"El model català d'inserció difereix bastant d'altres llocs de l'Estat, perquè destina majors recursos? Se'n continuaran donant?" aquesta és una de les preguntes a què respon l'actual conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, en el marc de l'entrevista '52 tallats i un tovalló'. Si bé el seu passat el situa en temes d'Interior, actualment ocupa un càrrec més proper a l'empreses i l'àmbit laboral on també hi tenen cabuda les persones amb discapacitat. Puig, a la pregunta, respon: "Sí, la idea és destinar-ne més, i si no en destinem prou és precisament perquè no tenim aquests instruments, a través de cobrar els nostres impostos, tenir la nostra pròpia tresoreria i fixar les nostres prioritats. Fins i tot alhora d'endreçar per exemple els Centres Especials de Treball. Perquè estic convençut que hi ha diferents tipus d'empreses i negocis, que contracten a persones amb capacitats diferents però amb diferents nivells de dificultat. I no hi ha res més injust que tractar igual allò que és diferent. I em sembla que el model el tenim bastant clar però la norma espanyola no ens deixa. Els és igual si els Centres Especials de Treball tenen més o menys persones, dificultats o major dependència i els hi destinaran la mateixa subvenció. Això no ens acaba de quadrar amb el nostre model per com a mínim mantenir el suport a 13.000 persones que requereixen aquest tipus de solució. Doncs bé, la Generalitat amb els seus recursos propis malgrat que els seus diners estan a l'Estat, completem amb prop de 25 milions d'euros aquesta inversió necessària per garantir que aquestes persones puguin tenir aquest trànsit i itinerari per acabar-se incorporant a l'empresa ordinària. Es tracta que aquests centres siguin una espècie d'escola d'aprenentatge i incorporació d'hàbits i finalment de formació. Crec que el nostre model el podríem millorar si tinguessim major capacitat normativa (lleis) i capacitat executiva (diners) per gestionar millor les necessitats d'aquesta comunitat per part de l'Administració." Podeu llegir l'entrevista sencera fent clic aquí.
La pregunta seria ¿ DE que Riu Conseller del Atur i pobresa de Catalunya ? que no esta fem resper els Aturats que tenin fills res SI fa fer-nos patir i molt he a moltes familias quin mal conceller es No esperin els Aturats votin a C.I.U. res fácil de entendra per que no els votaran veritat
Imagineu el cas: un CET té treballadores i treballadors amb discapacitats que "treballen bé" (entenent això com un treball proper al de les persones "normals") i, aleshores, cal que les insereixin en empreses "normals"... amb la qual cosa el CET perd el seu millor capital humà cada vegada que insereix algú a una empresa ordinària.
Creieu que el model es podria aguantar? El què passaria és que els CET es quedarien "només" com a font d'entrada al mercat laboral ordinari i aquestes empreses s'haurien de menjar tots els costos i sacrificis de fer aquestes integracions, sense cap possibilitat de rebre un "retorn de la inversió" (en diners, però també en temps i en professionals discapacitats que hi treballin), l'empresa ordinària receptora se'n beneficiaria al 100% (sense comptar que això les ajudaria a assolir la reserva obligatòria del 2% i, per tant, alhora els CET es quedarien sense contractes per mantenir-se).
Aquest model s'apropa més a un servei social que no pas a un model d'empresa.
Potser cal replantejar-se la totalitat del model (en això coincideixo amb el Conseller Puig), però caldria que la "totalitat" fos, de debò, la totalitat del model i no només una part que ajudi a "justificar públicament" les ajudes (actualment més aviat minses) que reben aquests centres.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari