El Nadal suposa 'un moment molt delicat per aquelles persones que acaben de deixar l'alcohol' afirma Josep Rovira

Josep Rovira | Vocal de la Federació Catalana de Drogodependències i Cap de l'àrea de drogues de l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD

En aquesta entrevista a Josep Rovira s'intenta desgranar com afecta la presència de l'alcohol en aquestes dates a les persones propenses a l'addicció i com es podria millorar aquest vincle mitjançant una reestructuració del consens social entorn les begudes alcohòliques a les celebracions.

- Per què es pot dir que el Nadal és una època de recaigudes?

Per Nadal, i amb ella les festes i sopars amb familiars i amics, amb llargues sobretaules i sortides de nit, el consum d'alcohol és molt present com a part de la celebració, fet que fa que les festes suposin un moment molt delicat per aquelles persones que acaben de deixar l'alcohol. Els estímuls i pressió que es poden generar al voltant de la persona que ha abandonat el consum a resulta d'una addicció configuren un perill de recaiguda.

La persona addicta ha d’identificar de manera molt clara les situacions de risc a les què s’exposa. L’alcohol pot ser present durant moltes hores, ja sigui acompanyant el dinar o sopar, en el moment de brindar, a la sobretaula, a la sortida amb els amics a la nit. És important, en cas de participar d’aquestes celebracions, el comunicar la teva voluntat i necessitat de no beure. Sempre que al teu voltant es conegui la motivació que justifica la necessitat de no exposar-se a l’alcohol, és reduirà la pressió de l’oferiment.

 - També és una època de creació de nous addictes?

L'addicció és el resultat d’un consum abusiu de llarg termini. En èpoques de celebracions on el consum d'alcohol pot ser més intensiu, el que es pot donar és un increment del consum de risc. Riscos referits a situacions d’embriaguesa per excés de consum o pel fet d’agafar vehicles sota els efectes de l’alcohol.

- Es fan campanyes de prevenció sobre aquesta problemàtica?

Es realitzen campanyes però el més important i del que tal vegada estem mancats és d’un treball educatiu sobre el consum d’alcohol i els seus riscos. Existeix una tolerància molt important referida a l’excés de consum i un context social procliu al consum. És un treball que s’ha de realitzar a les mateixes famílies i a l’escola. Posteriorment reduir els incentius socials de consum serà també important.

- Què es podria fer per reduir el risc en aquestes dates?

Seria bo recomanar beure a poc a poc. Ser prudents en les quantitats i alternar-ho amb begudes no alcohòliques perquè es faciliti l'eliminació de l'alcohol que va passant per la sang. Beure, en cas de fer-ho amb l’estómac ple, acompanyant el menjar, i no barrejar diferents begudes moderarà el nivell d’alcoholèmia en sang.

Evidentment si algú ha de desplaçar-se amb cotxe o moto abstenir-se de beure.

- Beure alcohol és part de l'acte social, com es pot combatre aquesta concepció?

L’alcohol no hauria de figurar com a ingredient indispensable per una celebració o festa. Caldria reduir accessibilitat ja en punts de venda o cost segons volum d’alcohol present per afavorir begudes de menys graduació.

El consum d’excés hauria de ser socialment desaprovat en major mesura ja que en observar-lo lluny d’una norma de moderació aquestes conductes es reduirien. A la llarga, la salut, les celebracions i la festa en sortiria beneficiada.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Esteve Carreté Parera Balsareny
4.
Ara ve Nadal, matarem el gall...



Comença un mes dur de pair per a qui, com jo, durant tants i tants anys he celebrat les festes nadalenques amb companyia de les begudes alcohòliques. Recordo bé aquell primer Nadal en què, ja del tot decidit a no tastar mai més l'alcohol, vaig aixecar la copa de Vichy Catalán per brindar amb tota la meva família (una vintena de persones), que com cada any ens reuníem a taula per celebrar la nit de Nadal.
Damunt la taula hi havia bons vins, cava brut nature i un variat assortit de licors. Les paneres nadalenques havien arribat com cada any; no calia que compréssim res d'alcohol, ja que és el que més hi havia a cada panera (i a casa, sortosament, per aquestes dates en solien entrar unes quantes, entre paneres, lots, plafons etcètera), i en totes predominava l'alcohol.
Només jo brindava sense alcohol, fins i tot un avi i una àvia que estaven malalts aixecaren la copa amb brut nature. “Un dia és un dia!”, varen dir i, evidentment, no els va fer cap mal, perquè ells no eren alcohòlics.
Era la nit de Nadal de l'any 1997. La recordo bé, com si fos avui. Encara retruny dins el meu cervell aquell dring de copes. I com hauria begut jo aquell esplèndid brut nature, que durant tants anys jo mateix havia aconsellat, per aquestes festes!
Però ja havia fet el ferm propòsit de no tornar a recaure mai més i, per més que ho desitgés, no podia faltar a la meva paraula. Però la veritat és que aquella nit, més que mai, hauria volgut fer "una copeta", només una... Renoi, que la temptació era forta, i la lluita interior terrible! Pensava: “Fa sis mesos que no beus! La meva família ja em té confiança! Hi ha copes que estan mig plenes... Quan pleguem la taula, en lloc d'abocar-les a l'aigüera, me les beuré... Ningú no ho veurà... Serà un instant... i no em passarà res!”
El meu Jo bo em deia: “Recorda que ja ho vas provar una vegada i vas recaure com un passerell! Recorda bé la vergonya que vas passar, l'enrenou i l'ensurt que vas fer passar a la teva família; saps positivament que després d'una copa en ve una altra... Que si proves l'alcohol, encara que sigui en una mínima quantitat, si no és avui, demà en faràs una altra... i després una altra... i una altra...”
Sí que ho sabia! Però la temptació era forta. No vaig retirar la taula. No em vaig moure de la meva cadira. Tothom col•laborava a desembarassar el munt de plats, safates i altres estris que omplien la taula. Jo, que sempre era el primer a moure’m, em vaig quedar estàtic, clavat a la cadira, mirant com aquelles ampolles, algunes de les quals tenien encara més de dos dits d'elixir al cul, eren retirades per unes mans que no eren les meves.
Ningú no em va retreure que no ajudés. Tenia la sensació que els meus ulls m'havien traït i tothom sabia el que pensava.
De fet, el repte més fort encara havia d'arribar: la terrible sobretaula! Mentre els més menuts jugaven amb els regals del Tió, nosaltres fèiem la tertúlia, els torrons i les neules, els fruits secs i les llamineries de Doña Gimena eren devorades entre acudits, opinions i testimonis. La xerrameca era fluida i, no cal dir-ho, els vins generosos circulaven com un riu d'aigües revertes. Aquí també recordava jo com, anys enrere, havia insistit que la garnatxa era la beguda més adient per a tan dignes postres, i és clar, com que jo n'era un especialista en això de l'alcohol (no pel consum desmesurat que en feia, sinó perquè era la meva feina: distribuïa vins i licors), la meva gola "pessigollejava" el sabor de la garnatxa d'anys passats; però la vaig haver de calmar amb cafè. Fins aquí encara vaig resistir gairebé sense patiment; però, amics meus! Amb el cafè van arribar els Cardenals i Ducs (Mendoza i De Alba)... i els Malta, que tant ajudaven a pair tot el que en aquesta nit es consumeix de forma desmesurada.
Aquí sí que no tenia substitut per enganyar la gola, perquè després de tres cafès ja no sabia què més beure: l'aigua de Vichy ja em sortia per les orelles! La veritat és que les vaig passar de tots colors. No podia distreure'm de cap manera, la meva massa encefàlica només estava pendent del licor que bevien els altres i que jo no podia beure... De tant pensar-hi, el cap em feia mal. Però tot s’acaba i la festa també.
I ja va estar. No va passar d'aquí, i l’endemà en llevar-me recordo que era l'home més feliç del món. Havia passat la gran prova de foc i n'havia sortit airós. Quin millor premi podia desitjar? Jo havia vençut al maleït alcohol! Senzillament, era un home feliç: em sentia molt bé. I si voleu, us diré que vaig tenir la sensació de ser més important: no més important per als altres, sinó per a mi mateix.
He dit que ja havia passat per una recaiguda. Ja havia passat un Nadal anterior sense alcohol, però no compta per l'esforç que em va representar. Aquell primer Nadal no tenia cap mèrit, ja que jo acabava de sortir d'alta del procés de desintoxicació de CESAM: estava convalescent, i per tal motiu vàrem celebrar en la intimitat totes les festes nadalenques sense alcohol a taula.
Amics i amigues meus, que passareu per primera vegada per aquests tràngol, us encoratjo a lluitar amb fermesa i en sortireu vencedors. Si ho aconseguiu, la recompensa l'obtindreu amb la satisfacció i el reconeixement personal: el vostre, el de la vostra família i el de tothom qui us estimi.
BON NADAL I MILLOR ANY NOU!
Nadal del 2014
Associació Manresana d'Alcohòlics Rehabilitats
  • 0
  • 0
Esteve Carreté Parera Balsareny
3.
Ara ve Nadal, matarem el gall...

Comença un mes dur de pair per a qui, com jo, durant tants i tants anys he celebrat les festes nadalenques amb companyia de les begudes alcohòliques. Recordo bé aquell primer Nadal en què, ja del tot decidit a no tastar mai més l'alcohol, vaig aixecar la copa de Vichy Catalán per brindar amb tota la meva família (una vintena de persones), que com cada any ens reuníem a taula per celebrar la nit de Nadal.
Damunt la taula hi havia bons vins, cava brut nature i un variat assortit de licors. Les paneres nadalenques havien arribat com cada any; no calia que compréssim res d'alcohol, ja que és el que més hi havia a cada panera (i a casa, sortosament, per aquestes dates en solien entrar unes quantes, entre paneres, lots, plafons etcètera), i en totes predominava l'alcohol.
Només jo brindava sense alcohol, fins i tot un avi i una àvia que estaven malalts aixecaren la copa amb brut nature. “Un dia és un dia!”, varen dir i, evidentment, no els va fer cap mal, perquè ells no eren alcohòlics.
Era la nit de Nadal de l'any 1997. La recordo bé, com si fos avui. Encara retruny dins el meu cervell aquell dring de copes. I com hauria begut jo aquell esplèndid brut nature, que durant tants anys jo mateix havia aconsellat, per aquestes festes!
Però ja havia fet el ferm propòsit de no tornar a recaure mai més i, per més que ho desitgés, no podia faltar a la meva paraula. Però la veritat és que aquella nit, més que mai, hauria volgut fer "una copeta", només una... Renoi, que la temptació era forta, i la lluita interior terrible! Pensava: “Fa sis mesos que no beus! La meva família ja em té confiança! Hi ha copes que estan mig plenes... Quan pleguem la taula, en lloc d'abocar-les a l'aigüera, me les beuré... Ningú no ho veurà... Serà un instant... i no em passarà res!”
El meu Jo bo em deia: “Recorda que ja ho vas provar una vegada i vas recaure com un passerell! Recorda bé la vergonya que vas passar, l'enrenou i l'ensurt que vas fer passar a la teva família; saps positivament que després d'una copa en ve una altra... Que si proves l'alcohol, encara que sigui en una mínima quantitat, si no és avui, demà en faràs una altra... i després una altra... i una altra...”
Sí que ho sabia! Però la temptació era forta. No vaig retirar la taula. No em vaig moure de la meva cadira. Tothom col•laborava a desembarassar el munt de plats, safates i altres estris que omplien la taula. Jo, que sempre era el primer a moure’m, em vaig quedar estàtic, clavat a la cadira, mirant com aquelles ampolles, algunes de les quals tenien encara més de dos dits d'elixir al cul, eren retirades per unes mans que no eren les meves.
Ningú no em va retreure que no ajudés. Tenia la sensació que els meus ulls m'havien traït i tothom sabia el que pensava.
De fet, el repte més fort encara havia d'arribar: la terrible sobretaula! Mentre els més menuts jugaven amb els regals del Tió, nosaltres fèiem la tertúlia, els torrons i les neules, els fruits secs i les llamineries de Doña Gimena eren devorades entre acudits, opinions i testimonis. La xerrameca era fluida i, no cal dir-ho, els vins generosos circulaven com un riu d'aigües revertes. Aquí també recordava jo com, anys enrere, havia insistit que la garnatxa era la beguda més adient per a tan dignes postres, i és clar, com que jo n'era un especialista en això de l'alcohol (no pel consum desmesurat que en feia, sinó perquè era la meva feina: distribuïa vins i licors), la meva gola "pessigollejava" el sabor de la garnatxa d'anys passats; però la vaig haver de calmar amb cafè. Fins aquí encara vaig resistir gairebé sense patiment; però, amics meus! Amb el cafè van arribar els Cardenals i Ducs (Mendoza i De Alba)... i els Malta, que tant ajudaven a pair tot el que en aquesta nit es consumeix de forma desmesurada.
Aquí sí que no tenia substitut per enganyar la gola, perquè després de tres cafès ja no sabia què més beure: l'aigua de Vichy ja em sortia per les orelles! La veritat és que les vaig passar de tots colors. No podia distreure'm de cap manera, la meva massa encefàlica només estava pendent del licor que bevien els altres i que jo no podia beure... De tant pensar-hi, el cap em feia mal. Però tot s’acaba i la festa també.
I ja va estar. No va passar d'aquí, i l’endemà en llevar-me recordo que era l'home més feliç del món. Havia passat la gran prova de foc i n'havia sortit airós. Quin millor premi podia desitjar? Jo havia vençut al maleït alcohol! Senzillament, era un home feliç: em sentia molt bé. I si voleu, us diré que vaig tenir la sensació de ser més important: no més important per als altres, sinó per a mi mateix.
He dit que ja havia passat per una recaiguda. Ja havia passat un Nadal anterior sense alcohol, però no compta per l'esforç que em va representar. Aquell primer Nadal no tenia cap mèrit, ja que jo acabava de sortir d'alta del procés de desintoxicació de CESAM: estava convalescent, i per tal motiu vàrem celebrar en la intimitat totes les festes nadalenques sense alcohol a taula.
Amics i amigues meus, que passareu per primera vegada per aquests tràngol, us encoratjo a lluitar amb fermesa i en sortireu vencedors. Si ho aconseguiu, la recompensa l'obtindreu amb la satisfacció i el reconeixement personal: el vostre, el de la vostra família i el de tothom qui us estimi.
BON NADAL I MILLOR ANY NOU!
Nadal del 2015
Associació Manresana d'Alcohòlics Rehabilitats
  • 0
  • 0
Josep Pagès i Canaleta de Cardedeu VALLES ORIENTAL
2.
La tonteria mès gran mai vista es dir per un dia no pasa res , y veus Alcohol desde aquel dia tornaras a veura alcohol tots els dias Una vegada es nomes la primera de altres moltes altra vegada . Es com el que deixar de fuma si despres de mesus de fuma agafa un cigarro y el fuma corra el perill de tornar a fuma per sempre CUAN ES DIU NO a de ser per sempre Lo mateix que cuan talles relacions amb amics ho familars cuan es diu NO CUAN ES TALLA a de ser per sempre .... Hus aseguro que no fuma te moltes mes ventajas que hus penseu he y no veura alcohol moltes mes si ta paren en un control fas la prova amb molta tranquilitat ha ha ...
  • 5
  • 1
Josep Pagès i Canaleta de Cardedeu VALLES ORIENTAL
1.
JO crec ques el contrari es la prova del algodon , la prova de foc , per saber de veritat que ja deixen EL ALCOHOL ,, que millor que unes festes ques veu molt Alcohol Sien veuen beben alcohol esque no estaben bien curados ho sera que mai es volien curar . JO Fa molts anys que baix dir NO VUI FUMAR MÈS hi desde les hores NO Fumu hi mira que tots fumen al carrer he . NO Cal buscar EXCUSES si algu no vol SER ALCOHOLIC NO HUSARA jo fa anys tampoc bebo vec Alcohol NI EL NADAL en podra fer canvia de opinio MENTE SANA CUERPO SANO Si controles la mente tu no fumaras ni veuras alcohol JO Ara en pleno invierno baix amb samarreta maniga corta dic no tengo frio hi no el tin hasta me pongo a sudar ...MÈS Controls de Alcolemia controls de atrapar borratxos al volante portan cotxes a les carreteres .
  • 4
  • 0

Comenta aquest article