Els meus cabells

Djaimilia Pereira de Almeida

Els meus cabells

Editorial: Lletra Impresa

Traducció: Sebastià Bennasar

Pàgines: 128

Gènere: Memòries

ISBN: 978-84-124950-3-4

Compra'l

Aquesta és la història d’una nena que va arribar a Lisboa als tres anys, des de Luanda, Angola. Els cabells arrissats de la narradora i protagonista d’aquestes memòries ben singulars són la metàfora lúcida i perspicaç d’una persona procedent d’una excolònia portuguesa, amb totes les connotacions que això comporta: marginació, eclecticisme i una estranya forma d’adaptar-se a la terra d’acollida, la Portugal decadent i alhora esperançada de les acaballes del segle XX.

És gratuït parlar “des dels cabells”? En absolut, perquè, segons la narradora d’aquest llibre, “escriure és com pentinar un cabell en repòs”, i visitar els salons de bellesa és una bona manera de conèixer hàbits, d’aprendre a distingir maneres de viure i fins i tot serveix per a detectar-hi prejudicis. Cabells arrissats: curts, llargs, estimats, odiats, embrollats i immersos entre els records íntims i les històries personals.

Memòries que apel·len directament al lector en pro d’una interpretació que assolirà quan aconsegueixi desfer-ne tots els nusos. Cabells i escriptura, doncs, identitat i acció, de l’arrel a les puntes. En aquest llibre de memòries insòlit, a estones filosòfic, sempre profund, assistim a una narració que reflecteix la difícil i envitricollada relació entre la Vella Europa i l’Àfrica postcolonial.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article