'Les dones gitanes viuen 27 anys menys que la resta de catalanes, aquest és el reflex de la desigualtat'

Núria Francolí i Paqui Perona Investigadora de l'àrea d'empoderament sociopolític de la Fundació Surt i presidenta de l'associació Veus Gitanes, respectivament

  • Marina Force
    | Marina Force
  • Marina Force
    | Marina Force

Una seixantena de professionals gitanes i no gitanes d’arreu de l’Estat -Catalunya, el País Basc, Madrid, el País Valencià, Andalusia i les Illes Balears- van reunir-se dimecres passat a la Mina per intercanviar coneixements i experiències de treball entorn les relacions de gènere a les comunitats gitanes.

La jornada s’emmarca en el projecte europeu ‘Serveis socials per a les dones i la infància gitana’, finançat per la Direcció General de Justícia de la Comissió Europea. L’objectiu principal del projecte, desenvolupat per la Fundació Surt i dues organitzacions més –NAIA, a Bulgària, i Women’s Centre of Karditsa, a Grècia-, és millorar l’atenció que reben les dones d’aquest col·lectiu.

Parlem de la trobada amb la investigadora de l'àrea d'empoderament sociopolític de la Fundació Surt, Núria Francolí, i amb la seva coordinadora de projectes d’intervenció social per a l’empoderament de les dones gitanes al barri de La Mina i Presidenta de l’associació Veus Gitanes, Paqui Perona.
 

Quin era l’objectiu d’aquest espai de treball?

N: La jornada s'emmarca en una recerca que es duu a terme gràcies al fiançament europeu i que té com objectiu conèixer els diversos recursos i serveis que treballen amb i per les dones gitanes, posant èmfasis en la millora de la igualtat de gènere i en donar resposta a la violència masclista.

Per què són necessaris serveis d’atenció específica per a la comunitat gitana?

P: Imagina’t que no hi haguessin polítiques de gènere específiques per a dones. Tothom es posaria les mans al cap. Les dones, que hem patit segles de marginació, necessitem polítiques específiques que actuïn i es dirigeixin a nosaltres.

Passa el mateix amb els gitanos i les gitanes. Vivim a Espanya des de fa centenars d’anys amb unes polítiques cap a nosaltres de massacre total, d’aniquilació, d’assimilació, de genocidi vers la nostra cultura. Som dones i, a més, tenim l’especificat cultural. Si volem que les polítiques siguin efectives hem de pensar en els factors que faran possible que arribin.

Com es pot millorar l'atenció de les dones gitanes que pateixen violència masclista?

N: (Esbufega). L'última part de la jornada va consistir en pensar conjuntament com garantir una intervenció respectuosa i adequada. Un dels elements que es van destacar, va ser la importància de crear programes específics que tinguin en compte l'especificitat de la comunitat, no pas exclusius. Cal adaptar la intervenció a les necessitats de les dones gitanes i no imposar formes de treball que no s'adeqüin a les seves necessitats.

Amb quines dificultats es troben les dones gitanes en els serveis convencionals d’atenció sanitària i social?

N: Existeixen un munt d'estereotips sexistes i racistes vers la dona gitana. S'ha de duu a terme una visió interseccional per entendre la realitat amb la qual conviuen. Estan discriminades per ser dones i per ser gitanes. Es dóna, doncs, la combinació d'aquests dos eixos de discriminació.  

P: Les dificultats són els estereotips i els estigmes que té la societat vers nosaltres. Aquesta és la principal barrera que ens trobem. Tots tenim estereotips, el problema arriba, però, quan els estereotips els tenen les persones que exerceixen el poder. Si una persona té una empresa i em fa una entrevista de feina, té el poder d’escollir a qui contracta i té el poder sobre la meva economia familiar. El mateix passa amb els serveis socials: els treballadors –amb estereotips- tenen el poder de decidir si em donen o no una ajuda.

Podem parlar també d’una discriminació institucional?

N: Sí. Un dels elements que més van subratllar-se a la jornada va ser el fet que la violència de gènere no és només la que pateix la dona gitana en el marc de la parella, sinó també la institucional, la de les administracions públiques.

A la trobada una dona gitana va explicar que tenia por de dir a l'assistenta social que estava embarassada perquè temia que li retiressin les ajudes... Això té una forta càrrega de valors, de judicis. No es respecten els drets socials i reproductius.  La discriminació que pateix el poble gitano per part de les institucions també es manifesta en forma d'abandonament.

En què es percep aquesta discriminació de les administracions?

P: La percebem en les polítiques, perquè no arriben a les dones gitanes com a la resta. Quan les dones gitanes amb problemes econòmics recorren els serveis socials ja són prejutjades pel fet de pertànyer a aquesta ètnia i la seva atenció es veu afectada per pertànyer a aquesta cultura.

Influeix la discriminació en les condicions de vida?

P: La dada que més reflecteix la desigualtat gitana és que l’esperança de vida de les dones gitanes està 27 anys per sota que la de la resta de dones catalanes. És la mateixa que la d’una dona africana que viu en un país poc desenvolupat al tercer món. I això està passant aquí a Catalunya, amb dones catalanes, perquè som catalanes!

N: Aquesta diferència en l’esperança de vida es deu a la desigualtat, la discriminació i la sobrecàrrega laboral de responsabilitats en el si de les famílies, de la comunitat. La dona gitana és el pilar de la família i sobre ella recau el benestar i el treball reproductiu, també l'emocional, de cura. Hi ha una incorporació laboral d'aquestes dones, que també treballen i, per tant, tenen una doble o triple càrrega.

La dona gitana pateix discriminació al mercat laboral?

N: Sí, per accedir-hi i un cop a dins, ja que ocupen pocions menys importants, pitjors llocs en termes de reconeixement social i econòmic.

P: La formació de la majoria de les dones gitanes està per sota de la mitjana. Llavors només podem accedir a ocupacions molt dures, que s’acosten a l’esclavitud laboral. Aquesta setmana m’ha trucat una dona dient-me que havia deixat la feina i que la necessitava, però que li anava la salut. “M’han fet un contracte de quatre hores i la feina no la puc fer amb menys de vuit”, em deia.

Cal una major implicació de la dona gitana en les polítiques públiques?

P: Sí, sense dubte. Som una cultura minoritària que mai té veu ni vot. Som nosaltres, les dones gitanes, les que hem de dir si les polítiques dirigides a nosaltres ens beneficien o no i de quina manera podrien tenir una major incidència en els barris on viuen més dones d’aquesta comunitat.
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article