Serveis Socials: la dimensió ideològica i política

Begoña Román Professora d'Ètica a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Presidenta del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya

Begoña Romàn explica que "els serveis socials són l'aposta de la ciutadania per atendre els vulnerables" i aquest ha de respondre per necessitat a una dimensió ideològica i a una dimensió política. La dimensió ideològica, indica, és ineficient sense política, però es que la política sense ideologia és una mentida. Begoña opina que tota política ha de tenir ideològica i destaca que per desgracia en una societat plural com la nostra és inevitable que aquestes dimensions no estiguin en conflicte.

Com entens que es relacionen la dimensió ideològica i la dimensió política amb els serveis socials?
Són necessàries ambdues: la ideologia, la positiva, entesa com el conjunt d'idees i valors pels quals ens volem regir ha de servir a la tàctica i a l'estratègia de la gestió que l'espai públic comporta. I els serveis socials són l'aposta de la ciutadania per atendre els vulnerables que, per cert, ho som potencialment tots, no és només cosa de pobres.

Quina dimensió creus que és més cabdal com a eina de transformació dels serveis socials i per què?
La ideologia sense política és ineficient; la política sense ideologia és mentida: tota política l'ha de tenir. Si l'oculta és una ideologia perversa des del punt de vista ètic i de legitimitat democràtica. Però la credibilitat de la política passa per la coherència amb el seu ideari de lluita pel reconeixement, l'emancipació i contra la injustícia.

Trobes coherència amb les aplicacions que s'hi donen d'aquestes dimensions cap als serveis socials des de les institucions?
Des d'un plantejament pragmàtic pensem perquè tenim problemes, així que si en aquest congrés ens estem replantejant aquestes qüestions ha de ser perquè es dóna certa incoherència.

Penses que hi ha un conflicte entre aquestes dues dimensions i la seva interacció amb els serveis socials?
Clar que hi ha conflicte, i aquest és inevitable en una societat plural i accelerada en les canvis com és la nostra.

Per què creus que passa?
El problema és quan no es gestiona el conflicte i es fa veure com que no existeix. I això és més pervers perquè ens desmoralitza a tots: als professionals, que tenen consciència d'ineficiència; als ciutadans, perquè tenen una expectativa de civisme i, al final és cinisme (es proclamen drets i lleis però no es garanteixen). Tot plegat desacredita les organitzacions i institucions. El capital confiança, sine quan non per remuntar, no està sent cuidat

Com pot impulsar la dimensió ideològica accions en l'àmbit dels serveis socials si no compta amb un suport de la dimensió política?
Una possible resposta seria parlar amb el llenguatge de la política professional: estratègicament i tàctica és rendible i eficient explicitar la ideologia i ser avaluat des d'ella. Però, per altra banda, cal recordar-nos a tots que la política no és cosa “d'ells” (i si així ho creiem en estats democràtics aquesta és una preocupant complicitat).

Creus que fa falta actualitzar i/o revisar la conceptualització d'aquestes dimensions?
I tant, a això aspiraven discutint públicament i en calma d'aquestes qüestions.

Quins creus que són els eixos a millorar en cadascuna d'aquestes dimensions i per què?
Respecte d'allò ideològic, explicitar quins són els valors que ens caracteritzen i quins els indicadors pels quals ens volem caracteritzar, tot recordant el tarannà crític que els professionals i organitzacions dels serveis socials han de tenir per definició de la seva funció i missió de combatre les causes estructurals d'injustícia.
Respecte a allò polític, recuperar la dimensió de coresponsabilitat que com a ciutadans i professionals tenim: perquè és irresponsable deixar-ho tot en mans dels polítics professionals; però també ho és desconsiderar la nostra complicitat amb la política professional si ens limitem a complir ordres com a bons assalariats.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article