'Quan treballes amb l’intern acabes descobrint la persona i ja no veus el delicte'

Esther Moreno | Educadora social al Centre de Justícia Juvenil de Barcelona

Treballar en un centre d'internament de menors requereix vocació, assegura Esther Moreno, una de les educadores social del Centre de Justícia Juvenil de Barcelona. "Quan vaig escollir la carrera sabia que volia ajudar les persones que no han tingut una vida fàcil i ordenada; contribuir amb el meu granet de sorra al bé social perquè tothom trobi el seu lloc dins el món". El social.cat s'endinsa avui a través de la seva mirada al centre de menors, per descobrir-ne les dinàmiques de treball, el funcionament i la pedagogia.

Aquesta entrevista s'emmarca en la jornada 'El menor. Protecció social i sistema judicial juvenil' organitzada per la Federació Mestral i Cocemfe Tarragona i celebrada el passat 17 d'agost a Valls.

Quina capacitat té el centre?
 
De 120 interns. Aproximadament 90 o 95 poden ser nois i 25-30 noies. La proporció de noies és molt més petita i els delictes comesos per noies són menors.
 
Quin és el procediment amb un nou intern?
 
Se li assigna una unitat. En el nostre centre n’hi ha quatre. A la planta de baix hi ha els petits i les noies i a la planta de dalt els més grans.
 
Tan bon punt l’intern entra a la unitat se li assigna també un tutor, que és un educador social. Aquest manté una entrevista inicial per explorar la fitxa judicial, que ja la tenim, els antecedents i el passat de la persona per poder marcar els objectius a treballar.
 
A quins objectius ens referim?
 
Normalment marquem els objectius judicials, per els quals la persona està interna, i també uns sub-objectius, que són els que creiem que necessita perquè pugui desenvolupar-se en un futur d’una manera òptima, independent i integrada a la societat: si té manca d’habilitats comunicatives, manca d’autocontrol... El jutge té notificació de tot el programa que seguim.
 
Hi ha diferents tipus de règim?
 
Sí, el jutge pot dictaminar que el menor entri en tancat o en semiobert. Tancat vol dir que l’intern no té opció a cap tipus de sortida, tampoc les educatives. Un intern en règim semiobert sí. Això, però, no vol dir que tothom surti, però sí que tothom pot sortir, en funció dels objectius que es treballin amb aquesta persona.
 
El règim es pot canviar en funció de la conducta?
 
Sí, sempre que ho aprovi el jutge. Nosaltres fem la proposta, ell o ella l’autoritza o denega. També passa el contrari, si el jutge diu que l’intern passa a tenir obertes les sortides i el centre no ho té clar ho notifica. No és freqüent, però es pot donar el cas, sobretot quan detectes que hi ha risc de fuga o no retorn.
 
Són freqüents les fugues?
 
T’haig de parlar d’una diferència de 10 anys a ençà. Abans hi havia més fugues. En el nostre centre en 10 anys potser n’hi ha hagut menys de 10. I, de fet, han estat escapoliments, no fugues. Fuga és ‘estic a l’interior del centre i pujo una balla i m’escapo’. Escapoliment, ‘estic a una sortida amb un educador o tinc una sortida amb familiars i no torno al centre’.  Es mira amb lupa qui pot sortir.
 
El procés d’adaptació és complicat?
 
Tot depèn de la persona. Hi ha persones que amb dos dies en tenen prou. Les dues primeres setmanes són vitals. Tots els estímuls són nou. És molt important diferenciar les dinàmiques de matí, tarda i cap de setmana. Som molts professionals que intervenim, ells necessiten temps d’integració i absorció dels estímuls. Tu entres amb 15-20 companys. Qui són, què han fet, què faran? Les pors quan entren el centre són molt grans.
 
Sortir de la zona de confort és difícil...
 
Clar, ells no tenen idea de què és un centre. Es pensen que estaran encadenats, que els tindrem amb una bola de ferro al peu. Hi ha nanos que després de la seva estada el centre no volen marxar perquè estan millor aquí que al carrer, on ningú es preocupa per ells o on fan un àpat al dia i potser dels contenidors....  Molts per primera vegada han trobat que són importants per algú, que tenen un reconeixement dins un grup social.
 
Sovint es critica els centres penitenciaris per ser punitius i està  poc orientats a la reinserció. És aquesta la realitat dels centres de menors?
 
No. El sistema judicial diferencia justícia -el germà gran- de justícia juvenil. Els jutges tenen la visió que un adult quan entra a presó és ben conscient de l’acte que ha fet. Un menor, quan comet un delicte, es considera que encara té possibilitats de reinserir-se a la societat. Com a adolescent encara no ha acabat de formar el cervell, la personalitat. Es posa molt l’accent en la part educativa. A diferència de les presons, qui sempre està al costat de l’intern són educadors socials i no funcionaris.
 
Quines edats tenen els interns?
 
Per poder entrar al centre s’ha de tenir 14 anys. I l’edat màxima per accedir-hi són els 18, la majoria d’edat. Però tenim joves de fins a 21 anys. Per què? Perquè si una persona ha comès un delicte la nit anterior al seu aniversari, aquella nit té 17 anys, no 18 i, per tant, judicialment va  a un centre de menors, no a la presó.  
 
Quan el jove ja té 18 anys el que sí que pot fer el centre, depenent del comportament del jove, és decidir si és millor que es quedi o passar-lo a la  presó. L’intern també pot sol·licitar-ho.
 
Però per què hauria de preferir la presó?
 
Per res. Això és el que els hi fem veure si creiem que poden sortir-se’n. Ara bé, n’hi ha que tenen els seus amics a la presó de joves i no quadren amb la visió del centre. Són nanos que ja t’ho manifesten: els meus pares estan a la presó, els meus amics estan a la presó, el meu tiet també, jo no vull estar aquí. Són casos molt puntuals.
 
No és més difícil corregir-li els mals hàbits d’una persona de 17 anys que les d’una de 14?
 
De vegades és igual de difícil perquè són persones que mai han rebut un no i uns límits al carrer. Han viscut com han volgut, sense uns hàbits, un ritme, sense un adult que els pauti. Quan vénen al centre la primera dificultat és aprendre a acceptar el règim disciplinari marcat. No poden tenir la Playstation a l‘habitació, ni contactar-se internet, ni tenir mòbil...
 
El primer que es troben és un ‘NO’ a moltíssimes coses. Els conflictes que tenim amb els més petits són més freqüents, però menors. Són nens que fan una demanda continua: ‘vull això, vull això’. Amb un adult no tenim aquest tipus de problemes, acaben funcionant millor. Però quan hi ha un problema, almenys entre ells, és pitjor.
 
No hi ha mòbils en tot el centre?
 
No, però hi ha cabines i ells tenen un cert temps a la setmana per fer trucades. El que la llei marca. Aquí funcionem amb un sistema motivacional intern de tres nivells. Aquells interns amb mala conducta tenen accés a les trucades el temps que determina la llei, els excel·lents tenen més temps, també més visites i poden anar a dormir més tard.
 
Com funciona el tema de les visites?
 
Tot això passa per la treballadora social. No tothom pot anar a visitar el jove, només els familiars, però s'ha de mirar bé. Es tracta que el procés sigui garantista, la idea no és que ningú ho passi malament,  és una prova més per poder treballar les habilitats de la persona.

Quin és el perfil majoritari dels interns? Són habitualment persones en risc d’exclusió?

Aquest col·lectiu representava abans el 90%. Ara realment tenim gent de classe mitjana-baixa. Pràcticament totes les persones de classe mitjana entren per agressions a familiars. Tot i que el delicte més freqüent entre els interns són els robatoris i els furts.

Treballar amb gent que ha robat és diferent que treballar amb gent que ha comès un delicte sexual o una agressió imagino...

Som persones i no sempre pots estar en blanc i fer la mateixa actuació amb tothom. Però tu com a professional els has de garantir els mateixos drets, independentment del delicte que hagi comès.

A vegades m'han entrat pessigolles a la panxa en tractar amb algun intern i ràbia i impotència de preguntar-me per què ho ha fet, és clar. Però també t'he de dir que conforme treballes amb la persona acabes descobrint la persona, i ja no veus tant el delicte. Treballes amb la persona, els seus límits i les seves capacitats.
 
Els menors segueixen algun programa educatiu al centre?
 
Ningú ingressa el centre per fer res. Tothom té una motxilla amb coses que ha d’anar fent. Els menors de 16 anys tenen educació obligatòria. A les aules vénen professors del departament d’Ensenyament. Molts nanos que a fora tenien absentisme escolar, dins el centre es treuen l’ESO. Això és positiu per la reinserció.
 
Després, a partir dels 16 qui vol pot seguir estudiant, però hi ha tallers específics que són productius. Els nois acaben trobant un plaer en el fet de produir i d’aprendre. Normalment han estat etiquetats socialment: ‘no sirves para nada’ ‘eres un inútil’. Tenen una etiqueta molt gran. Hi ha molta pobresa interior, els primers que no creuen en ells són ells mateixos. L’únic que poden oferir és agressivitat, mal humor... Quan els ensenyes que poden ser vàlids acaben trobant plaer en coses quotidianes.
 
El paper de la família és important?
 
Sí, i quanta més estructura social i familiar tingui una persona, millor. Això és important. No és el mateix el cas d’un nano que té la seva família normalitzada, que sap que tindrà un sostre, tindrà menjar assegurat que el d’un nano que no té la família aquí, que té 18 anys, no té cap recurs legal on pugui anar, no té feina, no té títols acadèmics... El pronòstic de reinserció és totalment diferent.
 
Feu un seguiment posterior a l’estada al centre?
 
No, perquè des que el jove surt del centre no tenim potestat legal per fer-ho. Al centre treballem en xarxa per buscar tots els serveis necessaris per poder vincular la persona en el moment que surti. Per exemple, si descobrim que hi ha un pis d’inserció on pot acudir, el tutor farà el possible perquè hi hagi una plaça. Si hi ha una oferta formativa que a aquesta persona li interessa, intentarem matricular-lo perquè quan surti del centre pugui tenir uns horaris regularitzats.
 
La reinserció és possible doncs?
 
Crec que la reinserció és bastant deficitària, tot i que en el cas dels menors l’etiqueta desapareix, perquè enlloc surt que ha estat intern. El problema és que a nivell social, no hi ha prou recursos.
 
No et sap greu deixar que marxin després?
 
Hi ha casos que sí, sobretot quan veus que socialment no tenen estructura, que potser la família està fora. I que serà una ànima sola enmig d’una gran ciutat, sense importar-li a ningú. Aquesta persona l’atropellen demà i ningú no plorarà la seva ànima... Alguns joves del centre són víctimes de la societat. 
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Josep Pagès i Canaleta CARDEDEU Un Poble un la seva ESTACIÓ DE TREN NO TE MARQUESINAS
6.
5 ) Andres Las Policias que tenin TOTES Tan Siguin Catalanes con siguin Españolas tenen impunitat igual quels politics corruptes FAN UN TRACTA I JA ESTAN LLIURES DE TOT ....Mira els Casos del MOSOS DE ESCUADRA Que pican a un detenido i sels va morir a lans mans a unaltra que ja estaba dintra la preso entre 5 liban donar una pallisa tots lliures.. NO Dic quels que picaben no se lo meresieran fueran delincuentes PERO LA Força empreada es desmasiada ..A ESPAÑA I A Catalunya els Detenidos tambe tenen DRETS Que san de respectar agradin o no ELS POLITICS CORRUPTES POCS ACABEN ALA PRESO O TORNEN LO ROBADO ... Els Maltractadors POCS acaben a la Preso ....LA PRESO ES UN HOTEL Per molts delincuentes es tracten molt millor ques mereixen Amb els tenen compació cuan els NO BAN TENIR COMPACIÓ NI PIETAT AMB LES SEVES VICTIMES .... Avui dia UN PRES Viu molt be en una Preso Espanyola o Catalana EN Altres Paisos si hu pasen molt malament a la preso no son pas tan BONES PRESONS Con les que tenin aqui he ....AL CARRER JA MOLTS Que tindrien que esta dintra a las PRESONS Per las moltes vegades que roben ho fan mal i no els tenquen NI TORNEN ALS SEUS PAISOS la LLei de Estrenjeria ..: DIU QUE UN Immigrant UN IL-LEGAL SENSE PAPERS , QUE ROBI , FAIXI MAL O MATI EN TERRITORI ESPANYOL SEL PODRA TORNAR AL SEU PAIS Tampoc es cumpleix es raro tornin algu al seu pais igual sigui un delincuente... .. JA Gent que viu molt millor Dintra a la preso quel carrer , fora no tenen res adintra tenen tot per viure menjar , dormir i anar net ....... LA PRESO No fa que pogui Canvia ningu per a millor si al sortir no li donen una feina i una vivenda .....
  • 6
  • 1
Andres Barcelona
5.
#4 Tens tota la raó en el teu diagnosi. Les presons estan concebudes per castigar a certes persones. Està dissenyat que ho passin malament. Precisament per això no comparteixo que ara es maquilli la presó amb educadores, funcionaries hippies, que parlen de rehabilitació QUAN ES UNA GRAN MENTIDA. la presó és una solució policial a un problema molts cops social.
El que no comparteixo, per desgràcia, és que no hi hagin tants abusos policials. Mentre els cossos policials tinguin (com ara) impunitat total, els abusos mai ACABaran.
  • 2
  • 0
Josep Pagès i Canaleta CARDEDEU Un Poble un la seva ESTACIÓ DE TREN NO TE MARQUESINAS
4.
2 ) ACR 13:43... Mira una cosa que dius mu poses Molt facil contestarta he DIUS ...: NO HI POT HAVER UNA PRESO .. BONA ... Mira tens tota la Raó amb aixo que dius No podra haber mai una Bona Preso perque les persones que entren a elles SON PERSONES MOLT DOLENTES I CRIMINALS LA MAJORIA DE ELS ...Es imposible BONA Una Preso tinguen tans Ciminals , violadors , pederastres , asesinos , corruptes lladres LAS Presons san fet PER Treura dels carrers a gent que no poden viure amb la Societat per que son un perill per ella .. un violador DINTRA UNA Preso TE BONA CONDUCTA PERQUE NO TE DONES NI NOIES QUE VIOLAR PERO AL SORTIR AL CARRER AL MATEIX DIA NOMES PENSARA EN TORNAR ... Violar a una Dona O NOIA ..EL VIOLADOR LA PRESO NO EL CURA NI LI FA RES al sortir seguira amb lo seu Tornara a VIOLAR I AIXO hu saben tots els espesialistes policias ..ABUSOS POLICIAS no necesiten pas esta ala Preso per tenir Abusos policials en els pobles ja policias que Abusen de ser policias i jo tindria per escriure un llibre de abusos policias que baix viura i vivo en la meva vida SUICIDIS Parles a la PRESO Mentira JA MES SUICIDIS Fora de una preso que dintra de ella A LES ESCOLES JA SUICIDIS Per culpe moltes vegades de altres compañeros crueles .. SUICIDIS DE PERSONES EMFERMAS Mentales .... Avui dia NO JA Tans Abusos policias JA Que hasta dintra la Preso se poden denunciar si es poden demostrar CAP POLICIA ESTA PER AMENAÇAR A NINGU Esta per protejir ala gent hasta al delincuente EL NO ES NI JUEZ NI VERDUGO .. .......UN PEDERASTRA UN MILLOR ESTA ES DINTRA UNA PRESO IGUAL QUEL VIOLADOR ...ELS MALTRACTADORS DE DONES Tambe tindrien que esta molt de temps dintra la preso EL CONDUCTOR BORRATXO Tambe tindria que pasar un temps a la preso hasta ques cures del alcohol si tarda uns anys es cosa seva .....UNA PRESO NO ESTA FETA PER QUE I ENTRI BONA GENT Si no gent molt dolenta PER AIXO MAI SERA BONA CAP PRESO NI FA MIRACLES NO CURAN A NINGU Qui es delincuente u sara sempre qui es violador u sera sempre
  • 5
  • 2
ACR Barcelona
3.

#1
http://www.eldiario.es/catalunya/Reclaman-responsabilidades-Generalitat-denuncio-maltratos_0_505000232.html

  • 0
  • 0
ACR Barcelona
2.
i no direu res d'abusos policials?
si tot és tan guay dins de les presons, perquè es suicida la penya?
perquè hi ha tantes persones que es queixen d'abusos, de maltractaments psicològics, de maltractaments físics...
què passa a la 6na galeria de la Model? o a cada punt negre de cada presó?
Educadorxs, funcinoarixs o com us vulgueu dir. esteu sent la mà que executa la criminalització de la pobresa per part de l'estat. La mà que executa el racisme institucional.
Ho sento pero ara i per sempre: ABAJO LOS MUROS DE LAS PRISIONES! prou solucions policials a problemes socials.
No hi pot haver un sistema penitenciari avançat perquè: 1. no ho és. 2. No hi pot haver una presó "bona".
  • 1
  • 4

Comenta aquest article