Tecnòlogues demanen fomentar les TIC entre les nenes en els primers anys d'escola: “Al Batxillerat, ja és massa tard”

ACN

Malgrat els avenços de les últimes dècades en matèria de gènere, les dones continuen infrarepresentades en les anomenades professions STEM, que engloben ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, i que tradicionalment han estat de domini masculí. Segons dades del Ministeri de Cultura, l'any passat, només un 28% dels matriculats en les diverses modalitats d'enginyeria a l'Estat eren dones, una xifra que només ha crescut un 4% en la darrera dècada.

Coincidint amb el dia internacional de les noies en les TIC, tecnòlogues demanen que, per revertir la situació, es fomentin aquestes disciplines entre les nenes en els primers anys d'escola perquè és llavors quan, indiquen, es formen els rols de gènere.

“Al Batxillerat, ja és massa tard”, alerta Carme Fenoll, cap de gabinet del rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Les dades estatals mostren que els estudis relacionats amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) amb menys dones durant l'any 2018 van ser les classes d'enginyeria de l'automòbil, amb només un 7% de matriculades. La penúltima i antepenúltima posició de la llista l'ocupen enginyeria de computadors, amb un 11% i informàtica, amb un 12%.

Tot i que en els estudis científics la proporció entre els dos gèneres s'ha igualat en els últims temps, en algunes branques com la física, les dones segueixen sent una minoria i el 2018 representaven un 26% del total d'alumnes. El percentatge de noies en les aules STEM no ha crescut en els últims anys i el panorama preocupa els centres educatius, segons Fenoll. “Tothom en l'àmbit universitari és conscient que això s'ha de revertir”, ha assegurat.

“Els estereotips s'han de treballar des de petits”

Els estudis demostren que els rols de gènere es formen durant els primers anys de vida i que les nenes comencen a sentir-se menys qualificades per dur a terme tasques cientificotècniques a finals de l'educació primària. A més, una investigació recent del grup de recerca en gènere i TIC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) posa el focus sobre la poca preparació i formació perspectiva de gènere dels mestres.

Segons aquest estudi, elaborat per Maria del Carmen Gallego, el professorat de primària i secundària en formació té interioritzats estereotips de gènere que podrien minvar el nombre de vocacions de les seves futures alumnes per les carreres científiques i tècniques. “La majoria d'estudiants, siguin noies o nois, del grau i del màster d'educació segueixen atribuint millors capacitats a les nenes per a l'educació, les ciències socials i les humanitats, i als nens per als càlculs, la tecnologia, la informàtica, les ciències experimentals i totes aquelles tasques abstractes i tècniques”, ha explicat la investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3).

A més, Gallego ha alertat que, amb la tendència creixent que cada professor elabori el seu propi material didàctic, els biaixos que puguin tenir cobren fins i tot més rellevància que els de les editorials. Per aquest motiu, ha apuntat, és “encara més important” que es formi en perspectiva de gènere a tot el professorat.

Més dones científiques a banda de Marie Curie

Amb la intenció de desmuntar aquests estereotips des de "ben petits", en els darreres anys, centres de referència en estudis cientificotècnics s'han preocupat de tirar endavant projectes per atraure noies a les aules. Un exemple és el projecte ‘Aquí Stem’ de la UPC, un programa que inclou formacions gratuïtes a les escoles de primària, l'elaboració d'una agenda escolar per primària i secundària amb referents de tecnòlogues i una plataforma interactiva que englobi les iniciatives del projecte.

Donar visibilitat a les enginyeres per omplir el buit de rols femenins tecnòlegs és una tasca pendent que els experts assenyalen sovint. “Si ens pregunten el nom de dues dones tecnòlogues de Catalunya, oi que no sabríem contestar? No tenim referents”, ha lamentat Carme Fenoll, cap del gabinet del rector de la UPC. Per això, amb l'agenda escolar han apostat per destacar iniciatives “senzilles” que qualsevol escola pugui treballar amb referents “de carn i ossos”, explica Fenoll. “No cal que sigui Marie Curie, podria ser la teva cosina”, ha dit.

Un problema de tots

L'estereotip és aquest: “les dones cuidem i els homes arreglen coses i som incapaços de sortir d'aquest rol”. Així resumeix la problemàtica Eva Vidal, enginyera de telecomunicacions, directora del Consell de Cooperació i Desenvolupament (CCD) i professora de la UPC. A més d'ensenyar sobre teoria de circuits, Vidal intenta formar els seus estudiants amb perspectiva de gènere, i remarca que ho fa amb tots els alumnes, nois o noies. En aquestes classes, diu, parla amb els joves perquè reflexionin sobre els seus privilegis i modifiquin les conductes masclistes envers les seves col·legues.

Unes maneres de fer que, encara ara, a vegades són òbvies en batxillerats tècnics i estudis universitaris superiors on les dones són una clara minoria. No són poques les ocasions en què comentaris pejoratius dels companys o del professorat poden “calar” en una noia que estudia una carrera TIC, explica una de les investigadores del Barcelona Supercomputing Center (BSC), Marta Garcia Gasulla. A més, aquestes actituds es poden amplificar quan s'entra en contacte amb el món del treball, amb empreses poc sensibilitzades o que directament discriminen les joves. És cas de la col·laboració entre una de les companyies que participa en el congrés mundial de telefonia mòbil i la UPC que es va cancel·lar després que la companyia requerís saber les mides de les estudiants i els demanés que es vestissin amb una roba diferent de la dels seus companys, explica Vidal.

“La lluita està dins teu”

Però a vegades, aquestes conductes no són tan evidents ni fàcils d'identificar. Per Garcia Gasulla, aquestes creences estan tan arrelades que, fins i tot les mateixes professionals del sector encara poden pensar que les noies estan menys qualificades per fer aquestes feines. “I sí, t'arribes a preguntar si ho vals, i et preguntes, he aconseguit això o això altre perquè sóc una noia? I això ho lluites molt durant la carrera i ho segueixes lluitant en l'àmbit laboral. Fins i tot quan et contracten pots arribar a pensar que t'agafen per cobrir una quota. La lluita està dins teu”, ha assegurat.

Per contrarestar aquests “dubtes” interns que porten a la infravaloració de les capacitats de les dones, algunes expertes com l'enginyera informàtica Rosa Badia, que lidera un equip de recerca de ciències de la computació al BSC, ha proposat un canvi en la publicació de llocs de treball vacants per incentivar la participació de les dones. Segons Badia, una oferta de feina hauria de deixar molt clares les condicions imprescindibles per dur-la a terme, i les que són opcionals. “En general, una dona no es presenta a una plaça si no compleix totes les condicions, i els nois, al contrari”, explica Badia.