Més de 27.000 catalans estan diagnosticats de Parkinson i reben tractament

Redacció

Aquest dijous es commemora el Dia Mundial del Parkinson. Aquesta malaltia és un trastorn degeneratiu del sistema nerviós central que afecta a vuit de cada deu persones majors de 70 anys. Un informe del Servei Català de la Salut ha analitzat les persones ateses entre el 2013 i el 2017. A Catalunya, l’any 2017 hi havia 27.195 persones amb un diagnòstic de Parkinson que estaven rebent tractament específic.

D’entre les persones diagnosticades, el percentatge d’homes és del 53,1% i, de mitjana, se’ls diagnostica als 75 anys, dos anys abans que a les dones. En aquest estudi, s’avaluen les característiques demogràfiques d’aquestes persones, l’evolució de les taxes de prevalença, la incidència i mortalitat, la morbiditat, el nivell de renda, la utilització que fan dels recursos sanitaris i també la despesa sanitària.

Pel que fa a les taxes específiques de la prevalença, aquestes mostren que hi ha poques persones de menys de 50 anys afectades, taxes que experimenten un increment amb l’edat. La taxa més elevada es troba en el grup d’entre 85 i 89 anys i és superior en els homes que en les dones. D’altra banda, el grup de 75 a 89 anys és el grup d’edat amb la taxa de diagnòstic més elevada, tant en homes com en dones.

Més prevalença en rendes baixes

Hi ha diferències en les taxes de prevalença en funció del nivell socioeconòmic i del sexe. L’informe indica que les taxes de prevalença augmenten a mesura que disminueix el nivell de renda. En les rendes més baixes, les dones tenen taxes de Parkinson més altes que els homes.

Més del 30% de les persones amb Parkinson són pacients crònics complexos, tres vegades més que els que no en tenen; i un 7% són malalts crònics avançats, el doble que els que no tenen Parkinson. De les patologies estudiades, i en comparació amb les dones, els homes presenten una proporció més gran de diabetis, neoplàsies, malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), ictus, cardiopatia isquèmica i dependència a l’alcohol.

Per sexe no hi ha diferència en el percentatge de persones afectades per insuficiència renal crònica (IRC), psicosis atípiques, esquizofrènia i trastorn bipolar. La resta de patologies estudiades afecten més les dones (incontinència, demència, insuficiència cardíaca, artritis, asma i trastorns depressius).

L’any 2017, les persones amb malaltia de Parkinson van tenir una despesa un 71% superior a la despesa de la població equivalent sense aquesta malaltia. La despesa més important és la de farmàcia (43,1%), seguida de la despesa per hospitalització (22,5%). La despesa anual per càpita atribuïble a la malaltia de Parkinson és de 1.224 euros.

La malaltia de Parkinson és, alhora, crònica, progressiva i multisistèmica: els símptomes empitjoren amb el temps. A mesura que es tornen més pronunciats, els pacients poden tenir dificultat per caminar, parlar o fer tasques senzilles. L’evolució dels símptomes és molt variable: poden tenir una durada de vint anys o més, tot i que en algunes persones evoluciona més ràpidament.