvolupar accions integrals mitjançant equips interdisciplinaris.
· Treball personalitzat. L'acompanyament psicosocial i educatiu implica adaptació, planificació i un procés continu d'avaluació, mitjançant plans individualitzats.
· Professional com a facilitador del canvi. Els professionals treballen des d'una perspectiva tècnica i formació especialitzada.  Els seus rols i funcions es basen en un model de lideratge democràtic i distributiu.
· Grup, participació i animació sociocultural. El grup és un espai idoni per l'aprenentatge i l'exercici de la participació.
· Oci, cultura i comunitat. El desenvolupament cultural comunitari es mostra com un metodologia necessària per a la promoció sociocultural dels participants. L'accessibilitat i la flexibilitat dels equipaments i dels programes facilita el desenvolupament d'un oci normalitzat.
· Polítiques públiques i compromís de la ciutadania. La inclusió social requereix del suport de polítiques públiques. El treball de sensibilització ciutadana és necessari per afavorir la ruptura d'estereotips i estigmes socials.
· Planificació, avaluació i impacte. La planificació garanteix sistematització, coherència tècnica i rigor. Els sistemes d'avaluació, que mesuren els impactes de la intervenció, milloren de forma permanent la praxis social i educativa.
 
Com apliquem les conclusions a què ha arribat l'estudi (enfortir i desenvolupar la xarxa social, promoure la qualitat de vida i el benestar de les persones i la cohesió social)?
Realment ho apliquem poc, cal major conscienciació de la comunitat en el processos incorporadors. L'estat del Benestar ens ha dut a relegar la responsabilitat incorporadora a l'administració, entitats socials o institucions creades per aquest fi, però hem de ser conscients que la participació de la comunitat és vital per a consolidar aquestes fites. Les institucions treballen i doten de competències i habilitats però hem de ser els agents de la pròpia comunitat, nosaltres, els qui, a traves de les accions per mitja de la participació en entitats, fomentant el coneixement dels veïns i creant comunitat o donant els suport que necessiten tot trencant amb estereotips, els qui puguem consolidar les conclusions a les que hem arribat en aquest estudi. L'exclusió social és responsabilitat de tots i totes.
Pel que respecta a l'administració publica, esperem que reculli aquestes conclusions i faci més permeable encara, especialment en l'entorn penitenciari, la participació de les entitats, les universitats i els especialistes en la redacció de les polítiques públiques.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article