'La gent que viu aïllada socialment mor abans'

James Lubben Catedràtic i Fundador de l'Institut d'Envelliment del Boston College

  • Fundació Pere Tarrés
    Fundació Pere Tarrés
  • Fundació Pere Tarrés
    Fundació Pere Tarrés
  • Fundació Pere Tarrés
    Fundació Pere Tarrés

James Lubben prové d'una família molt nombrosa, amb 11 germans. Des de ben petit, diu, coneix la importància dels lligams socials i, de fet, aquests han esdevingut el seu àmbit d'estudi. Lubben és un expert mundial en les conseqüències que té en la salut l’aïllament social, sobretot en la gent gran. És catedràtic del Boston College i professor emèrit de la Universitat de Califòrnia (UCLA) i ha desenvolupat una escala per mesurar la xarxa social de les persones.

Ara fa dues setmanes el doctor Lubben va visitar Barcelona, per primera vegada, per participar en un seminari internacional sobre recerca social de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. El social.cat va tenir l'honor d'entrevistar-lo i publica l'entrevista avui coincidint amb el Dia Internacional de les Persones Grans.

Quines conseqüències té l'aïllament social en la salut?
 
El deteriorament cognitiu, per exemple. A mesura que ens fem grans sorgeix la preocupació de "perdre el cap", una expressió comuna. És llavors quan la gent comença a fer mots encreuats i puzles per assegurar-se que segueixen tan àgils com sempre. Irònicament, una de les tasques més complexes i exigents per a la ment és mantenir converses, perquè has d'estar atent, pensar, respondre... Aquest procés ajuda a estimular el cervell.
 
A més, les persones que viuen aïllades no acostumen a cuidar-se i, com a resultat, pateixen les conseqüències, també a nivell físic. Sovint no surten gaire i, per tant, no fan exercici, fet que suposa un deteriorament muscular.

L'aïllament social també pot ser mortal, així de físiques poden arribar a ser les conseqüències! La gent que viu aillada mor abans, està comprovat.
 
Als EUA ara hi ha un debat sobre el confinament solitari dels presoners. Estem a punt de declarar-ho cruel i inhumà....  També hi ha estudis que posen el focus en els infants. Els nens que estan aïllats els primers dos anys de vida desenvolupen un deteriorament cognitiu que mai poden resoldre. L'aïllament social pot tenir efectes devastadors.
 
Diu que l’aïllament social mata?
 
Hi ha proves que l’aïllament social és tan mortal com moltes de les pràctiques poc saludables, per exemple fumar. El tabac i l’aïllament social funcionen de manera similar a l’hora de determinar quines són les possibilitats de ser hospitalitzat en un futur pròxim o d’estar-ho de manera perllongada.
 
Considera que la gent és prou conscient de les conseqüències de l'aïllament social en la salut física?
 
Crec que a la premsa la majoria d'històries tenen relació amb la solitud, que és un aspecte de l'aïllament, però no és el mateix. La solitud té una alta correlació amb l'aïllament social, però no el defineix.
 
L'aïllament pot tenir conseqüències severes en la salut física i crec que ara aquests efectes es coneixen més, però encara no es comuniquen al públic. Una de les raons per les quals considero important aquesta entrevista és que els periodistes podeu comunicar a la gent la importància de tenir cura del capital social, de la mateixa manera que ens preocupem pel capital econòmic.
 
Existeix una relació, doncs, entre els lligams socials i el sistema immunitari?
 
Hi ha moltes recerques que demostren que un sistema immunitari fort està associat a lligams socials sòlids.
 
Com podem mesurar els lligams socials amb la finalitat de considerar-los una variable clínica?
 
He desenvolupat una escala de preguntes que tenen relació amb la família i els amics i que mesura la consolidació dels vincles. Si les persones no tenen un mínim de dos persones amb qui poder desenvolupar la funció social, llavors podem dir que es troben aïllades. Aquest és el punt de partida que fem servir per propòsits clínics, però després hi ha graus a tenir en compte.
 
El missatge és que no has de ser la persona més sociable del món, ni tenir molts amics al facebook. Això no comptabilitza. El que necessites són bases, suport, dues persones amb qui puguis comptar, que vegis regularment. Poden ser amics o familiars.
 
Hi ha gent amb lligams d'amistat forts i gent que no té temps pels amics perquè la família és molt absorbent. El motiu pel qual valoro ambdós nocions és perquè sóc conscient que hi ha persones que no tenen cap dels dues coses.
 
Els lligams socials canvien amb l'edat...
 
Sí. Hi ha transicions en diferents etapes de la vida. Moltes persones tenen lligams d'amistat molt forts a la feina i quan es jubilen deixen no només la feina, sinó també les seves amistats. Els joves, en canvi, desenvolupen amistats i moltes vegades reforcen aquests vincles en detriment dels familiars. Després, però, troben un punt mig.
 
Hi ha pujades i baixades. Quan algú es jubila és positiu que dugui a terme activitats socials per compensar els lligams que es deixen a la feina. Hem d'educar la població perquè no cometi l'error absurd de canviar de residència quan deixa de treballar pensant que farà nous amics. Als EUA tenim una expressió, snowbirds (aus migratòries), per la gent gran que marxa a passar l'hivern al sud i torna al nord a l'estiu. No se n'adonen de les conseqüències negatives que pot tenir això pels lligams socials...
 
Què pot fer la societat per pal·liar els mals de l’aïllament social?
 
Primer cal que creem consciència que l'aïllament social pot matar. Viure aïllat no té cap benefici i si deixes de dur a terme activitats socials pots tenir problemes. Enlloc de posar en valor el fet d'estar sol, hem de pensar en els riscs que comporta. No cal ser el rei de la festa, que coneix tothom, però en profunditat no coneix ningú... Simplement s'ha de tenir persones amb les quals es pugui comptar: amics o familiars.

La nostra recerca se centra a intentar identificar les persones que estan aïllades o tenen risc d’estar-ho. Hem desenvolupat una eina per mesurar l’aïllament social, perquè no volem fer la intervenció en tothom, sinó en aquells que estan en risc. També necessitem que els treballadors socials i els sanitaris atenguin aquest fet i preguntin a les persones per conèixer la seva situació.
 
La tercera qüestió essencial és la necessitat de desenvolupar programes. Alguns metges m'han agraït la meva tasca, però m'han dit que no saben què receptar. Estan tan acostumats a receptar que ara se senten perduts.
 
En el cas de les persones que tenen cura dels altres, com d'important és que cuidin els seus lligams socials?
 
Si tu vols tenir cura d'una persona, primer t'has de cuidar a tu mateix. Una de les tietes de la meva dona va haver de cuidar la seva germana gran, que patia Alzheimer, i no va demanar ajuda a la família. Estava tan preocupada de tenir cura de la germana que poc després que aquesta morís va tenir un ictus. Segurament si no hagués estat tan ocupada cuidant-la, no hagués tingut problemes de pressió sanguínia, o hagués sabut que els tenia i hagués anat amb més cura.
 
La lliçó d'aquesta història és que ella va acabar postrada en un llit 13 anys. Potser si hagués anat abans al metge els hagués pogut viure en millors condicions. Va pagar el preu de desatendre's.

Els valors de la societat són importants per evitar l'aïllament social?
 
Crec que els mitjans teniu un paper important en aquest sentit. També els polítics. Quan parlem de la importància de la cohesió social, és també important abordar els valors. La noció que els EUA són individualistes sempre ha estat un mite. Honestament, la gent no tira endavant per sí mateixa, sinó amb l'ajuda dels amics i la família.

Aquells que creuen que poden sortir-se'n sols, simplement s'enganyen. Tots necessitem lligams socials, és important construir-los i cuidar-los, perquè no sabem quan podrem necessitar el nostre capital social. De la mateixa manera que ens preocupem de tenir diners al banc, hem de preocupar-nos de tenir capital social suficient.
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article