“El feminisme més reivindicatiu ha d’anar sempre de la mà de les institucions”

Núria Balada Presidenta de l'Institut Català de les Dones

Les desigualtats de gènere són un fenomen per desgràcia instal·lat a Catalunya. Amb l'objectiu de fer polítiques d'igualtat, el 1989 es va crear l'Institut Català de les Dones (ICD). Aquest organisme l'encapçala, des del passat mes de juny, Núria Balada. Ara que acaba l'estiu, el Social.cat ha parlat amb la nova presidenta dels reptes que té l'organisme de cara al nou curs.

Què et va dur a treballar en polítiques d’igualtat?

El 2008 l’Institut Català de les Dones buscava algú per assessorar en termes d’igualtat i joventut. Aleshores, jo estava vinculada al CNJC i des d’una mirada més jove vaig poder assessorar al Govern d’aquell moment. El 2011 es va formalitzar el nou equip de l’ICD i se’m va proposar de formar-ne part. Durant tots els mandats, que són tres, hem fet coses apassionants i hem viscut moltes experiències.

El passat mes de juny es va aprovar per acord de govern la posada en marxa de l’Observatori de la Igualtat de Gènere. Què ens aporta als ciutadans la constitució d’aquest organisme?

Tenir controlats els àmbits de la vida de les dones on es pot manifestar que encara avui en dia tenim aquesta desigualtat. La llei 17/2015 ja ens fixava crear un Observatori d’Igualtat de Gènere. Vèiem que era necessari tenir algun tipus d’òrgan col·legiat i algun instrument de participació que reunís les dades sobre la desigualtat que encara avui tenim a Catalunya. Aquest mes de juny es va aprovar per acord de govern la posada en marxa però ja feia gairebé un any que teníem una persona treballant en això. I ara, al setembre, tindrem la primera constitució formal i aprofitarem per presentar les propostes de línies de treball de l’Observatori així com els focus d’atenció.

Aquestes dades es recolliran en un nou web?

De fet, les dades ja existeixen. La diferència és que ara habilitarem un espai del web de l’ICD on es podran consultar fàcilment i d’una forma més accessible. Sobretot pels periodistes i, evidentment, per la ciutadania en general. Ara bé, aquest espai web també haurà de servir per constituir una memòria anual de la situació de les dones a Catalunya i així poder-ne fer actuacions polítiques. És a dir, serà una eina que permetrà fer una anàlisi més qualitativa de la desigualtat i implementar actuacions polítiques. Per això, l’Observatori no forma part directament de l’estructura de l’ICD sinó que és un òrgan adscrit i format per 40 representants d’entitats de dones i d’institucions, totes elles involucrades en la igualtat de gènere.

“L'etapa reproductiva és quan les dones veuen més fragmentada la seva vida laboral”

Hi ha més novetats, de cara al setembre?

Ha estat difícil de tirar endavant però sembla que al setembre sortirà a la llum la segona Enquesta de Violència Masclista, que esperem a partir d’ara poder-la fer cada quatre anys. Un paper important que ha fet aquest any l’Observatori és donar suport tècnic en l’elaboració de l’enquesta. La primera es va fer el 2010 i ara veurem les tendències. També ens permetrà comparar l’estat de les dones a Catalunya amb l’estat de les dones a nivell internacional.

En quins espais es consoliden les desigualtats de gènere?

Les enquestes ens diuen que el punt de partida de les desigualtats és, sobretot, en l’etapa reproductiva, és a dir, a l’hora de tenir fills. En aquest moment, és quan les dones veuen més fragmentada la seva vida laboral. Les dones durant molts anys hem aconseguit introduir-nos al mercat laboral, hem aparegut a l’espai públic i tenim els mateixos drets laborals que els homes, però els homes en l’àmbit privat no hi han acabat d’entrar.

Quines mesures es poden portar a terme?

Mesures de coeducació i campanyes de sensibilització. Trencar amb els perfils establerts. Cada dia rebem inputs a la televisió, a la premsa, a la publicitat… que ajuden a consolidar aquests estereotips. Ara, cal trencar-los.

Constateu, des de l’ICD, que hi ha un canvi de mentalitat entre els joves? Encara segueixen havent-hi percentatges molt elevats d’agressions sexuals...

Cada vegada hi ha més consciència del que és la violència sexual. I precisament el que vam presentar fa unes setmanes és una eina que es diu TABÚ. Aquesta eina posa el focus en intentar eradicar aquests estereotips tan marcats que tenen els nois i les noies i aprofundir en diferents temes que no estan acostumats a parlar-ne. La part positiva que té TABÚ també és que es pot consultar a través dels mòbils i de les xarxes socials, per atacar precisament aquest canvi de mentalitat a través dels seus propis codis. A més, ha de servir per parlar-ne. A vegades, per por de parlar-ne obertament es donen casos de violències sexuals, perquè no són prou conscients de quins són els límits. Han de poder viure una sexualitat amb llibertat.

“Les quotes crec que a dia d'avui són la millor solució per aconseguir que hi hagi dones i homes en tots els àmbits”

I en el cas de les persones no tant joves, també seguim veient desigualtats. Les dones treballadores continuen tenint un sou inferior als dels homes.

Hem aconseguit durant anys lleis que ens garanteixen una igualtat laboral, però el que hem de treballar ara és que això portat a la pràctica sigui real. Hi ha molts esculls. Des de contractes laborals més precaris en les dones que a la llarga fa que també tinguin unes pensions més baixes, fins al fet que les dones no són en els consells d’administració ni formen part de les esferes de presa de decisions de les empreses. La llei ens ha permès posar un full de ruta i a partir d’aquest marc legal tenim diferents organismes i institucions per poder-lo desenvolupar.

Ets favorable a les quotes?

Jo sí. A dia d’avui és la millor solució per aconseguir que hi hagi dones i homes en tots els àmbits. Tant en l’entorn polític com en altres. Darrerament es va presentar al Parlament un seguit de quotes en l’àmbit audiovisual que finalment no es van aprovar. Jo vaig donar suport a la proposta de quotes i crec que no hi ha altra manera. Hem d’anar cap aquí. Les dades són esfereïdores.

De fet, fa no massa temps va sorgir la campanya On són les dones.

El feminisme i, de fet, el projecte On són les dones? el que fan és activisme polític. Fer, des d’un caire més reivindicatiu, el què ja fa molts anys algunes institucions també estan fent i estan visibilitzant. El que hem de fer és anar de la mà per buscar sinergies entre les dues. El feminisme més reivindicatiu, però, ha d’anar sempre de la mà de les institucions. Hem de sumar. Elles que burxin i a nosaltres ja ens va bé que burxin. Hem de fer una funció col·legiada.

En quins àmbits hi ha més presència de dones?

Els llocs menys remunerats i amb menys prestigi social. Però quan en un projecte hi treballen homes i dones és molt més enriquidor. És un valor afegit poder tenir equips mixtes o paritaris.

Hi ha una actitud diferent en les dones quan estan als llocs de direcció respecte quan hi són els homes?

Hi ha unes formes de fer i una forma de treballar diferents entre homes i dones. És el que deia la presidenta de l’Observatori de Dones de la Cambra de Comerç, l’Anna Mercadé. Són estils diferents, amb equips més dinàmics, plurals, horitzontals. El model ideal no ha de ser el model de mà dura. Fa un temps vaig llegir un article que deia: pots ser bona directiva amb un somriure a la cara.

“El model ideal no ha de ser el de mà dura. Pots ser bona directiva amb un somriure a la cara”

Sovint se’ns imposen uns rols que t’acaben convertint en una persona que no ets.

Jo crec que a dia d’avui anem una mica més avançats. De fet el que volem no són perfils femenins de direcció que reprodueixin els estereotips masculins. Sinó fomentar uns nous perfils de lideratge femení. Tenim un valor afegit.

Quines mesures dueu a terme, dins la mateixa institució, per afavorir la igualtat de gènere?

El que fem ara és un pla de formació per formar el personal directiu de tota l’administració pública perquè tinguin en compte la importància de crear projectes amb equips mixtes, que incorporin dones.

Quins reptes té l’Institut Català de les Dones?

Bé, el repte que té ara i des de fa molts anys l’Institut és el desplegament de la llei. De fet, tots els projectes que tenim en marxa són projectes que ja estaven establerts a la llei, com és iniciar els treballs de l’Observatori i el pla de formació per a l’administració pública. I pel que fa a la violència masclista, aquí sí que tenim una novetat important que és l’inici dels treballs del Pacte Nacional Contra la Violència Masclista i el Programa d’Intervenció Integral Contra la Violència Masclista. I aquí és on entra la creació del Centre d’Estudis i Recursos de Violència Masclista com a òrgan que coordini el Pacte i el Programa, així com totes les mesures que puguem anar fent al voltant de la violència masclista.

En quin punt es troba el Pacte Nacional Contra la Violència Masclista?

El Pacte Nacional Contra la Violència Masclista es deriva d’una proposta parlamentària. Ara, de moment, comencem a treballar-lo. Els treballs es portaran en el si de la Comissió Nacional de Violència Masclista perquè de fet ja és l’òrgan que coordina les polítiques de violència masclista.

Serà més ambiciós que el Pacte Contra la Violencia de Género de l’Estat espanyol?

Sí. Nosaltres no podem agafar només el paraigües que contempla la violència en l’àmbit de la parella. Igual que ho vam fer en el seu moment creant una llei de violència molt pionera, hem de fer-ho en aquest paraigües més ampli.

“La violència masclista no només es dona en l’àmbit de la parella”

Com podria Catalunya arribar a tenir competències jurídiques per implementar la llei catalana contra la violència masclista, que és més pionera?

Això se suposa que a l’octubre podrem solucionar-ho. Una de les nostres fites i del departament de Justícia és la de tenir un ordenament jurídic propi. Fins ara, a l’Estat se’ls demana que incloguin les violències sexuals com una forma més de violència masclista. Perquè sinó, abordem el problema d’una forma parcial. No només es dona en l’àmbit de la parella, la violència masclista. També calen modificacions en el concepte. Nosaltres parlem de violència masclista perquè l’exerceixen els homes, cap a les dones, pel sol fet de ser dones. El concepte, doncs, també és una declaració política d’intencions.

Participen molts homes dels projectes de l’Institut Català de les Dones?

Això és una reivindicació que fem des de fa molts anys. Aquests últims anys s’han creat associacions d’homes que a través de les seves entitats comparteixen la mateixa lluita. Però sí que és veritat que tradicionalment han estat les dones les més involucrades en els projectes de l’ICD.

I voldríeu que en participessin més?

Jo crec que hem d’abordar aquest fenomen no com una lluita entre homes i dones sinó que la desigualtat afecta tant als homes com a les dones a nivell social. Socialment no està ningú que està a favor de les desigualtats. Hem de sumar-los al nostre carro. Quants més millor.

Substituint Institut Català de les Dones per Institut Català de la Igualtat, seria una forma d’integrar-los?

És un debat que internament hem de tenir.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article