Cal defensar l’Estat del Benestar tot actualitzant-ne els objectius i les prioritats

Rosa Domènech | Treballadora social. Medalla d’Or al Treball Social 2015

Aquesta tarda rebrà el màxim reconeixement que atorga el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya a les persones que han exercit la professió amb compromís i dedicació. En el cas de Rosa Domènech, es tracta d’una trajectòria polifacètica que s’inicia als anys seixanta a diferents suburbis de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, i es prolonga fins avui passant per l’Administració pública, la docència i el tercer sector social.

Entrevista feta per Agnès Felis Prósper, responsable de Premsa del Col·legi de Treball Social de Catalunya.

Com ha canviat el treball social en els 50 anys que fa que l’exerceixes, des que vas començar com a assistent social al barri del Camp de la Bota?
He viscut diversos canvis importants: vaig començar en un suburbi sota el règim franquista, sense llibertats democràtiques, a partir del 1975 vaig viure i participar amb entusiasme en l’esforç per crear una democràcia de gran vocació social, i després al segle XXI he viscut el desgast dels idearis polítics i la necessitat d’actualitzar-los. En la primera etapa vaig exercir el treball social comunitari; també fèiem treball de casos, però l’orientació general era de comunitat, amb la gent, els veïns, els afectats, els usuaris. La segona etapa la vaig viure a l’Ajuntament de Barcelona i, posteriorment, creant amb altres companyes una institució sense afany de lucre com fou l’Institut de Treball Social i Serveis Socials (INTRESS), que vaig dirigir durant vint anys. Finalment, l’actual etapa la visc amb la inquietud i la percepció que cal mobilitzar-se per defensar l’Estat del Benestar i actualitzar-ne el funcionament d’acord amb les necessitats d’avui i de demà. Durant aquests 50 anys he viscut el protagonisme del treballador social primer com a agent de canvi en l’època de la ,dictadura i després com a constructor de la democràcia social. Amb el temps s’ha produït un procés de burocratització i de progressiva marginació que crec que cal trencar.

Quines són les satisfaccions més grans que t’ha donat el treball social i els moments més difícils que has viscut?
Per a mi el treball social és fonamentalment treball social comunitari, es faci on es faci. L’acció concreta, feta sectorialment, sempre ha de tenir una orientació que conflueixi en un esforç general de millora de la societat. En aquest camí crec que les grans satisfaccions han estat en comprovar que feia aquest camí amb la gent, sempre he rebut molt d’aquesta relació, intercanviant inquietuds i aspiracions. El treball social sovint és dur, però et dóna molt.

Què destacaries de les diferents facetes de la teva trajectòria? Amb què et quedes de cadascuna?
L’important és que el treball social tingui sentit en el marc general de la societat, que sigui una contribució a la marxa general, a la millora, al progrés. La primera etapa al Camp de la Bota, Montjuïc i Santa Coloma la vaig fer com a assistent social dins de l’única institució que als anys seixanta mantenia una xarxa de treballadors socials als barris, Càritas. Després a l’Ajuntament de Barcelona el 1979 es creà l’Àrea de serveis Socials i es tancà la de ‘Beneficència’, i posteriorment l’INTRESS crec fou la primera entitat privada sense afany de lucre fundada per ajudar l’Administració, des de la complicitat, en la construcció de l’Estat del Benestar. Els treballadors socials de Catalunya hem fet grans aportacions a la construcció de l’Estat del Benestar i durant molts anys trobàrem en el PSOE un interlocutor atent.

Com veus la situació actual, amb perspectiva històrica, des del punt de vista de les polítiques i els avenços socials?
Actualment vivim un retrocés de l’Estat del Benestar. Malgrat que sempre cal actualitzar-ne el funcionament i les prioritats, el que en els darrers anys vivim és clarament un retrocés. El Partit Popular no hi creu i va abandonant molts serveis que el caracteritzaven. Hem seguit un procés acumulatiu i cal ser capaç d’analitzar en cada moment què cal fer i que és sobrer o no prioritari, però el gran problema actual és l’abandó de les polítiques socials per part de l’Estat. Es diu que la crisi obliga, però crec que, senzillament, no creuen en un model que, no ho oblidem, és una gran operació de redistribució de la riquesa en benefici de tothom.

Com valores l’acció social que es fa des de les entitats del tercer sector? Quins aprenentatges consideres més rellevants de la teva darrera etapa al front d’entitats sense afany de lucre?
La valoro positivament, però he viscut un canvi en l’acció del tercer sector. Va néixer com a col·laborador de l’Administració i amb els anys ha emprès iniciatives pròpies. Segurament és fruit dels pas dels anys, però penso que el tercer sector hauria de ser un braç executor, col·laborador de l’Administració d’acord amb les necessitats.

Fins a quin punt ha condicionat la crisi, i tot el que ha comportat en el terreny social, el paper dels treballadors i les treballadores socials? Estem un moment d’inflexió?
La crisi ha agreujat les situacions, però jo crec que el treball social en les últimes dècades ha experimentat un procés de burocratització. Mai no hi havia hagut tants treballadors socials, i alhora mai no havien estat tan marginats en el procés de definició de les polítiques socials. Naturalment en aquest problema devem tenir nosaltres també alguna responsabilitat. Durant molts anys l’assistent social ha estat un factor indispensable, a ningú li passava pel cap prescindir-ne. En les darreres dècades ens hem deixat marginar i sovint hem abandonat el nostre lloc en la planificació i l’execució de l’acció general, però cal recuperar la sintonia amb els problemes socials i formar part de l’acció per resoldre’ls.

En relació a la mobilització ciutadana en defensa dels drets socials i els corrents de regeneració democràtica, com valores les relacions entre els diferents actors? Com s’han de situar els professionals de l’atenció social?
El treballador social s’ha de situar al costat de la gent, dels usuaris que tenen problemes, dels afectats. Potser caldria que ara féssim un nou esforç per reconceptualitzar el treball social com es féu en altres èpoques, quan calia que fóssim “agents de canvi”. Hem d’estar en la mobilització ciutadana perquè és la que contribueix a la defensa dels interessos col·lectius, tot recordant-nos quines són les prioritats socials. Estic convençuda que el nostre lloc com a professionals del treball social està en la solució concretíssima de problemes i també en la direcció i la planificació de les orientacions generals de l’Estat del Benestar, que cal defensar tot actualitzant-ne els objectius i les prioritats, però de cap manera acceptant la seva liquidació progressiva en benefici d’antigues pràctiques de beneficència.

Quins reptes afronta el treball social en el nou context social?
Fer un bon anàlisi de la realitat actual, implicar-nos en la solució dels problemes i aportar-hi la nostra professionalitat. Els treballadors socials no hem de renunciar de cap manera a la responsabilitat de planificar i dirigir la gran construcció de justícia social que és l’Estat del Benestar. La lliçó de la crisi és clara: cal coherència, des de pagar impostos i acabar amb la impunitat dels qui defrauden i afebleixen les possibilitats d’expressar la nostra solidaritat,fins recuperar l’ambició de fer nous passos en la construcció de l’Estat del Benestar. Segurament ara hi ha més consciència del gran patrimoni que representa perquè ara hem vist el perill que es lamini, es redueixi, es marginalitzi.

La reforma de l’Administració local engegada per l’Estat amenaça el model de protecció social tal com l’entenem actualment?
Efectivament és una mostra del que es proposa el govern de l’Estat espanyol actual, que sempre té el mateix objectiu: reduir el model existent. Si aquesta “reforma” acaba complint-se, significarà la desaparició de serveis socials que són a prop de la gent; significarà recarregar amb més despesa els pressupostos d’institucions catalanes com les diputacions i la Generalitat i, finalment, farà més problemàtica la seva pervivència.

Com veus aquest any de múltiples eleccions que ens espera?
Les eleccions sempre han de ser benvingudes, són el senyal i la bandera de la democràcia, grans oportunitats per decidir. Els ajuntaments són peces bàsiques per al funcionament de la societat, són la primera línia de l’acció política, l’estructura més propera a la gent. Les eleccions al Parlament de Catalunya expressaran com volem acostar-nos a una fórmula millor per a la vida en llibertat de Catalunya. I les eleccions a les cambres generals de l’Estat espanyol també són importants. A Catalunya en els darrers anys s’ha anat expressant un desig de canvi polític en el sentit del que proposava l’Estatut aprovat el 2006, retallat barroerament pel Tribunal Constitucional, i el clam popular que demana un Estat propi. Aquesta és una aspiració col·lectiva, social, en la que cal participar amb interès i esperança.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article