En polítiques d’acció social i que tenen a veure amb la gestió del tercer sector, els partits amb representació al Congrés es divideixen en dos grans blocs. Mentre els partits d’abast estatal, PP, C’s i PSOE, aposten per una coordinació recentralitzada del sector de l’acció social, ERC i JxCAT exigeixen el traspàs en la gestió del 0,7% de l’IRPF com a mesura destacada i la formació postconvergent demana, a més, que aquest percentatge es pugui incrementar fins a l’1%.
Així mateix, JxCAT també aposta per derogar la llei estatal del tercer sector, perquè vulnera competències. Podemos, mentrestant, prioritza una sèrie de mesures “urgents”, com ara que hi hagi un centre de serveis socials per cada 20.000 habitants.
C’s: implantar la targeta social a tot el territori
Una mesura que destaca Ciutadans és implantar la targeta social per disposar d'informació sobre els beneficiaris de prestacions socials a tot l’Estat i fomentar un acord amb les autonomies per a la interconnexió de les seves bases de dades i fixar uns requisits comuns per a totes aquestes prestacions i establir un finançament conjunt. Pel que fa al tercer sector social i el voluntariat com a recursos complementaris als serveis socials públics, aposten per finançar els bons d'impacte social i obrir un centre de referència de formació i innovació en polítiques socials i voluntariat.
ERC: un traspàs de la gestió del 0,7% de l’IRPF
Mentre Catalunya segueixi dins l’Estat espanyol, Esquerra demanarà d’ampliar l’aportació econòmica del pla concertat a Catalunya per reforçar els serveis socials bàsics; fer el traspàs de la gestió del 0,7% de l’IRPF a les autonomies, donant compliment a les sentències del Tribunal Constitucional; i per últim, vol augmentar les transferències a les autonomies per a actuacions inclusives adreçades al poble gitano.
JxCAT: eliminar la llei del tercer sector que vulnera competències
Pel que fa a l'acció social, JxCAT proposa derogar la llei del tercer sector, perquè vulnera les competències de la Generalitat i discrimina les entitats que actuen només a Catalunya. També vol derogar la llei del voluntariat pel mateix motiu. També reclamarà al govern espanyol que compleixi les sentències del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem que asseguren que és Catalunya qui ha de gestionar els recursos destinats a interès social relatius al 0,7% de l'IRPF. De fet, volen incrementar aquest percentatge fins a l'1%. Així mateix, consideren que cal incorporar clàusules socials en els plecs de contractació. També reclamaran que les entitats del tercer sector puguin renunciar al règim d'exempció de l'IVA si les perjudica. Així mateix, establiran un marc jurídic que faciliti les activitats dels emprenedors socials.
Podemos: un centre de serveis socials per cada 20.000 habitants
Unidas Podemos proposen establir una sèrie de mesures complementàries i urgents per garantir, a través de la Llei de Serveis Socials, una cartera mínima de serveis. Algunes mesures concretes són: promoure un centre de serveis socials per cada 20.000 habitants o la dotació estatal de 85 milions d'euros per al pla concertat de prestacions bàsiques de serveis socials en corporacions municipals. Pel que fa a la innovació, la formació lila impulsarà la creació de l'Institut d'Innovació i Recerca en serveis socials, amb l’objectiu d’avaluar les polítiques públiques en els serveis socials i la formulació de propostes d'innovació i millora.
PP: Un tercer sector centralitzat
El PP veu necessari aprovar una llei bàsica de serveis socials que garanteixi un caràcter "uniforme" a tot l'Estat de les prestacions que són comunes. A més, afirmen que col·laboraran amb el tercer sector amb una taula de diàleg entre entitats i autonomies que serveixi per canalitzar les seves peticions. Afirmen també que desenvoluparan una estratègia de sensellarisme, sense concretar en què consistirà. Així mateix, volen coordinar els programes de renda mínima que hi hagi entre distintes autonomies, per tal de fer-les complementàries als plans d'atur. I, per últim, promouran un reglament d'execució de la llei de voluntariat i renovaran una estratègia estatal per a la inclusió social del poble gitano.
PSOE: reforçar el pla concertat de prestacions bàsiques de serveis socials
El PSOE proposa “consolidar” a través d’una llei estatal un sistema “públic, universal, gratuït i de qualitat” de serveis socials com el “quart pilar de l’Estat del Benestar”, capaç de garantir un “dret de ciutadania”. Així mateix, vol reforçar el pla concertat de prestacions bàsiques de serveis socials i el seu actual catàleg de serveis i prestacions per consolidar les estructures dels serveis socials d’atenció primària. El partit es compromet a formar i especialitzar els cuidadors professionals del sistema públic de serveis socials amb formació contínua i un model retributiu. També a incentivar la investigació social per renovar el coneixement i millorar els sistemes d’informació que permetin l’avaluació i l’anàlisi. Per últim, el partit proposa establir aliances amb el tercer sector d’acció social que permeti i fomenti la cooperació amb l’acció social pública. En aquest sentit, vol completar el desenvolupament de la llei 43/2015 del tercer sector d’acció social, treballar a favor d’un finançament estable de les entitats socials i desenvolupar reglamentàriament la llei del voluntariat i una comissió interministerial.
_________
El Social.cat ha recollit només les propostes dels partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats a les darreres eleccions generals. Els partits han estat ordenats per ordre alfabètic.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari