Hija de inmigrantes

“No ploraràs Lunja, no ploraràs —em deia a mi mateixa mentre aplicava la meva tècnica antiplors—. No diu la teva família que ets la lleona Lunja?”, em preguntava per a embravir-me.

Lunja és valenta. Una guerrera. Nascuda en un petit poble de Catalunya sent d'origen amazic, ètnia indígena autòctona del nord d'Àfrica, s'enfronta des de molt petita al racisme, a la pobresa i fins i tot, a vegades, a la seva pròpia cultura.

Capítol a capítol d'aquesta història, Lunja anirà creixent en edat i fortalesa. Viatjarem amb ella per a, des del despatx de la seva psicòloga, descobrir l'origen dels seus problemes mentals. Amb cada paraula, anirà reconciliant-se amb la seva identitat i encarant les dificultats que la van marcar de nena perquè uns altres no hagin de reviure la seva història. La de tantes i tants fills d'immigrants.

Amb aquesta novel·la, l'autora posa sobre la taula la salut mental i com s'agreuja per la seva condició de filla d'immigrants i racialitzada d'origen africà.

Hija de inmigrantes relata la història d'una nena que creix en un petit poble de Catalunya, sent filla i part d'una de les poques, úniques, famílies migrants de la zona. Arribats d'Azgangan, de la zona de l'Atles en el nord del Marroc, aquesta és la novel·la d'una nena d'origen amazic que ha de ser adulta abans d'hora, i per a qui el descobriment de la seva pròpia identitat va de bracet del racisme i la pobresa. La novel·la comença situada en una habitació en la qual es troba Lunja, la protagonista, amb una psicòloga a la qual li explica com se sent. Enmig d'aquests relats Lunja torna a recordar episodis dolorosos de la seva infància.

La història de Lunja és la història de tantes, tantíssimes famílies migrants que arriben a la recerca d'una vida millor. De pares pobres i analfabets i aliens a una llengua i a una cultura, és ella qui ja de petita ha de bregar amb la burocràcia dels serveis socials, els insults racistes i un sistema educatiu que exclou a qui no es pot pagar els llibres, bolígrafs i llibretes. Una nena nascuda entre dos mons que, en créixer, comença a odiar la seva cultura d'origen, la seva llengua materna, els seus cabells arrissats, i fa l'impossible per amalgamar-se en una vida que no és la seva.

Però créixer és també trobar-se a una mateixa. I a entendre la força que té per ser qui és: filla d'immigrants. I serà en aquest camí en el qual aprendrà que el rebuig és fruit del racisme de la societat i el seu apoderament que li dona pertànyer a dues cultures, a pensar en llengües diferents. Des de les memòries en un pis en el qual conviuen més de deu persones a la seva graduació en la universitat hi ha tota una vida. La vida de Lunja.