El país del miedo

Lladres, indigents, immigrants, baralles, pallisses, guerres, violacions. Aquestes són algunes de les pors de Carlos, una persona que contínuament sent temor davant qualsevol situación o persona. Es pot dir que Carlos viu realment al país de la por, un món en què totes les decisions de la seva vida les pren com a conseqüència dels seus terrors, ja siguin aquells que li podrien succeir com aquell que alimenta en la seva imaginació.
 

El llibre planteja al por com la part més important en la vida del protagonista, que analitza totes les situacions minuciosament per prendre decisions conforme a això. Tota aquesta inseguretat es torna real quan ell i la seva dona, Sara, s’adonen que el seu fill Pablo és víctima d’agressions a l’escola per part d’un company de classe. Davant les queixes de Carlos a la dirección del centre, l’assetjador és expulsat, però llavors comença una situación constant d’amenaça i extorsió per part del menor. A partir d’aquí, la por envaeix la vida de pare i fill, que decideixen anar junts a tot arreu (escola, compres, menjars familiars) i sortir de cada només si és necessari, una situación que la mare desconeix.
 

Així, el llibre es converteix en una alternança de capítols ddicats a descriure les pors que té el protagonista i capítols que narren la història principal.
 

Els problemes psicològics de Carlos es fan evidents durant tota la lectura i fins i tot sembla que el mateix autor s’identifica amb aquestes pors, atesa la seva minuciosa descripció. Els temors són tants i tan intensos que envaeixen el lector de forma aclaparadora. En realitat són pors que qualsevol pot tenir, però que l’autor intensifica de tal manera que la lectura de capítols descriptius es torna cada cop més pesada i tempta passar directament a la lectura de la història principal. A més, el final queda amb algunes incògnites, ja que l’autor omet què ha succeït finalment amb l’adolescent extorsionador i no resol de cap manera les por que arrossega el protagonista.
 

En principi, el que sembla una lectura molt interessant es converteix en una sèrie de descripcions de pors i angoixes que alenteixen la veritable acció de la història que finalment queda sense resoldre.