“La crisi ha fet retrocedir els drets de les dones i ha aprofundit les bretxes de discriminació”

Glòria Aubert | Coordinadora d’Emprenedoria Social de l’Àrea d’apoderament econòmic de la Fundació Surt


La porta del despatx de la Glòria sempre és oberta, també ho estan les portes dels despatxos de les seves companyes. La nostra visita llampec a les oficines de la Fundació Surt ens ha permès veure com s’organitzen les treballadores d’aquesta entitat sense ànim de lucre formada per un 95% de dones. La Glòria Aubert és la coordinadora de la branca d’emprenedoria social d’aquesta organització que, des de l’any 1993, treballa amb les dones i per a les dones en un projecte que, segons diuen “vol ser compromès amb els valors d’equitat de gènere, inclusió, solidaritat i transformació social”.

L’Estat espanyol ha retallat el pressupost en matèria d’igualtat des de l’any 2010. A nivell social, si parlem d’avenços cap a la igualtat, en quin punt del camí ens trobem?

Parlar de retallades pressupostàries ja de per si s’interpreta com una visió estigmatitzada de la realitat, que no està tenint en compte la urgència real i la necessitat d’aplicar polítiques que garanteixin el respecte per la igualtat de drets entre homes i dones en tots els seus àmbits. Davant aquest escenari doncs, proposar-nos parlar d’avenços resulta força incoherent; però no només això, sinó que aquesta situació facilita la reaparició del tradicional model de divisió del treball, el qual s’ha treballat durament per eradicar-lo durant els darrers anys.

Reapareixen els rols d’abans?

Reapareix la figura masculina en el rol de facilitador dels principals ingressos familiars, deixant en un segon terme i de manera subsidiària els ingressos de dona que s’acaben considerant com un complement. No és per atzar tampoc que els sectors professionals més masculinitzats estiguin més remunerats i que determinats llocs de treball amb menys presència femenina se’ls ofereixi un sou més elevat. Estem, doncs, davant d’una situació de crisi econòmica que fa reaparèixer una crisi laboral, discriminant vertical i horitzontalment el treball de les dones i agreujant encara més la seva possible situació de vulnerabilitat present i futura. La crisi, per tant, ha fet retrocedir els drets d’equitat de les dones, ha aprofundit les bretxes històriques de discriminació, ha aguditzat la invisibilitat i ha provocat un retrocés en la coresponsabilitat de les tasques de cura.

“Si apoderem més a les dones i garantim paritat d’estudis els estarem facilitant el seu accés cap a llocs de treball”

Uns anys difícils.

Més que una crisi econòmica ho podem considerar una crisi sistèmica, que ha suposat la degradació generalitzada de les condicions de vida de moltes persones i una multiplicació de les desigualtats socials i de gènere. L’aparició dels anomenats “nous perfils de pobresa”, especialment en el col·lectiu de dones, posa de manifest una vegada més l’assignatura pendent que arrossegàvem anteriorment a la crisi en matèria de gènere i igualtat.

Davant la reaparició de crisi laboral, com es fa la inclusió de la dona en aquest àmbit?

Quan parlem d’inclusió laboral de les dones cal recordar que en molts casos es realitza amb jornades parcials  que els permeten compaginar les cures familiars atribuïdes socialment, i en sectors professionals menys remunerats que els masculins, generant novament l’entrada a l’espiral de la desigualtat.

Com podem revertir aquesta situació?

Per pal·liar aquesta situació cal fer molt incidència col·lectiva i sensibilitzar els diferents agents socials i també les empreses, perquè apliquin en el seu dia a dia mesures que fomentin la equitat de gènere i el respecte pels drets fonamentals de les dones.

Calen, per tant, més eines d’apoderament o cal gestionar millor les que ja tenim?

Ambdues coses, cal un apoderament individual però també social i sobretot d’entorn laboral. És cert que si apoderem més a les dones i garantim paritat d’estudis en determinats àmbits més masculinitzats, estarem facilitant el seu accés cap a aquests llocs de treball. No obstant, cal gestionar millor també els mecanismes que afavoreixin l’accés d’aquestes dones a determinats càrrecs dins de les pròpies estructures organitzacionals que per raons socialment acceptades, estan quedant exclusius al rol masculí.

“Cal un apoderament individual però també social i sobretot d’entorn laboral”

Des de la Fundació Surt vau iniciar el projecte d’Autoempresa l’any 2001.

A Surt vàrem apostar per la línia d’autoocupació com a via alternativa a la inserció sociolaboral de les nostres usuàries, amb l’objectiu de crear oportunitats de treball especialment per aquelles que es trobaven en situacions més vulnerables i fomentar alhora iniciatives que generessin ocupació al territori. De llavors ençà hem dut a terme diversos programes d’emprenedoria que han permès assentar les bases de l’actual model propi d’emprenedoria en clau de gènere, amb una metodologia pròpia articulada des del model de competències que ens caracteritza; centrat en desenvolupar les capacitats emprenedores de les dones, des d’un model participatiu en el que elles són les protagonistes dels seus propis processos i projectes.

És un model solidari?

Sí, és un model basat en els valors del foment de l’economia social i solidària en tots els seus àmbits. El foment del treball en xarxa i la intercooperació estan presents en totes les nostres intervencions, traslladant els valors propis de l’economia social i solidària i fomentant la creació d’aquest tipus d’iniciatives. És important destacar que el component innovador dins del programa propi ha estat la introducció de la gestió emocional de la dona dins del seu propi procés emprenedor.

Som més solidaries les dones?

En general sí. Té molt a veure amb el rol social que se li atribueix a la figura femenina com a cuidadora, capaç de renunciar fins i tot al seu propi temps personal per desenvolupar el treball de cures. S’avantposa en la majoria dels casos el benestar de la resta de la família i entorn abans que els seus propis interessos individuals. És per això que la seva predisposició d’entrega és força més elevada que en el cas de la figura masculina. Aquestes dades queden paleses en l’enquesta del usos del temps a Catalunya, en la que queda de manifest que hi ha un percentatge més elevat de dones que destinen el seu temps al voluntariat, que en molts casos resulta ser un pas previ a la seva inserció laboral.

Heu aconseguit els objectius proposats?

La valoració del nostre treball durant aquests anys és gratament positiva per l’alt nivell d’assoliment dels objectius plantejats en cada projecte, tant a nivell qualitatiu com quantitatiu. Partim d’indicadors que ens permeten fer un seguiment continuat de l’evolució del procés de cada dona, que garanteixi l’assoliment de  les competències emprenedores i del descobriment de les pròpies competències com a motor de canvi personal i professional.

“El concepte emprenedoria i conciliació laboral van estretament relacionats”

Emprenedoria i conciliació. Creus que són dos conceptes que van de la mà o no tenen res a veure?

El concepte emprenedoria i conciliació laboral van estretament relacionats, de la mateixa manera que davant una nova oportunitat d’inserció laboral per compte aliena comporta reflexionar sobre les múltiples combinacions entre l’esfera personal i professional. D’acord amb el que comentàvem anteriorment, la incorporació de la dona al mercat de treball no ha tingut el mateix ritme que l’adaptació de l’home en l’assumpció de responsabilitats familiars. Això ha està provocant que la dona estigui assumint una doble “jornada laboral”, la externa en el seu lloc de treball i la interna fent-se càrrec de la major part de les tasques a la llar i la família. Aquesta situació comporta la necessitat de plantejar-se dinàmiques que mantinguin l’equilibri entre els temps dedicats a les tasques de cura i del treball; és més, cal afegir una tercera variable per un total equilibri: la compatibilització del temps lliure pel correcte desenvolupament personal i individual de la persona.

La període de baixa per maternitat a Catalunya i arreu de l’Estat és de quatre mesos per a la mare i, recentment, d’un mes per al pare. Creus que és suficient?

Augmentar el període de baixa maternal a un any facilitaria el camí cap a un possible escenari equitatiu entre les tasques de cura i les tasques laborals d’ambdós progenitors, però no garantiria que el repartiment de les baixes maternals entre l’home i la dona complís 100% els criteris d’equitat. Cal sensibilitzar a tots els agents implicats sobre el dret d’escollir lliurement, sense veure perillar el lloc de treball ni ser socialment malvist per optar per una via o altra alternativa. És una realitat que la dedicació a la criança pot frenar temporalment la trajectòria professional de la persona, i per tant, hem de poder garantir que aquesta es reparteix equitativament i amb els mateixos drets i deures. També resulta indispensable en termes d’equitat evitar la sobrevaloració de l’home en les tasques de cures, al contrari que passa en el cas de la dona, que se li suposen inherents a la seva condició i totalment estigmatitzades.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article