'El sindicat de manters busca ser un interlocutor vàlid entre administracions, col·lectius en lluita i societat civil'

Ulises Flores | Membre de l’Espai de l’Immigrant i Tras la Manta


Divendres farà dues setmanes que el saló d'actes del centre social autogestionat Can Batlló era testimoni de la presentació oficial del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona. L’organització neix amb la voluntat de “fer sentir la veu d’aquest col·lectiu” i esdevenir “un interlocutor vàlid”.  Parlem sobre el sindicat amb Ulises Flores, membre de l’Espai de l’Immigrant, una entitat que ha contribuït a la construcció d’aquest ens i que treballa per a la inclusió social dels col·lectius més vulnerables.

Què us ha portat a crear un sindicat?

Hi havia una necessitat de defensar el col·lectiu davant la campanya de criminalització,  persecució i racisme que pateixen la majoria dels venedors ambulants.

Aquest era un tema que no sortia a la premsa. La majoria de la població no el coneixia. Durant les persecucions molts dels nois queien, es trencàvem un cama i ningú volia encarar aquesta situació. Ningú mirava, ningú actuava. Es va prendre la decisió de parlar-ho en col·lectiu, reunir-los.

La prioritat era tenir una veu per denunciar la persecució i violència i, alhora, poder desmentir la criminalització d'aquests nois, a través de la menció a màfies, organitzacions criminals.... En definitiva, desmentir aquests arguments racistes i xenòfobs.

Què és el que més us dol d'allò que es diu sobre els manters?

Molesta el racisme implícit a la premsa. Molesta que la dreta vulgui usar una població com a cap de turc per defensar els seus interessos polítics, que s’utilitzi com a eterna enemiga o com a comodí que pot justificar-ho tot. Són negres, immigrants, criminals, a ningú li importen...

Hi ha una associació dels immigrants amb mots com delinqüent, brut, criminal, violent, i un seguit d’adjectius que van sumant-se i que generen una bomba de malestar en la població autòctona. Aquesta és una manera de denigrar el venedor ambulant.

Els termes són lascius i danyen. A més de ser mentida, tenen un impacte emocional, familiar i social. No és una paraula allò que molesta, sinó la manera de vendre una imatge que no es correspon amb la realitat.

Quin és l'embrió del sindicat?

L’Espai de l’Immigrant ja fa temps que acull reunions per valorar entre tots la situació dels manters i la necessitat de construir un sindicat per ajuntar veus i defensar els seus drets. Hi van haver tres o quatre trobades de diferents sectors. Després es va celebrar una assemblea general on van ser escollits els representants. Aquesta darrera va celebrar-se el divendres 2 d’octubre al centre cultural Arts-Santa Mònica de la Rambla de Barcelona.

Com estructura?

És flexible. Hi ha vuit representants dividits en tres zones: Gràcia, Plaça Catalunya i la zona portuària. Dos dels representants són dones i sis, homes. El sindicat no té un únic cap, sinó que s’organitza a través d’acords assemblearis i comunitaris. Poc a poc els representants aniran rotant depenent de la situació que es vulgui tractar i dels agents comunitaris, per tal de facilitar la mediació i el diàleg amb l’administració.

Aquest sindicat no té diners, ni pressupost. No demanarà els papers ni el passaport a ningú i tampoc serà exclusiu per persones negres, sinó que estarà obert a tots els que es dediquin a la venta. Els seus membres saben que si han patit racisme, no poden exercir-lo al sindicat.

Quin paper juga l’Espai de l’Immigrant en aquesta organització?

L’Espai de l’Immigrant no contempla el sindicat com un agent, sinó com a part de la seva lluita, de la lluita dels immigrants. Per nosaltres és part de la nostra lluita i projecte.

Quins són els objectius?

El sindicat busca ser un interlocutor vàlid amb tots els actors: venedors ambulants, associacions veïnals, sindicats, administracions, col·lectius en lluita, ONGs, societat civil...

Hi ha altres fites que tenen a veure amb la lluita contra el racisme i la discriminació i el reconeixement dels treballadors. Un altre objectiu és poder fer propostes per solucionar els conflictes que de vegades esclaten. També millorar les condicions de vida dels venedors ambulants i dignificar la tasca dels companys.

Has mencionat els incidents dels darrers mesos... Com valoreu la relació amb el cos policial?

Des del sindicat veiem que la policia sempre utilitza els manters per generar crisi en l’actual govern. Usen el tema pels seus interessos polítics. Canvia el govern, però no la policia..

Els policies diuen que els incidents són actes d’enfrontament i no és així. Els immigrants estan en condicions inferiors i de fragilitat, no es poden defensar. Els conflictes ha estat sempre causa de provocacions de la policia, que els requisa el material o detén els nois. Els fets acaben transcendint i maximitzant-se pels mitjans de comunicació.

No obstant, és veritat que els últims 15 dies la Guàrdia urbana ha disminuït les persecucions i les intervencions. Això ha generat un clima de confiança per construir el sindicat. No hem vist mai canvis en la seva actuació i per això som escèptics. No volem que ens prometin canvis, volem veure’ls. Quan els veiem, els reconeixerem.  
 
Considereu que hi ha més voluntat de diàleg amb el govern d’Ada Colau?

Sense dubte. Res comparable a abans. El racisme i la persecució amb els anteriors no té res a veure. Aquest govern ha obert canals de comunicació, encara dèbils i fràgils, però almenys hi són. Sembla que estan disposats a escoltar. Ja veurem si aquests ponts que s’han obert permeten demanar i dur a terme canvis.

Teniu previsió de reunir-vos amb el consistori una altra vegada? S'han posat en contacte després de la creació del sindicat?

Encara no. El sindicat s’està construint i encara s’estan decidint els principals acords. Un cop tot estigui estructurat, llavors trucarem per parlar i perquè s’escolti la nostra veu.

Amb quants membres compta l’organització?

Té entorn a 100 membres. Tot i que de vegades l’Ajuntament ha comptabilitzat fins a 400 manters a Barcelona, els companys del sindicat diuen que a la ciutat no n’hi ha més de 200. És cert, però, que a vegades altres manters de Catalunya vénen durant un període breu.

Podríem dir que els manters que porten tres o quatre anys treballant a la ciutat no rebaixen la xifra de 200. Però hi ha períodes, com l’estiu o el nadal, en què en vénen més i després marxen.

Com s’identifica els membres?

Tenim un carnet que s’entrega els companys perquè quan siguin detinguts o es necessiti fer una investigació, els policies sàpiguen que hi ha una organització darrera seu, que són membres del sindicat. Aquesta identificació vol trencar amb la idea que són delinqüents, il·legals..

Quin suport té el sindicat?

Hi ha moltes entitats que donen suport al sindicat, com Tras la Manta i l’Espai de l’Immigrant, una entitat que treballa per la inclusió social dels col·lectius més vulnerables i que serà la seu temporal d’aquest singular sindicat.  

A més, hi ha un grup d’assessors jurídics que estudien les qüestions legals dels companys. També s’hi han pronunciat a favor els Yayo-flautas, la PAH, Can Batlló... De fet, hi ha infinitat de col·lectius arrelats a la societat que ens han donat suport. Fins el mes de desembre tenim invitacions per fer xerrades i presentar el sindicat en diferents punts del territori.

Què en penseu de la reforma del Registre Civil que modifica els tràmits per aconseguir la nacionalitat espanyola? Ara aquests tindran un cost de fins a 300 euros...

És una manera més d’agreujar i augmentar el laberint burocràtic que fa que aquesta gent romangui en la il·legalitat. 300 euros per aconseguir la nacionalitat espanyola és un cost molt alt per a persones que viuen amb 20-30 euros al dia.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article