'Cal sensibilitzar per canviar les mentalitats en els rols i arquetips de gènere'

Anna Solà Directora de continguts de l'Observatori de les dones en els mitjans de comunicació

L'Observatori de les dones en els mitjans de comunicació ha tractat campanyes crítiques sobre la concepció sexista de les joguines. En aquesta entrevista, la directora de continguts de l'Observatori, Anna Solà, ens explica la seva visió al voltant d'aquesta problemàtica: com aquesta influeix en els nens i nenes i les iniciatives que impulsen amb la finalitat d'oferir propostes per arribar a una solució. 

Quines tasques realitzeu des de l'Observatori de les dones en els mitjans de comunicació?

Des de l'Observatori es desenvolupen tallers per a joves i tallers socioeducatius per a centres socials dels ajuntaments. També fem campanyes de reflexió i sensibilització per a fer arribar missatges. Els mitjans de comunicació són poc oberts a crear espais d'anàlisi i debat. Nosaltres mitjançant conferències o tallers de participació ciutadana intentem donar la possibilitat de reflexionar entorn els missatges que ofereixen. La publicitat és molt present i canviant com per a posar-la en un espai aïllat. Per això busquem espais per observar de forma crítica aquestes pràctiques, centrant-nos en les bones per veure que realment la publicitat podria ser diferent.
             
Per què creieu que es destaca el rol de gènere per a vendre una joguina?

Són tradicions i pràctiques que s’arrosseguen d’una cultura de vendre productes molt marcada pel màrqueting tradicional i d’arriscar poc mentre les vendes funcionin. Totes les tècniques de màrqueting es basen en uns estudis que acaben dient el que els mateixos realitzadors de l’estudi trien. És un espai molt conservador en el que no s’arrisca fins que hi ha una necessitat molt forta.

La publicitat segueix el camí d'anar sobre segur. Només s'apel·la a la innovació o al compromís social dins aquelles empreses que contemplen una línia de responsabilitat social. Aquestes empreses són les que estan més alerta en introduir unes noves mirades que estiguin pendents de les transformacions socials i no dels rols i estereotips de sempre. Únicament es trenca quan les marques tenen necessitats de trobar nous públics o quan assumeixen la seva part de responsabilitat en educació ciutadana.

La realitat és que aquestes accions tenen una repercussió en la limitació les capacitats de desenvolupament emocional i social, afecten als infants amb conflictes de gènere i intervenen en el pervivència de les accions masclistes.

Com intenteu combatre aquest fet des de l'Observatori de les dones en els mitjans de comunicació?

Des de l'Observatori de les dones en els mitjans de comunicació, demanem que s'introdueixi i en els mitjans de comunicació la visió d'aquelles famílies, escoles i grups de població que estan intentant canviar les tornes. El que fem és sensibilitzar perquè s'entengui que per transformar les mentalitats en els rols i arquetips de gènere hem de fer una operació conjunta de transformació, cadascú des del seu sector. El que critiquem és que mentre hi ha sectors preocupats en dur a terme aquesta tasca, hi ha una contraoperació pedagògica per part dels mitjans de comunicació.

On creieu que està el problema, és a dir, quins agents penseu que són els responsables?

Tots els estudis confirmen que la major part de la influència durant l'etapa de creixement prové de les famílies. En segon lloc, tot i que amb menys mesura, de l'escola. Els àmbits socials vénen després. És a dir, el que els conforma és l'entorn familiar i la importància que aquesta li doni a les influències externes. Per tant, és un tema relatiu i que depèn dels contextos socials.

Si es treballa poc el tema de sensibilització en nous hàbits i conductes, l'impacte de la publicitat pot tenir un pes més determinant. El que està clar és que la comunicació actualment reforça els estereotips. En un context en que una persona creix en la línia d'aquesta cultura tant androgènica els missatges dels mitjans l'afectaran doblement. Per això pensem que és molt important que les famílies entenguin que el paper és capital de cara a la conformació d'assignacions genèriques i entenem que es pot repensar l’acte de fer un regal com una oportunitat de superar els estereotips i convencions socials.

I específicament en l'àmbit publicitari?

La publicitat està al servei dels que fabriquen. Els que fabriquen tenen clar un públic objectiu que els funciona i per tant els fabricants intenten continuar pel seu camí amb un esperit conservador. Però es tracta d'una responsabilitat compartida. Si no hi ha una societat que contempli el gènere com a tema prioritari en les polítiques públiques, seguirem amb aquest dèficit. El que s'ha d'aconseguir és una presència molt més prioritària d'aquest fet amb iniciatives com la coeducació del professorat i les famílies. Així, de revolt, els mitjans de comunicació i els fabricants haurien de canviar la seva forma de veure el món.

Tot i que també hi ha excepcions amb fabricants que amb l'ajuda d'equips publicitaris intenten allunyar-se d'aquests rols. A vegades la solució és trobar la versió femenina, que no és idoni, o oferir unes joguines no tan marcades històricament per aquests rols deterministes.

Com reeducaríeu els fabricants entorn un tema tant sensible?

Més que reeducar el que ens interessa és que arribi al seu coneixement que hi ha un sector que discrepa en aquesta tendència tant anacrònica. Volem que aquells que vulguin treballin conjuntament per a què la aquesta nova mirada és desenvolupi en entorns socials i creatius. Amb la qual cosa, treballem per a què arribin aquests missatges i per a que la nova mirada hi sigui més present. Però no només en aquest sectors, sinó en tots. S'ha d'introduir no només des d'una vessant formativa sinó amb una perspectiva transversal.

Algun agent està redissenyant l'enfocament d'una forma apropiada, segons el vostre parer?

Sí hi han bones iniciatives. Nosaltres intentem compartir les propostes que s'encaminen cap a una transformació en la visió de gènere. A Facebook hi fem difusió. Una de les últimes iniciatives que hem compartit ha estat un catàleg d'una empresa que està presentant les joguines sense el determinisme de sempre. Tots aquest casos i models positius també els tractem als tallers o els redirigim com eines per al concurs '(RE)imaginat', un concurs on els joves redacten guions per spots allunyats de les pràctiques sexistes.

Com va funcionar la campanya 'Regala’m el que vulguis…jo hi poso la imaginació' i per què no la continueu fent?

En aquesta campanya proposàvem que s'exploressin nous usos de les joguines que responguessin a una vivència més àmplia i diversa. Animàvem, doncs, a buscar per exemple nous usos per a les nines. Aquestes campanyes les vàrem fer durant una època. Vam canviar aquestes activitats per altres línies d'actuació amb més participació ciutadana entorn a les bones pràctiques. Aquest canvi el vàrem fer perquè si no són molt massives tenen un impacte molt reduït. Tot i que l'impacte on s'hi donava era correcte.  

Per a què més pot servir una nina que per a jugar a cuinetes o famílies?
         
La imaginació al poder, cadascú pot pensar diferents idees creatives. Una nina que treballi a la construcció o que porti un camió, que treballi de fustera. Però a la vegada un nino infermer, ja que no estem parlant només dels rols de les noies sinó també dels nois. L'educació ha d'ajudar a compartimentar els espais. No cal ni tan sols posar-hi imaginació, només cal veure que hi ha a la societat encara que de forma més minoritària.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article