“S’està venent el país a costa del dret a l’habitatge”

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

A la ciutat de Barcelona hi ha, segons dades de l’Idescat, més de 200.000 persones que viuen de lloguer. El Sindicat de Llogaters, que va néixer fa només dos mesos i ja compta amb 900 afiliats, apunta, però, que la xifra podria arribar al mig milió. Tots aquests veïns han vist, els darrers anys, trontollar els seus drets. Però quins són exactament i com es defensen? El Sindicat de Llogaters té per objectiu, tal com explica el seu portaveu, Jaime Palomera, “lluitar contra els abusos que s’estan cometent”.

Actualment hi ha molts llogaters que se senten maltractats pel mercat immobiliari. Alguns es queixen de l’augment del preu, d’altres denuncien que els fan pagar els costos de renovació de contracte… Quan des del Sindicat de Llogaters parleu d’abusos, a quins us referiu?

Quan se signa un contracte, per exemple, l’inquilí paga el 10% del lloguer anual per cobrir la gestió que fa la immobiliària. Ara bé, enlloc està escrit que hagi de ser el llogater qui es faci càrrec d’aquest cost íntegrament. Tampoc el llogater ha demanat els serveis de la immobiliària. Simplement es fa així per tradició. Així passa amb moltes altres clàusules.

Com s’ha arribat a aquesta situació d’abús?

Cal entendre que no hi hem arribat per un procés natural, sinó que és el resultat immediat de les lleis aprovades els darrers anys. Em refereixo a la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i la seva posterior reforma el 2013, que va aprovar el Partit Popular. Aquesta llei és el gran problema perquè va reduir els contractes de lloguer de cinc a tres anys i que es podran renovar cada any a partir d’aquests primers tres anys. Això converteix el lloguer en una opció estigmatitzada, precària i inestable.

“La Llei d'Arrendaments Urbans està feta per afavorir els grans propietaris i la banca”

Per tant, hem d’entendre que la llei s’ha fet per afavorir el propietari.

Sí, perquè afavoreix els seus interessos facilitant i propiciant la rotació constant dels llogaters, la qual cosa motiva l'augment de preus.  A més, l'any 2012 es promulgar una llei que va donar enormes privilegis fiscals als grans fons immobiliaris que compren habitatge per llogar-lo amb fins especulatius. Per tant, són dues legislacions gens innocents que incideixen en les dues vessants del mercat: els que especulen i els llogaters.

És això el que succeeix a Barcelona, on tots els experts coincideixen que s’està produint una nova bombolla immobiliària?

Sí. Es calcula que al centre de Barcelona hi ha prop de cent edificis que han estat comprats pels grans fons d’inversió. Des del punt de vista social, aquests tenen compromís zero amb la comunitat. Es va posar la catifa vermella als grans fons de capital estrangers i catalans perquè poguessin fer i desfer com volguessin.

La crisi econòmica també ho deu haver exagerat.

Arran de la crisi, els especuladors van intuir que sobretot la gent jove apostaria pel mercat de lloguer i no el de propietat. Això ha generat enormes expectatives de benefici, i les lleis ho han fomentat encara més. S’han posat les bases perquè prevalgui la idea de l'habitatge com a negoci, per a ús especulatiu, i no com a dret. Aquesta manera d’actuar no és nova, però ara sí que estem en una fase diferent. Ens trobem davant un atac generalitzat. S’està venent el país a costa del dret a viure-hi.

“L’índex d’habitatge hauria de tenir en compte factors socials i no reflectir només els preus inflats del mercat”

Per combatre aquest atac, el Sindicat de Llogaters s’ha emmirallat en el països nòrdics?

A Àustria hi ha sindicats centenaris. També a França i Alemanya tenen una trajectòria molt llarga. Això fa que a França, per exemple, els lloguers es renovin sols a no ser que hi hagi una necessitat clara del propietari. En alguns països nòrdics s'estan fent controls de preus lloguers amb l’objectiu de fer alleugerir la càrrega i l’angoixa de les persones que viuen de lloguer. Aquí, en canvi, vivim un context anòmal perquè no n’hi havia cap. Fins i tot a Portugal i Itàlia tenen sindicats de llogaters. Per tot plegat, vam pensar que ara era un bon moment per crear-lo.

I l’Ajuntament de Barcelona quines mesures pren per reduir aquesta angoixa dels llogaters de què parles? Ara acaba de comprar un edifici al carrer de Lancaster i, anteriorment, ho va fer amb un altre del carrer de Leiva. Com ho valoreu?

Aplaudim les bones intencions i les accions dels poders públics, sobretot en casos d’emergència. Dit això, és cert que es veuen obligats a actuar de forma discrecional perquè no hi ha un marc legislatiu i normatiu que castigui la inversió especulativa, que expulsa els veïns per tornar a vendre l'edifici. Les administracions, en aquest cas locals, mai no podran fer una política universal de compra d’edificis perquè econòmicament no és possible.

“Els que vam fundar el sindicat ens pensàvem que teníem problemes individuals, però eren col·lectius”

I el Sindicat què pot fer per aturar aquesta especulació?

Organitzar-nos per fer força i engegar campanyes i accions de protesta. També fer pressió a les administracions i forçar canvis legislatius, com reformar la LAU i controlar els preus dels lloguers mitjançant un índex d’habitatge, que no hauria de ser com el que ha publicat la Generalitat i que només reflecteix els preus inflats del mercat. Aquest índex no té en compte els factors socials d’un barri o els nivells d’atur. Aquestes variables haurien de ser claus per determinar un preu raonable.

Com s’organitza el sindicat?

Moltes de les persones que vam fundar el sindicat vam arribar-hi per problemes que ens pensàvem que eren individuals però que ens vam adonar que són col·lectius. Així, el sindicat s’organitza en comissions de treball i té uns afiliats que paguen una quota. El criteri de funcionament bàsic és el de la democràcia participativa, que compta amb espais d'assessoria col·lectiva i d'assessoria personalitzada, més cas per cas. Aviat també comptarà amb l'assamblea d'afiliats i afiliades, que serà el seu òrgan de decisió.

També reivindiqueu un major parc públic d’habitatge de lloguer, oi?

Sí, perquè ara mateix està unes deu vegades per sota del que marca la llei catalana. El parc públic de lloguer representa només el 2% del total de l’habitatge, quan la normativa diu que hauria de ser d’un 15%. Hi ha una urgència també per tenir dades exactes sobre quina és la realitat del mercat de l’habitatge quant a la distribució de la propietat. Això ens impedeix actuar. Per això, aquesta informació serà pel sindicat també una prioritat.

“El parc de lloguer públic és deu vegades inferior del que marca la llei i només representa el 2% del total”

I com us ho fareu per recopilar aquesta informació essencial?

L’Observatori de l’Habitatge que s’acaba de crear hauria de recopilar moltes d’aquestes dades, però ho haurem de controlar. A més, cal pensar que una bona part dels habitatges buits amb els quals s’està especulant està en mans de la banca.

Concretareu les vostres propostes i demandes en breu?

Al setembre sortirem amb una campanya amb les deu propostes del sindicat. Fins ara hem apuntat mesures de màxims, però aleshores sortirem amb propostes molt més concretes, com quin tipus de contracte hauria de tenir la nova Llei d'Arrendaments Urbans o com hauria de ser aquest índex de lloguer de què parlàvem abans.