El goce de las pequeñas cosas
Maite Bayona
Editorial: Ediciones Obelisco, 2012
Petits plaers que et trobes als stops
Un petó, no fer res un diumenge, escoltar la pluja, els croissants acabats de fer, una trobada inesperada,o anar al cotxe escoltant música són moments de plaer, però no són grans moments que valorem a la nostra vida com pot ser casar-se, tenir un fill o començar el treball que ens farà triomfar a la nostra carrera professionals. Llavors, per què són tant importants?
L’escriptora i terapeuta de teràpies alternatives, Maite Bayona, explica en el seu últim llibre El goce de las pequeñas cosas (Ediciones Obelisco) perquè això que cataloguem de “petits plaers” fan que la nostra vida tingui sentit, i ho fa mitjançant les fites de personatges rellevants com, per exemple, Álex Rovira, William James, o Dhammapada, i a través de contes Zen.
Per a Bayona ens passem gran part de la nostra vida darrera de les grans ocasions que ens ajuden a arribar a l’extrem més alt dels mesuradors actuals de l’èxit, i deixem passar les petites coses que acaben trobant el seu lloc gràcies al pas del temps. És per això que en aquest llibre de més de 200 pàgines, ens incita a fer una reflexió amb ella de com seria un món al revés on les petites coses fossin les més grans, entenent per més gran les que agafessin més rellevància per a nosaltres.
La velocitat de viure i la necessitat de buidar-nos, un buidar-nos en un bon sentit i no com a éssers que no tenen res a dir o aportar, és la clau d’aquest canvi de mentalitat que segons l’autora necessitem i que ens ajudarà a valorar, per exemple, l’experiment que va fer el Washington Post amb el violinista Joshua Bell, quan es va passar 45 minuts d’un matí entre setmana tocant al metro peces de Bach i Schubert amb un Stradivarius de 3,5 milions de dòlars i només es van parar set persones a escoltar-lo quan aquella mateixa nit la gent aniria a veure’l per 100 dòlars l’entrada.
Aquest llibre que ens explica com meditar posant exemples reals que potser per a nosaltres no tindrien mai cap relació amb la meditació, com pot ser la història dels 16 supervivents del Andes durant 72 dies, conclou que la felicitat és com una papallona que només es posa en nosaltres quan ens quedem quiets, en aquest cas, quan decidim reflexionar i gaudir d’un petó, de no fer res un diumenge, d’escoltar la pluja, o dels croissants acabats de fer.
Un petó, no fer res un diumenge, escoltar la pluja, els croissants acabats de fer, una trobada inesperada,o anar al cotxe escoltant música són moments de plaer, però no són grans moments que valorem a la nostra vida com pot ser casar-se, tenir un fill o començar el treball que ens farà triomfar a la nostra carrera professionals. Llavors, per què són tant importants?
L’escriptora i terapeuta de teràpies alternatives, Maite Bayona, explica en el seu últim llibre El goce de las pequeñas cosas (Ediciones Obelisco) perquè això que cataloguem de “petits plaers” fan que la nostra vida tingui sentit, i ho fa mitjançant les fites de personatges rellevants com, per exemple, Álex Rovira, William James, o Dhammapada, i a través de contes Zen.
Per a Bayona ens passem gran part de la nostra vida darrera de les grans ocasions que ens ajuden a arribar a l’extrem més alt dels mesuradors actuals de l’èxit, i deixem passar les petites coses que acaben trobant el seu lloc gràcies al pas del temps. És per això que en aquest llibre de més de 200 pàgines, ens incita a fer una reflexió amb ella de com seria un món al revés on les petites coses fossin les més grans, entenent per més gran les que agafessin més rellevància per a nosaltres.
La velocitat de viure i la necessitat de buidar-nos, un buidar-nos en un bon sentit i no com a éssers que no tenen res a dir o aportar, és la clau d’aquest canvi de mentalitat que segons l’autora necessitem i que ens ajudarà a valorar, per exemple, l’experiment que va fer el Washington Post amb el violinista Joshua Bell, quan es va passar 45 minuts d’un matí entre setmana tocant al metro peces de Bach i Schubert amb un Stradivarius de 3,5 milions de dòlars i només es van parar set persones a escoltar-lo quan aquella mateixa nit la gent aniria a veure’l per 100 dòlars l’entrada.
Aquest llibre que ens explica com meditar posant exemples reals que potser per a nosaltres no tindrien mai cap relació amb la meditació, com pot ser la història dels 16 supervivents del Andes durant 72 dies, conclou que la felicitat és com una papallona que només es posa en nosaltres quan ens quedem quiets, en aquest cas, quan decidim reflexionar i gaudir d’un petó, de no fer res un diumenge, d’escoltar la pluja, o dels croissants acabats de fer.
Text: Laura López
Fundació Joia
Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari