'Responsabilidad Social Competitiva. Empresas que hacen bien su trabajo y el bien con su trabajo'

Cristian Rovira

'Responsabilidad Social Competitiva. Empresas que hacen bien su trabajo y el bien con su trabajo'

Editorial: Urano

Pàgines: 192

Gènere: Assaig

ISBN: 8492921501

Compra'l

[EXCLUSIVA SOCIAL.CAT]

Fragment del llibre 'Responsabilidad Social Competitiva. Empresas que hacen bien su trabajo y el bien con su trabajo' (Ed. Urano, 2016) de Cristian Rovira, vicepresident del Grupo SIFU. Es tracta d'una publicació original i controvertida que li dóna la volta al concepte de la Responsabilitat Social Corporativa, alhora que insisteix en la competitivitat econòmica de les empreses.

----------------------------------------------------------------


Què significa aquest nou concepte? Doncs bé, a diferència de l'habitual RSE, en aquest cas l'empresari crea el seu negoci des d’un principi basant-se en el factor social com a element diferencial sense perdre de vista la rendibilitat. El seu producte o servei ha de generar valor social en si mateix i, des del primer dia, cada euro invertit ha de contribuir a crear un món millor, ja sigui de manera conscient o inconscient. No es tracta de considerar accions accessòries, compensatòries o pròpies d'una estratègia de màrqueting, sinó d'originar expectatives econòmiques que considerin el compromís amb la nostra societat alguna cosa essencial per a l'ADN de la seva empresa. Parlem de companyies que han aconseguit generar negoci amb el factor social com a element competitiu, convertint-lo a més en la clau del seu èxit.

Aliments de km 0, cotxes elèctrics, cosmètics ecològics, turisme sostenible ... Avui en dia els consumidors tendeixen més a comprar valors i no productes. La nostra societat ha començat a exigir a les empreses i als governs un comportament ètic, premiant les firmes que són competitives en qualitat i en preu però també en valors compartits pel conjunt de la societat. I és que, per poder comptar amb tots aquests elements i encaixar dins dels nous criteris del consumidor, les empreses tendeixen i tendiran cada vegada més a generar o transformar el seu producte fent-lo responsable i competitiu.

Com ja avançava al pròleg, els empresaris no hauríem avergonyir-nos del fet de voler guanyar diners. Quan deixem de fer-ho i acabem amb la creença que una empresa és bona o dolenta segons si té o no ànim de lucre, començarem a entendre d'una vegada per totes el veritable sentit de la responsabilitat social. No es tracta d'aplicar mesures solidàries per justificar el nostre compte de resultats, sinó de tot el contrari, es tracta d’entendre que la millor manera de ser veritablement conseqüents amb el nostre entorn és aplicar la següent premissa: si contribuïm al fet que a la societat li vagi bé, a nosaltres també ens anirà bé, ja que si nosaltres guanyem la societat també guanya. Aquest és el model que planteja la Responsabilitat Social Competitiva.

La RSE tradicional es mostra moltes vegades com insuficient i fins i tot ineficaç, i no acaba de tenir la credibilitat que es mereixeria entre l'opinió pública, ja que per poder fer útils les accions sostenibles d'una empresa és imprescindible que aquestes també siguin rendibles. En temps de dificultats, tota economia comença per reduir despeses en aquelles partides que no estan estretament lligades al benefici i no suposen una necessitat per seguir tirant endavant. Les famílies escurcen o adapten les seves vacances i es passen a les marques blanques, per exemple, i amb l'arribada de la crisi, els acomiadaments, els retallades ... moltes empreses també han deixat d'invertir en polítiques socials, és a dir, en RSE.

Qualsevol marca pot passar de ser socialment responsable a no ser-ho, ja sigui perquè el pressupost destinat a aquesta àrea s'esfuma d'un dia per l'altre o perquè a causa d'un escàndol relacionat amb els seus valors (com en els nombrosos exemples del capítol anterior), la seva reputació s'acaba anant en orris. També es dóna el cas en què el canvi en la direcció d'una companyia provoca la transformació d'un negoci responsable a només un negoci (com va passar amb l'empresa de missatgeria MRW, que veurem més endavant). I és que, al final, les empreses estan formades per persones i segons els valors d'aquestes les companyies poden prendre una deriva més o menys social.

Quan una empresa decideix ser socialment competitiva difícilment pot deixar de ser-ho tret que es vegi obligada a tancar. Si l'origen del teu producte o el teu servei és social i aquest a més és competitiu i funciona, per què canviar? per què renunciar al benefici en els dos sentits? Algú s'imagina l'ONCE venent cupons sense persones amb discapacitat o sense destinar els seus beneficis a causes socials? Seria impensable. Tampoc els nostres clients ho entendrien, ja que un cop aconseguit el posicionament en el mercat com a marca social, un canvi cap a un tipus de producte convencional confondria als consumidors. Si l'objectiu d'una companyia és guanyar diners, una cosa totalment lícita, el propòsit de la Responsabilitat Social Competitiva no pot ser altre que guanyar diners contribuint a la millora de l'entorn. Per què caldria escollir entre els diners o les persones? Es pot posar el focus en les dues coses, ja que els beneficis econòmics també poden redundar en la població.

Només d'aquesta manera es pot incorporar l'ètica a l'essència d'una empresa, convertint la RSE en una #RSCompetitiva present a tots els processos de negoci i a la gestió del dia a dia. Hem de deixar enrere la caritat i la filantropia per apostar per l'excel·lència en la gestió, en l'execució de les estratègies pensades per fer bé les coses i per «fer el bé» amb les coses que fem. A més, sense cap mena de dubte aquesta és la manera de poder oferir un plus als clients (als habituals i als més conscients de l’impacte social), als empleats i als stakeholders.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article